?????????????????????? (?)

Un relat de: cassigall blau

Amb la senzilla pantalla de llum,
mentre al carrer es mou la gent i crida
i els pardals xiulen per un gra de blat,
pinto el teu mon i el meu.

Grinyola la cadira de tan seure,
i ja tinc el cul pla i l'esquena torta,
(es trencarà la fusta, i un bon dia)
em fotré una gran hòstia...!

Però segueixo amb tu moltes estones,
dibuixant valls i rius de ma collita,
dintre d'un món real dintre la closca,
com si estigués somiant.

Però l'ordinador marca les fronteres,
d'aquest espai de riures i d'estones,
de tants endolls i fils que, fent poemes,
quedarem enrampats.

Ja se'm tanquen els ulls, i les parpelles
cauen damunt la taula, i el teclat
espera cops de dits manats pel cor,
com si tot fos real...


Comentaris

  • ambre | 13-07-2006

    Em sento molt identificat amb aquests versos:

    "Ja se'm tanquen els ulls, i les parpelles
    cauen damunt la taula, i el teclat
    espera cops de dits manats pel cor,
    com si tot fos real..."

    Sempre escric de nit ( ... i així em surten, je je )



  • poses sobre el paper[Ofensiu]
    gypsy | 13-07-2006 | Valoració: 10


    aquesta mena de realitats virtuals que ara ens serveixen de mitjà de comunicació, estranyament.

    Molt original, quasi ningú toca aquest tema, que de fet és el que tenim en comú tots els que escrivim aqui, a relats.

    M'ha encantat!

    gypsy

  • alguns[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 01-11-2005

    dels versos esrits aquí m'han captivat...de debò!!
    endavant!!

  • I per què no??[Ofensiu]
    Kyreta | 31-10-2005

    A vegades pot ser real... diferent, increíble, estrany, incòmode, intangible... però real. Això si, només a vegades, i molt poques.

  • Ostres, quina filera d'interrogants![Ofensiu]
    ROSASP | 28-10-2005

    Un contrast de sensacions que batega amb força i naturalitat entre els versos.
    Aquest món tan imaginari i llunyà, que alhora sembla tan proper i càlid.
    Un estrany intercanvi difícil de descriure!

    M'ha fet somriure, jo ja tinc la cadira de l'ordinador mig desllorigada. Qualsevol dia faré la tombarella endarrere...

    Una abraçada cibernètica i fins la propera!

  • com si tot...[Ofensiu]
    Capdelin | 28-10-2005 | Valoració: 10

    fos real...
    aquesta pinzellada dibuixa perfectament la comunicació cibernètica...
    tot és fred, invisible, gèlid i solitari... però hi ha quelcom més enllà de la pantalla del monitor que fa que hi hagi vida i foc i escalfor... sembla tant real!!!
    una abraçada!