sense paraules!

quin senetiment i és que he començat a llegir-lo i m'ha semblat està allà mateix!

preciós, no puc dir res més.

Es nota que darrera d'aquest escrit hi ha una part de tu i això és el més bonic qun llegeixes, veure que l'autor ho dóna tot perquè tu ho coneguis.

Tant de sentiment en tantes poques paraules, molt molt macu !!!


KiRoNa_

llegir un relat i quedar-te mirant la pantalla en un punt indefinit perquè els sentiments que t'ha aportat són indescriptibles.

pocs relats m'han aportat a pensar tant com ho ha fet aquest, realment es increïble!!!! m'ha impressionat molt !!

i és que només se m'acut aquesta paraula, realment un relat incrïble, tanta sinceritat i tanta força.... m'encanta.

nenaaa!!! no deixis d'escriure mai, creu-me si et dic que és impressionant!!

ara a pel pròxim que ja tinc ganes de llegir-lo ;)

una abraçada!!!

MaRtA_

un poema molt molt macu i molt tendre, com amb una sola mirada pots escriure un poema amb l'observació del rostre de la persona que tens al davant, realment m'ha agradat molt.

també he llegit els teus haikus, sense paraules, tanta expressivitat en 3 línies, impressionant.

MaRtA_

ara estic a la uni em qeda una classe i em fa mandra anar-hi però despres de llegir el teu relat me animat i es q transmet ganes de fer coses, et motiva.

tanco els ulls i es com si veigues els cinc nois, un amb una samarreta diferent, i es qu el teu relat et fa veure lo important que és tenir ilusio per fer les coses, i que aquesta ilusio no se t'acabi mai.

gracies per canviar la meva tarda.

com t'he dit avui el matí, ja he llegit els teus relats, t'haig de dir que no n'esperava menys d'ells, i és que a cada un d'ell hi ha un reflex de tu, de com ets, de com penses i de qui ets.

i dema riurem de pensar que hem estat un any juntes i fins avui no hem descobert una petita part de nosaltres i de la nostra vida que tenim en comú.

no puc comentar un sol relat, i és que tots porten l'essència de la vida, descobreixen una part de tu.

així que noieta a seguir escrivint que m'ha agradat molt!!!

a mi també em va passar, no ben be aixi pero vax deixar escapar el noi q havia estimat fins aquell moment, encara l'estimo pero ara de manera diferent, som amics, o aixo m'agrada creure.

llegir aquest relat m'ha portat a records mig oblidats, es dur prendre una desicio i mes dur es encara saber que et vas equivocar, pero la vida segueix, no pots fer-hi mes. prens unes decisions i has de saber viure amb elles.

et felicito m'ha agradat molt, deixa traspuar molt de sentiment, i sempre es macu percebre-ho quan llegeixes un relat