Somriure

Malgrat les esbotzades del mar de la vida, sempre he intentat conservar, mesell el meu somriure.
Sovint això ha fet que no em creguessin, que infravaloressin el meu dolor però no penso renunciar a ell, segueixo tossudament dibuixant somriures.

una de les maneres més maques de compartir i estimar, i de pintar la vida amb un toc d'alegria :)

m'ha agradat!
Segueix pintant somriures, i escrivint poesia

Hola! Gràcies pel teu comentari, sàpigues que no ets la primera persona que em diu que justament aquest relat cadascú el pot fer propi i en realitat m'encanta que sigui així.
Sàpigues també que el que m'has comentat és només el primer paràgraf de la meva història que de moment ja té 50 pagines... :)

I gràcies per lo del nom. Sempre he dit que el somriure és algo molt important per a les persones i és que a més a més considero que en el fons cadascú de nosaltres som riure, per això m'agrada tant aquesta paraula, i el teu text!
Sempre s'ha d'intentar pintar un bonic somriure sigui on sigui, quan sigui i amb qui sigui, l'únic requisit obligatori per aconseguir-ho és que sigui sincer!

petons, aniré passant!

Bé, jo no m'esforço per somriure, simplement espero amb el pas dels dies que certes coses canvïin... per tant aquesta poesia no va dedicada a mi. La vida, ho sap tothom, moltes vegades, ens posa obstacles, i aquests obstacles hi són, a la meva, de manera que em deixen molt limitat.


Sergi

no acostumo ha comentar pel sol fet de veurem comentat,
de fet últimament tampoc acostumo a fer res en aquesta pàgina, nomes revoloteijar per aquí i prou, nuse, deuen ser moments...

pro si faig es llegir, i desprès de llegir tots els teus relats (que tampoc son tants), m'he trobat amb aquest,
i es clar, jo soc un d'aquells als que els hi has dedicat.....

jajajjajaj


per tant gràcies fada

ah per cert m'ha agradat quasi tots...
tot i la tristor d'algun d'ells

gege

Va dedicat a mi!
Dia a dia m'esforso per somriure!

Que bonica i que senzilla la teva posia... la poso a preferits, i a tu també, Fada.
Una llepadeta dolça,
Xocolatina

... teu objectiu era fer somriure, ho has aconseguit. Senzill, breu però molt macu.
Una abraçada

Tan breu, tan aconseguit.
Ens omple l'ànima els qui estimem el somriure càlid de la persona estimada.
Tan senzill i tan ple.

...de poesia molt agradable.

Lluís

un poema no ha de ser llarg ni curt, a vegades les coses mes petites son les que et diuen mes coses. Crec que la poesia es la expresio dels sentiments, almenys la meva ho es, escrius perque t'agrada i no per fer maco, aixi que no crec en llargades ni extensions, nomes en el que es diu en aquell fragment. Un cop dit tot aixo, dirte que m'ha agradat molt i que espero continuar llegint coses teves amb un SOMRIURE a la cara. Salut.

però encisador, i és que un somriure sincer no te preu.

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

Invita al teu Relat a valorar el SOMRIURE.
I agafar amb naturalitat l'hàbit del somriure.

em descobreixes una arma molt potent per a poder afrontar la vida.

Gràcies


P.D.: per a entendre l'últim paràgraf has d'haver llegit el relat anterior L'oncle Ernest i la seva experiència vital

Un poema breu però ple de sensibilitat. Amb les paraules justes pintes un somriure ple de dolçor.
Uns versos preciosos! Et felicito, Fada del bosc!
Una abraçada.

Mercè