No éS uN cOnTe dE fAdEs.....

Un relat de: KiRoNa_

La imatge d'un paisatge idíl·lic envolta a dos ànimes que intenten trobar-se, els rajos de llum d'aquesta tarda que ja comença a caure juguen a perseguir les seves pròpies ombres per uns moments. El propi silenci calla per escoltar el que diuen.

Dos cors fugissers que s'han trobat per un moment per no seperar-se ja més. La imaginació els envolta a on un tros de fusta, una branca ja mig morta recobra vida una altra vegada per esdevenir una vareta màgica, d'on els polsims de fusta seca ajudaran a que la princesa obri el seu cor al seu príncep blau.

I potser les faules diuen que amb un petó dolç la princesa converteix un gripau innocent en un príncep desencantat; però avui en aquest somni dolç, és el príncep qui ajuda a la princesa temorosa dels seus propis sentiments, presonera dels seus propis pensaments, de les seves pors infantils, d'alliberar-se de la pell aspre i verda que fins ara l'ha acompanyat i no cal un petó tímid per desfer l'encanteri, a la princesa només li cal mirar els ulls de cel del seu príncep per saber que ja no serveix de res amagar-se darrera d'aquesta imatge poruca i frágil.

I es deixa caure en aquests braços oberts, sap que l'aguantaran, sap que s'hi vol deixar lliscar, vol caure-hi i tanca els ulls i tot esdevé real.

Comentaris

  • No és un conte de fades![Ofensiu]
    Carme | 18-11-2005

    Ei! Torno a ser jo... És que m'ha fet molta gràcia aquest relat, sobretot el paràgraf en què descrius les pors de la princesa, aquelles pors inevitables... Trobo que saps combinar molt bé els elements típcis de la faula amb una relaitat molt propera. Sí, de vegades convé oblidar paranoies i deixar-nos portar pel moment...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: