El món contra tu i tu contra el món

Ahir vivies dins la teva bombolla de felicitat. Per fi havies trobat el rumb que sempre havies buscat. El mar estava en calma i tu navegaves per la vida.

Però avui no és ahir. Avui es avui.

La tempesta aguaita el teu rumb. Perds el nord. Estàs perdut en la immensitat del no res. Tot és fosc i no hi ha ningú al teu voltant. Veus imatges de persones al teu voltant i sents veus que et murmuren, però no aconsegueixes sentir el que et diuen. Tampoc et fa falta. Fa temps que vas deixar d'escoltar. Ningú pot ajudar-te a evitar el teu propi naufragi.

Crides...crides amb totes les teves forces i la teva veu és un sospir que apaga el silenci. Tornes a veure braços que s'allarguen cap a tu, en un intent de tornar-te a la superfície. Però ja és massa tard, tu ja no vius en aquell món. El vas deixar fa molts anys. Ets una ombra de tu mateix i res del que vius és real.

La teva existència s'ha convertit en el malson d'un altre. Portes que es tanquen, crits que s'ofeguen, llums que s'apaguen... estàs completament sol. Tens ganes de plorar però tampoc pots. Ets irreal, amb una vida paral·lela en un lloc que vas deixar enrera.

Vols tornar però ja és massa tard. Tots t'han oblidat, ja no recorden qui eres. Ja res depèn de tu, no pots fer res. La sort està a l'aire. Sortirà vermell o negre? Parell o imparell? Tant se val, surti el que surti, tu ja has perdut aquesta partida.