Només vull un petó

Un relat de: Gemma34

És pot desitjar a una noia que no coneixem de rés? A nosaltres els homes, ens és molt fàcil desitjar sense que hi hagin sentiments pel mig. Ens veiem arrossegats per un instint més primitiu. Sort en tenim del cervell, que ens atura els actes i ens fa ser coherents.
Quan veig a una dona, els meus pensaments s'enfilen de seguida. No em costaria gaire endur-me-la al llit. Evidentment, l'atracció ha d'existir.
Però, què passa quan apareix en la vida una persona que ens fa perdre els sentits?. Volem esbrinar qui és. I no és tracte de seguir l'impuls que ens marca l'entrecuix. Les emocions venen del cor.
Fa un mes què he conegut a una noia. Només ens vam creuar per un carrer estret del casc antic a les quatre de la tarda. Què té aquesta noia que m'atrau molt més que les altres?. No hem parlat cap cop, no ens havíem vist mai. Només em va somriure. I vaig quedar bocabadat.
Ara somio amb ella cada nit. Intento caminà pel mateix carrer a la mateixa hora per si existeix la remota casualitat de tornar-me-la a creuar. Vull tornar a veure-la i gravar aquell somriure un altre cop. Les demés noies ja no existeixen. Les miro. Però cap és com ella. Com és deu dir?
La meva vida ha fet un gir. Giro al voltant d'aquesta noia. Vull veure-la un altre cop. Bé, en realitat voldria donar-li un petó. Només vull un petó. Tastar els seus llavis a poc a poc. Intercanviant petites mossegades. Sentir la llengua en moviment. Només vull un petó.
Ara m'imagino tenir-la entre els meus braços. Imagino fent-li aquest petó. Però com podré mantenir les mans quietes? La seva olor em capgirarà els sentits. Les seves formes és clavaran en el meu cos, li sentiré els pits en l'abraçada. No podré mantenir les mans quietes, ja ho veig!. No podré evitar tocar els seus cabells, ni resseguir la galta amb els dits. S'escaparà la meva mirada per entremig del discret escot. No, només li agafaré de les mans. Podríem passejar. Els nostres cossos quedarien a certa distància. Oh... però l'agafaria en mig del carrer i l'estranyaria fort contra el meu pit. Aturaria aquell instant eternament. I llavors, la miraria al ulls, m'aproximaria a la seva menuda cara, li passaria les mans per entremig dels cabells i l'aproparia cada cop més als meus llavis. Només vull un petó. Però llarg, intens, perllongant-lo tota la nit. Besar-li la pell, centímetre a centímetre. A poc a poc, sense presses. Experimentant cada nova sensació per la resta de la meva vida. Veient-la envellir al meu costat, somrient com el primer dia.
-Déu meu -és ella! S'acosta cap a mi. Què faig? Què li dic? És pensarà què estic boig. Però és veritat! Estic boig per ella!!-.
Camina mirant el terra, ella no m'ha vist. Em posaré davant de la seva trajectòria i toparem com qui no vol la cosa. Ella em somriurà i jo quedaré aturat, immòbil. I ella marxarà! I jo no li hauré dit res. Però, i si m'engega? I si m'insulta? No, no, ella no reaccionaria així. Ja està aquí, què faig, què faig?. Li demano foc? Però si jo no fumo!. Sinó li dic rés la perdré. Oh... és preciosa, guaita com camina. Oh... no sé que dir-li. Potser "et vols casar amb mi" En realitat és la cosa més sincera que li puc dir. Quatre passes més i em passarà de llarg.
-Perdona... -em diu ella a mi-. Saps on hi ha una llibreria? -ostres, em torna a fer aquell somriure de l'altre dia-.
-I tant! Molt a prop d'aquí n'hi ha una. Deixa'm que t'acompanyi. Jo... jo anava cap allà -li dic tot girant-me-.

Gemma34.

Comentaris

  • m'he atrevit a continuar...[Ofensiu]
    Massagran | 14-05-2007

    Perdoneu que m'hagi ficat pel mig però m'ha fet molta gràcia que hagis seguit amb la història de la cita a cegues i veient que una part del públic embogia i demanava un desenllaç m'he motivat i m'hi he posat...
    Però la temptació ha sigut més forta que l'empenta (i el sentiment de culpabilitat de posar el punt i final a una obra que no és meva) i l'he deixat altre cop penjada.
    Espero que us agradi i que no us hagi molestat la meva intromissió.
    Bé, el text està penjat però encara no l'han aprovat(?).

    Des de Viena, una abraçada amb c trencada (no sabeu quin daltabaix suposa l'ús de la c trencada en aquests teclats...m'ho haureu de valorar...)

  • Vinc de "la primera part"[Ofensiu]
    Kyreta | 03-11-2005

    Hola Gemma!, he llegit el "Cita a cegues" d'en Foster i m'he vingut corrents a veure com li anava a la Carlota, jeje.
    Ara m'he quedat amb ganes de saber que passa a la llibreria, es va saber o es sabrà??

    Un ptonet

  • I no se que és que fa ...[Ofensiu]
    ambre | 17-10-2005 | Valoració: 10

    Hola,

    M'ha passat que he llegit un relat teu, i bé, sincerament no és que m'hagi agradat molt. Però n'he llegit un altre i m'han quedat ganes de llegir-ne un altre i un altre ...

    Suposo que és la transparència d'una personalitat que m'intriga, la intel·ligència amb que saps transmetre. Un no sé què que fa què no sé... donçs això. Que enganxes.

    Una abraçada i moltes gràcies per els teus relats.

  • Maco...[Ofensiu]
    pivotatomic | 05-09-2005

    ... especialment el final. Un final obert, tendre, romàntic, que ens permet fer-nos la història a mida.

    El començament, en canvi, m'agrada menys. Aquesta reflexió que fa el protagonista al començament ("a nosaltres, els homes, ens és fácil...") la veig bastant forçada. Però el relat millora a mida que avança i això és el que importa.

    Per cert. M'agrada aquest joc que fas amb el títol, perque el primer que sap que emb un petó no en tindrà prou és el protagonista del relat. De fet, mai se'n te prou amb un petó, no creus?

  • Ei, Gemma,[Ofensiu]
    brumari | 26-07-2005

    tu i jo sabem la importància d'un bes (ho sabem per les nostres lectures comunes, que ningú es confongui!). Però pel protagonista del teu relat, aquest petó que tant desitja és tot un programa eròtic.

    Passarà alguna cosa a la llibreria?

    Fins demà, un petó (sense excessives fantasies)

  • FLUIXET[Ofensiu]

    Incoherent, Gemma
    Si només vol fer-li un petó, a què vé el que segueix???

    En Xde Ventolà et va coneixer l´altra dia a L´Ateneu.

    Ha decidit a títol personal deixar la lluita contra la forma en que porten relatsencatala.

    El col.lectiu,som 4, continuem, va xerrar massa.

    Tens altres relats eròtics molt bons

  • Segona part ja![Ofensiu]
    Cavaradossi | 25-07-2005 | Valoració: 8

    M-ha agradat aquest relat. Es sincer: els homes tenim aquest modus operandi, perque negar-ho.....potser el tema de "vols casar-te amb mi" no seria de consens com a gran frase per a entrar....pero be....per quan la continuacio?....perque a una llibreria poden pasar mil coses...i ella encara es una desconeguda....Petons!

  • bona cuina![Ofensiu]
    foster | 25-07-2005

    Hola gamberra!
    Això no val: jo esforçant-me per llegir atentament el teu relat per poder-te'l comentar, i mentrestant tu rient-te de mi.
    Ja t'agafaré algun dia, no ho dubtis.
    una abraçada
    foster

  • bon intent[Ofensiu]
    foster | 25-07-2005

    però es nota que el relat l'ha escrit una dona, i una dona sensible.
    Tens tota la raó: per més metrosexuals que intentem ser, per més que ens proposem defugir el que ens és inherent, a l'hora de la veritat ens perdem per una bona regatera i unes natges apretades dins uns texans descolorits. Et parlo de relacions puntuals, evidentment.
    Gràcies pel teu comentari, m'ha fet molta il.lusió que fossis precisament tu la primera, perquè tenia els meus dubtes... no he vist res per aquí sobre drogues dures, i m'esperava una reacció freda.
    I el final per a la meva pobra Carlota?
    adéu bonica
    foster

  • ta be... però[Ofensiu]
    Jordi Chinaski | 25-07-2005 | Valoració: 8

    Qui et diu que l'instint de l'home vingui de l'entrecuix?
    En concret les meves perversions venen del parietal dret.

Valoració mitja: 8.67