Negociacions d'anar per casa

Un relat de: ROSASP

Ens abracem, no hi ha un motiu determinat per fer-ho, però és un gratificant gest d'apropament que no hem perdut mai. Em crida l'atenció sentir-te ja tan dona, els teus pits i els meus xoquen i no me'n sé avenir. Però això no ens allunya, de moment hem tingut la sort de no deixar distàncies fictícies entre els nostres sentiments.
Se'm fa estrany veure't tan esvelta i ben formada, el teu cos ja no és aquell delicat plomissol que podia aixecar fins fa ben poc.
Quan notes que has crescut em fas anar fins al mirall, per veure'n l'efecte. Ens traiem les sabatilles i comparem l'alçada. Et fiques tensa i estirada com un filferro.
Ja em passes mig dit, només un parell de centímetres.
- Veus com ja t'ho deia! em dius amb un esclat de felicitat.
Em vols aixecar en braços, et dic que això no és bo per l'espatlla, però igualment ho fas.
Somrius satisfeta i els teus ulls brillen intensament com quan l'alegria et ve des de molt endins.
Sempre t'ha agradat fer-te gran, però ara ja és una evidència. El cap acompanya al cos i ningú t'ho pot negar, aquest any ha estat decisiu.
Les sensacions espurnegen en l'iris dels teus ulls. Verdes, blaves, marrons i grises..
Jo m'omplo de rialles, com el primer cop que vaig veure aquest escampall de llums i colors en la teva mirada. No sempre han estat els mateixos, han canviat amb el pas dels anys, amb les estacions, amb la llum del sol, amb l'estat d'ànim. És com si hi habités un bosc mutant ple de matisos per descobrir, he de reconèixer que ets especialment misteriosa quan estàs desperta.
En canvi a la nit, quan et veig dormir amb les parpelles tancant la intensitat d'aquells colors que embruixen, sembles un àngel. Tens un aspecte tan dolç, tendre i infantil. Potser és la forma en que fiques les mans unides sota les galtes, la blancor de la pell contrastant amb els cabells foscos, el moviment suau i tranquil de la respiració.
T'imagino immersa dins del teu somni preferit. El del cavall blanc que galopa veloç i lleuger per indrets perduts i llunyans. El que dibuixes sempre quan fas un temps mort, des de que eres tan petita.
Mare meva, tens tota una carpeta plena de cavalls de tots colors, pintats amb aquarel·les, guixos, carbó, retoladors, ceres i no sé quantes coses més. També hi guardes unicorns amb precioses crineres. Cap està aturat, tots semblen estar en continu moviment.
És el teu símbol de llibertat. He acabat comprenent que per tu és més que una imatge o una paraula, és l'esguard feréstec d'aquesta mirada teva que és impossible desxifrar i contenir.

Aquest estiu t'has quedat sola a casa durant tres setmanes fins que tornàvem de treballar. A part de fer molt el gos, també has dibuixat sense parar i has vist tota la tele que no veus durant la resta de l'any.
Has fet el dinar sense calar foc a casa ni un sol cop, has resultat il·lesa de cremades i escaldades, hem menjat espinacs a dojo (es nota que t'agraden) i has improvisat sobre la marxa noves receptes.
També m'has fet d'assessora d'imatge, he sortit bastant afavorida amb el canvi doncs el meu vestuari era massa monocrom i avorrit. M'has fet comprar una caçadora negra que sembla de motorista per ficar-te-la tu. Em vas dir que es porten ajustades com la del anunci de la colònia de "Busco a Jacks" i que la podríem compartir.
De moment està penjada al teu armari, ara dius que em va petita i que potser és massa impactant per la meva edat.

Mai m'hauria pensat que m'havies de fer riure tant. Tens unes sortides!
Fins i tot quan ens enfadem, al cap d'una estona mirant-ho fredament, se m'encén una llum al caparró que em fa somriure, perquè me'n adono que aprenem de tot plegat i que no era més que una insignificança allò pel que havíem discutit (això és confidencial i teòricament no ho has de llegir).
Rebats amb molta rapidesa i decisió, si tardes més de tres segons en contestar a les meves preguntes i dissertacions ja sé que estàs en baixa forma. Per sort no sol passar massa sovint.

Avui se m'ha acudit, sense solta ni volta, l'absurda idea de fer-te una entrevista. No me'n he adonat de la dificultat de les preguntes (que semblaven força senzilles) fins que després me les has fet contestar a mi.
Només són bajanades, experiments d'una mare que espanta mosques amb la cua o que pentina el gat, com diuen del qui no té cap més feina. Ja saps prou bé que no és aquest el cas, però m'ha donat per fer un sondeig com abans d'unes votacions.
No tot ha de tenir sempre una explicació lògica, oi!
Començo agafant embranzida i t'engego de cop la primera pregunta:

- Què t'agrada més de la vida?
Saber-la viure (no has trigat ni un segon)

- Et canviaries alguna cosa?
Pues va a ser que no! (tres segons de reflexió) Potser esborraria l'acne.

- Descriu un paisatge idíl·lic.
L'aurora boreal, mirant-la sola, feliç i contenta.

- Què valores més d'un amic?
La sinceritat, la confiança, sobretot que no et fiqui a parir per darrera.

- Una cosa que t'emprenyi molt.
Els discursos dels meus pares i que em requisin la bossa d'aquell maquillatge que figura que no em fico.

- Si haguessis de ser un animal, quin triaries?
Un cavall o un lleó, per la sensació de llibertat quan parteixes el vent.

- Creus en la llibertat?
Físicament sí. Psicològicament crec que ja és més difícil, gairebé impossible.

- Si trobessis una fada i et permetés escollir tres desigs, quines triaries?
Cap, no existeixen les fades.
Però espero sense la seva intervenció una disminució de l'acne, que em criïn els periquitos i tenir la possibilitat de que els deures es facin sols (només la part d' escriure'ls).

Vaja, ja has acabat? em dius. Et veig escriure massa, tot això és molt personal. Fes el favor, si ho treus a la llum, de no manipular la informació.
Em sembla que no te'n refies ni un pèl, de la meva improvisada rampellada periodística...
Em somrius desafiant, gires la truita a l'aire i em convides a respondre a les mateixes preguntes.
Au, va comencem! em dius tota decidida. I no t'enrotllis gaire, que ja et conec!

- Què t'agrada més de la vida?
Aprendre de qualsevol moment (aquí no he dubtat gens)

- Et canviaries alguna cosa?
Ara ja no, però me'n he volgut canviar moltes. Més de dins que no pas de fora.

- Descriu un paisatge idíl·lic.
Una posta de sol, des de qualsevol indret del planeta. Millor acompanyada d'un ésser estimat, per poder-nos anar explicant les sensacions que ens transmet la visió, per compartir-les...

- Què valores més d'un amic?
Que em digui la veritat, que em faci somriure, que molts cops no ens calguin paraules.

- Una cosa que t'emprenyi molt.
La poca flexibilitat i la intransigència. Les persones que creuen tenir la veritat absoluta de totes les coses, les que mai canvien d'opinió, les que no volen escoltar als altres.

- Si haguessis de ser una animal, quin triaries?
Una papallona o una libèl·lula? Per sentir-me ingràvida, per penetrar dins de les flors, per formar aliatge amb el vent.

- Creus en la llibertat?
En el sentit estricte de la paraula no. Sempre som esclaus d'alguna cosa.

- Si trobessis una fada i et permetés escollir tres desigs, quins triaries?
Li demanaria que es quedés una estona a petar la xerrada, per fer un canvi d'impressions sobre la seva feina i els nostres punts de vista al respecte.
Ara no se m'acut res més, primer hauríem de trencar el gel.


La meva filla aixeca els ulls lluents i penetrants de felina i em diu:
- Sé prou bé al que et refereixes amb la posta de sol i totes les innumerables sensacions que comparteixes amb nosaltres, des de la teva idea de l'infinit fins la petita cagada d'una mosca. I em puc imaginar la cara que faria al cap d'una estona la pobra i atrafegada fada, li faries caure la vareta d'impaciència o d'impotència...

Se'n riu juganera i les espurnes malicioses i acaronadores alhora donen una picardiosa lluïssor als seus ulls.

- Ei, no dius que no creus en les fades tu! li dic, amb ganes de menjar-me-la.

Després d'una experiència on no hem deduït gran cosa, decidim fer-nos llet amb galetes per berenar.
Relaxada i feliç faig el primer glop. Ella em mira fixament amb aquella caiguda immensa de pestanyes que desarma i comencem a negociar l'hora de tornada de la festa Major. Vol anar al correfocs i a les firetes amb els amics, però avui això ja és més seriós perquè estem parlant de sortir per la nit.
Va pujant el límit horari de mitja hora en mitja hora i noto com la crispació m'entrebanca la capacitat d'engolir i m'ennuvola el cap.
Ella em recorda, no gaire subtilment, la flexibilitat que anomeno com a molt important a la maleïda entrevista.
El regateig no se'm dóna gens bé!
Agafo aire i m'empasso la galeta lentament, començo a trobar-li de nou el gust a taronja.
Arribem a un acord, ni per ella ni per mi...
He d'estalviar energia i recursos, la seva perseverança és inesgotable.

Només té tretze anys i tot just comencem...

Comentaris

  • Enhorabona a la teva filla[Ofensiu]
    ainex | 15-10-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat moltíssím.

    No sé ben bé què dir: el relat és magnífic i les valoracions, també.

    Només afegiria una qüestió que crec que li dóna molt valor al relat: l'enquesta. Has inserit una enquesta i em sembla una idea molt encertada. Els adolescents sovint es fan tests (molt més superficials) entre ells als fotologs. Suposo que ja ho sabràs per pròpia experiència.

  • Hola Rosa[Ofensiu]
    Kyreta | 01-11-2005

    M'ha encantat!! és increíble com transmets la relació que hi ha entre la teva filla i tu. A mi m'agradaria haver tingut (i tenir) una relació així amb ma mare.
    La teva filla té molta sort!!

    Un petó i gracies pel teu comentari.

  • Un es queda amb ganes de més..[Ofensiu]
    blaumar | 13-10-2005

    Et venen ganes de ser mare, de tenir una filla i disfrutar de la relació tan oberta i deinhibida.
    Doble felicitació doncs, pel relat i per la possible filla.

    A banda en especial m'ha encantat com has dibuixat la frontera on comença el misteri que tota altre persona és, al abast de la seva bellesa, perceptible però no del tot escrutable, decididament misteriosa. (No ho explicaré millor que tú).
    Crec que l'amor és en essencia un aventurer saviament tossut, sempre curiós i golafre de les marabelles que tothom guarda.


  • Jo sóc del 64 ...[Ofensiu]
    Carles Malet | 12-10-2005 | Valoració: 10

    ... i també veig, dia a dia, com la meva filla gran va creixent i es va fent una doneta. Cada cop m'és més difícil portar-la a coll sense por de partir una luxació lumbar. I cada cop veig, amb una barreja d'orgull i d'enyorança, com va guanyant personalitat i independència. L'hora de les negociacions "difícils" ens arribarà aviat, però ja n'anem tenint un tast de tant en quant. Mentrestant, cada nit, quan arribo a casa, intento gaudir de l'estona de conversa durant el sopar, on intentem compartir les vivències, els problemes, les pors i les alegries del dia. I quan arriba l'hora de dormir, de moment, la pau que es desprèn dels rostres de les meves filles m'omple d'energia per emprendre un nou dia.

    Fins aviat, Rosa.

  • Equilibri[Ofensiu]

    Això volia dir, se m'ha escapat una O. Una abraçada.

  • Equiloibri[Ofensiu]
    M.Victòria Lovaina Ruiz | 09-10-2005 | Valoració: 10

    Quina dolçor aquesta relació, quina profunditat aquesta negociació, quin plaer llegir-te. És l'equilibri allò que predomina en el relat.

  • una sana extraordinària enveja![Ofensiu]
    llu6na6 | 09-10-2005 | Valoració: 10

    M'agrada tant que no tinc paraules...

    No sé si m'agrada més el què contes o com ho contes. Sí que ho sé! M'agrada molt tot alhora, perquè hi ha una harmonia perfecte entre un i altre.

    M'agradaria ser aquesta filla que tens tan lluminosa! M'agradaria ser tu per sentir tot aquesta allau de sentiments i reaccions que descrius tan bé, que fins i tot puc percebre els batecs del teu cor i els d'ella.

    Quina joia saber que avui, ara mateix, hi ha una mare i una filla amb aquesta relació d'una força increïble. En aquest dia a dia, en aquest frec a frec salten espurnes...de creació, de maduresa, com les del sol de primavera a la fruita més dolça de l'arbre.

    una abraçada molt forta per a tu i un bes molt dolç per a ella. No defalleixis!El diamant s'està polint!

  • uauau![Ofensiu]
    Capdelin | 08-10-2005 | Valoració: 10

    títol superoriginal, creatiu, modern, m'encanta...
    contingut ple de sinceritat, tendresa, unió de sang entre mare i filla...
    quina sort tens de poder escriure aquest jardí florit de belles sensacions... AMOR DE GÈNERE!!!
    felicitats!
    toques tots els temes i tots els profunditzes fins arribar a les arrels més profundes i íntimes..
    una abraçada!

  • Ja ho sabia,[Ofensiu]
    brumari | 05-10-2005

    però la lectura d'aquest relat m'ho confirma: ets una mare afortunada, per bé que la teva filla encara és més afortunada que tu.

    Gaudeix intensament de cada instant d'aquesta convivència, abans no arribi l'inexorable trot del cavall, tallant el vent i cercant la llibertat. Encara que quan això esdevé -i esdevé sempre- és fantàstic veure'l galopar enllà del seu món.

    Una abraçada

  • Lavínia | 03-10-2005 | Valoració: 10

    que hauries de fer un recull de tot els diàlegs amb la teva filla; de totes les reflexions que després escrius... El que per més que no vulguis no quedarà plasmat és l'immens amor i dedicació que li tens, Rosa, perquè tot el que escrius només deu ser el principi de res del que sents per ella.

    Ets una gran mare, Rosa, d'això no en tinc cap dubte.

    Molts petons a tu i a la "nena de tretze anys" que et fa escriure tans bons relats.

    Lavínia

  • Orgull de mare[Ofensiu]
    foster | 03-10-2005

    fas enveja, noia. Quina sensibilitat i capacitat de raonar els pros i contres. Suposo que no sempre és així de fàcil, però també suposo que argumentant els conflictes que s'esdevenen, parlant-ne, i intentant ser sincer amb un mateix, es poden trobar les solucions més encertades i lògiques. Crec que és tot el que s'ha d'intentar: comprendre i acceptar les distàncies, donar-les una forma entenedora.
    Un relat molt viscut i que reviu en cada lectura. La mare encantadora, la filla una "listilla". Però, no ho són o s'ho creuen tots els adolescents?

    foster

  • Llibre | 03-10-2005

    No tinc paraules, Rosa. No tinc paraules per exposar l'allau de sensacions que m'ha provocat la lectura d'aquest teu relat. Salvant les distàncies, moltes, m'hi he vist reflectida. I dic salvant les distàncies perquè jo no sóc tu i la meva filla gran no és aquesta noieta de tretze anys que ens has presentat. Però la situació és similar, i la intensitat de les vivències també.

    No tinc paraules, Rosa, pero m'has arribat com amb cap altre relat. O no. Ja ni ho sé. Te n'he llegit tants, que em costa de recordar-los tots fil per randa.

    Però aquest... aquest té un caliu especial. Està dotat d'una dolçor enèrgica que traspassa cada mot, cada paraula, per fer-nos veure l'escena de quotidianitat amb perfecta claredat.

    Moltes gràcies, Rosa, per aquest relat.

    Una sincera abraçada,

    LLIBRE

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ROSASP

ROSASP

312 Relats

1613 Comentaris

625924 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.
Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!

Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia


R en Cadena

El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")