una de les maneres més maques de compartir i estimar, i de pintar la vida amb un toc d'alegria :)

m'ha agradat!
Segueix pintant somriures, i escrivint poesia

realment maco!

fantastic!! :)

de que serveix callar? de que serveix tancar els ulls i inventar un món ideal quan saps que al obrir-los res és com has somiat? Obrim ve els ulls, és hora de reaccionar, tot pot canviar si hi posem ganes, esforç, paciència i seny! i sobretot cal actuar amb unitat, la unió fa la força! No et tanquis!

m'agrada molt com escrius!

un petó!
Marta.

Un relat molt reivindicatiu!! i molt maco!!! es una llastima q pel sol fet d pensar diferent i defensar els teus ideals t'acabin arrebatan!!!

"...va ser un jove implicat i reivindicatiu q cm tants de nosaltres l'unic que volia era viure en llibertat akestes foren les raons q portaren el seu assassinat a mans dakells q n pensen cm nosaltres. Xo malgrat q semportaran la seva pressencia, mai ens podran arrebatar les nostres ganes de lluita..."
Germana de'n Guillem

La lluita continua
Guillem Agulló NI OBLID NI PERDÓ!!!!!!!!!!
VISCA LA LLIBERTAT!!!
Defensar la terra NO ES CAP DELICTE!!!!

Marta!
un peto!!

M'encanta!!! quan es sent una cosa sempre surten coses boniques! segueix escrivint!
Visca Catalunya!

"...Sentir les caricies d'una terra q encara plora, les seves morts, tortures i enganys..."

"...Oh, país meu que malgrat dividit
sàpigues destriar de les gents les virtuds,
que trobis un camí de llibertats, que creixis cap endins,que el teu futur sigui crear en comptes de conquerir, que el teu jovent et faci perdre aquest mal seny i que portin el teu mar a dintre les venes.
QUE SIGUIS UN PAÍS DEL MÓN

Un peto
Marta.

Wau! m'encanta! Catalunya algun dia no homenetjarà l'onze de setembre, estic segura que algun dia celebrarà aquell onze d setembre que la farà lliure i independent!

Un pto
Marta.

a vagades stas tan cegada d'algú i sents que és amor xo putser en realitat era efecte o un caprici, que quan el tens te n'adones que no és el que pensaves q simplement t'atreïa però n te l'estimaves com creies fer-ho!

És molta maco!

un pto
Marta.

És increible com d'algo tan tràgic t'hagi pogut sortir una relat tan maco! En moments aixi l'amor d'una altra persona encara q no fagi canviar res et fa oblidar x uns instants del q es la vida. La guerra porta molts danys alguns cm la mort de les persones innocents q són irrecuperables. la guerra no porta herois, només victimes i més victimes i al cap i a la fi tots surten perden. La guerra és pels perdedors, pels que no senten, pels sense cap i sense cor, la guerra és un joc que estem condemnats a viure en algun temps de les nostres vides. Potser quan aqui arribi serà el final de tot! Mentres molts petits, joves i grans innocents moren cada dia en algun lloc daquest petit món tan desigual!

Un peto
Marta.

És molt maco com descrius el contacte entre dos cossos que tan es desitjen en tan poques paraules.

un petó
Marta.

És precios la manera que descrius el que sents quan escrius! la poesia sempre t'obre la porta més amagada del teu cor que molt poques persones aconsegueixen obrir-la!

Un peto
Marta.

Hi ha moments que no sabem valorar tot el que tenim i ens sentim sols quan en veritat estem reodejats de gent q ens estima! q lletja la sensació de sentir-se sol envoltan de tanta gent! jo me trobat mil cops aixi i mil més q m'hi trobaré però en veritat no te tot dolent, hi ha una part bona, i es q aixi et coneixes millor a tu mateixa i et serveix x pensar i fer-te mes gran com a persona!

Un petó!
Marta

Uoops que emotiu! No deixis q sigui la por la que t'impedeixi fes les coses, si es realment el q sents nomes una cosa et podra ajudar, les paraules, encara q et costi, encara q et fagi vergonya, les paraules son la saviesa i l'expressió dels sentiments que portem dins de cadascú! i n cal ensejar, les paraules sinceres costen de treure xo un cop comences surten soles, no et kedis muda q al final numes et farà q mal! Sort!

Xcert, he vist q t'han agradat els meus relats i m'algra tmb saber q n sc la unica q passa x akets mments! m'han agradat molt els teus relats, segueix scribin!
un peto maka!

Marta!

se n'ha anat per no tornar...fa tan de por tornar a començar...
La nostalgia, l'enyorança, l'incertesa...són sentiments innevitables que cadascú els agafa com pot però sempre la qüestió és mira endavan i tornar enrere per recordar aquell record feliç que et fa plorar...no de tristesa si no un plor pler de petites espurnes que et van fer seguir i dibuixar un somriure en aquell moment... i que el final del camí et quedin tansols els records bons. I que al mirar el passat et faci veure un futur amb seguretat.

Un ptó!

Gracies x cumentar el meu poema culer!!
tens tota la raó!! és molt emotiu i sincer aquest relat!! És més que un club, és força, coratje, germanor, és qui fa possible la felicitat de molta gent, és qui ens fa oblidar tots els problemes amb una simple victoria!!