Voldria deixar ben clar que jo no sóc el que escric, ni escric el que sóc. Poitser escric el que no sóc, i sóc simplement el que no escric. S'entén?

Hola Gemma!, he llegit el "Cita a cegues" d'en Foster i m'he vingut corrents a veure com li anava a la Carlota, jeje.
Ara m'he quedat amb ganes de saber que passa a la llibreria, es va saber o es sabrà??

Un ptonet

M'ha agradat molt com acaba la historia, ni tans sols m'he preocupat per la pobre Carlota... ara, que al veure que la Gemma li va escriure un final...vaig ara mateix a llegir com acaba el tema.
M'havia quedat només amb lo romàntic de la historia.
Petonets

Hola, primer de tot dir-te que m'ha encantat la historia que escrius. El com una historia s'ha convertit en una altra, encara que com et diuen als comentaris, estigui molt vist, a mi m'ha transportat a l'escenari que descrius.
No entenc per que se li dona tanta importància al tema de les faltes o les sintaxis... m'he fixat que a molts relats (d'altres autors) també ho comenten.
Em sorprén bastant perque quan jo llegeixo un text com aquest, a menys que sigui una errada d'aquelles que fa mal a la vista, ni me'n adono. No ho sé, jo considero més important el contingut, el que transmet, el que fa sentir.
Bé, ja m'aniré passant per aqui.

M'ha encantat!! és increíble com transmets la relació que hi ha entre la teva filla i tu. A mi m'agradaria haver tingut (i tenir) una relació així amb ma mare.
La teva filla té molta sort!!

Un petó i gracies pel teu comentari.

A vegades pot ser real... diferent, increíble, estrany, incòmode, intangible... però real. Això si, només a vegades, i molt poques.

Hola Foster, sento el tema de les faltes i els errors que comentes.
La veritat és que la majoria de coses les escric en castellà. Aquest relat, per exemple, és de fa 3 anys i l'he traduit per penjar-lo aqui.
Intentaré vigilar més la pròxima vegada.

No he pogut evitar venir a llegir aquest text que mencionaves a un comentari. Bé, sincerament, l'únic paral.lelisme que trobo amb el meu seria el protagonista, un home vell i sol que mor al final, jejeje. Tampoc sóc una experta, ni de bon tros, però em costa molt trobar semblances perque és una historia personal per a mi. De totes maneres, està molt bé aquest eh? M'agrada.
Petonets

Hola Foster, sento el tema de les faltes i els errors que comentes.
La veritat és que la majoria de coses les escric en castellà. Aquest relat, per exemple, és de fa 3 anys i l'he traduit per penjar-lo aqui.
Intentaré vigilar més la pròxima vegada.