_____________________Sola_____________________

Un relat de: _

Em sento en un món on tot són esquenes a donar, cap porta oberta ni mans per ajudar.
Em sento sola, no sé que fer ni que haig de fer, tothom té feta una vida, un camí a seguir, un cercle social,...
Tothom és tan normal...

No sé que fer, no entenc perquè em sento així, ni perquè només sé de mi que es senti així,...Sí que no tots els dies em sento com ara, però han estat més d'un i de dos...
Perquè a mi?

Doncs no ho sé, suposo que m'ho monto jo sola, que tot és cosa meva,...

Doncs no sé perquè, abans no era pas així, em sentia segura, estimava tot el que era meu i tot el que feia,...

NO VULL ESTAR CAP DIA MÉS AIXÍ!!
TAMPOC VULL QUE NINGÚ S'HI HAGI DE SENTIR MAI!!

Comentaris

  • Tothom està sol. [Ofensiu]
    JBGrenouille | 23-09-2006

    Jo crec que tothom, i quan dic tothom, em refereixo a tota la gent amb un mínim sentit de personalitat, està avesat a sentir-se, almenys durant un instant, sol.

    Això crec que és perquè ben mirat, nosaltres no deixem de ser un mateix, i per molts records, amics, amors, odis, que portis a dins, al final, en algun moment de la nostra vida, la nostra perversa ment es planteja que queda de tot plegat... i descobreixes que, en la teva vida, de tot plegat només en quedes tu, només tu.

  • Anims[Ofensiu]
    indefinida | 23-09-2006

    Crec que molta gent s'ha sentit algun cop així, incluida jo i de ben segur molts dels relataires també. Que sàpigues que el temps et mostrarà que no estàs sola, i que hi ha cents de mans disposades a ajudar-te.
    Ànims.

    Petons

  • Hola, Laila![Ofensiu]
    ROSASP | 23-09-2006

    Sé de que parles. No hi ha res més trist que sentir-se immensament sol estant acompanyat; saber-se fora de qualsevol cercle.
    Són etapes de la vida, moments de canvis per dins.
    Ja sé que fa molt mal, sobretot a l'adolescència quan més necessites formar part d'un grup.
    La paraula normalitat sempre m'ha fotut molta ràbia, és tan subjectiva... Què és ser normal?
    No hi ha descrició possible quan parlem de persones, no hi ha mai un únic valor.
    Cada pas sigui amb tristesa o amb alegria sempre n'obre un altre. Tots ens sentim sols més d'una o de dues vegades, moltes vegades, però tard o d'hora la llum esclata amb nous colors i es poden veure coses amagades que sempre em tingut a l'abast i només endevinàvem de lluny.
    De fet, cadascú de nosaltres som un petit gran món i tenim una infinitat de possiblitats per rebre i per oferir. Un mateix fet canvia de blanc a negre depén de com ens arriba en aquell moment; així doncs la veritable força rau en nosaltres mateixos.
    Sobretot, no deixis de creure en tu...
    En fi, t'he fotut un rotllo de dissabte al matí plujós. Estic molt contenta de compartir espai amb gent tan jove i t'animo a que no deixis d'escriure. El poder de les paraules es màgic!

    Un petonet i un cabàs de rialles per tu!

  • ______abans no era pas així______[Ofensiu]
    kispar fidu | 23-09-2006 | Valoració: 10

    eis! bones Laila! diria que no t'havia llegit mai abans, aquest fromat de títol i el mateix Sola m'han cridat l'atenció!

    no et pensis que ets pas l'única que se sent així, et puc confirmar com a mínim que jo m'hi sento també sovint, i de fet de vegades massa sovint.
    Sembla que siguis l'únic que se sent perdut sense saber ben bé el perquè de les coses... però en el fons tothom se sent un xic perdut i sol...

    penso que aquests moments ens fan ser com som, i ens ajuden a coneixer-nos millor.

    Potser no tothom ho viu igual, ni ho sent igual; però ben segur que en algun moment ens sentim així.

    i jo ja et dic, que en més d'una ocasió (i tmb més d'un dia, i de dos...) també m'hi sento...

    m'ha agradat llegir-te!

    que vagi bé!
    ens veiem per aquí!
    Gemm@

  • doncs, crec que...[Ofensiu]
    Capdelin | 23-09-2006

    no és que no hi hagi ningú que li passi el que et passa a tu ( hi ha sis mil milions d'habitants al planeta, diuen )... no és que tu tinguis la culpa, ni que la gent és perversa i passa de tu...
    Crec que són etapes de la vida ( en l'adolescència passa sovint )...
    crec que som nosaltres, la nostra manera de veure el nostre món el que ens dibuixa aquests efectes òptics que ens deprimeixen.
    Les mateixes persones que trobem, ara, insoportables.. dintre de poc ( quan arribi l'eufòria i la normalitat psíquica ) les trobarem encantadores...
    Potser cal canviar-nos els ulls i mirar les coses i les persones d'una altra manera
    i bla bla bla... què fàcil és parlar, però quan t'hi trobes...
    ânims i segueix escrivint: aquí t'estimem i t'escoltem...
    Una abraçada

  • hi ha molta gent [Ofensiu]
    irene_pou | 10-09-2006 | Valoració: 10

    que se sent així, en un moment o altre de la seva vida, sort, i que no t'hi hagis de sentir més així!

  • ilargiakat | 03-09-2006

    Hi ha moments que no sabem valorar tot el que tenim i ens sentim sols quan en veritat estem reodejats de gent q ens estima! q lletja la sensació de sentir-se sol envoltan de tanta gent! jo me trobat mil cops aixi i mil més q m'hi trobaré però en veritat no te tot dolent, hi ha una part bona, i es q aixi et coneixes millor a tu mateixa i et serveix x pensar i fer-te mes gran com a persona!

    Un petó!
    Marta

  • Sensibilitat[Ofensiu]
    ainona | 01-09-2006

    com veig, som molts a qui la sensibilitat ens juga també males passades.
    Però, i tot allò que també ens aporta?
    Si fossis menys sensible, res t'afectaria tant, però no series capaç d'escrirue el que has escrit.

    Sort!

    ainOna

  • Opinió d'un pre-psicòleg XD(molt pre)[Ofensiu]
    Emelkin | 05-07-2006

    Doncs el primer pas ja el tens fet, adonar-te'n que ets tu mateixa qui es creu sola, amb la soletat un es monta moltes paranoies, cada gest, cada fet sembla orientat a augmentar aquesta soletat. Creu-me, la gran majoria son paranoies, i la soletat sempre està amplificada pel nostre coco. La questió és adonar-se'n d'aquest fet(i veig que ja ho has fet) i procurar a partir d'ara, intentar mirar tots aquests gestos i fets d'unaltre manera, cada cop que et sentis apartada per una cosa, evitar pensar que t'aparten ells i pensar que ets tu sola qui t'estàs apartant... provar de veure cada detall de forma positiva i sobretot, estimar amb tot el cor a aquell qui te l'ofereix, això val més que l'or...

    un petó i aveura si ens millorem :P

  • Com tots els altres[Ofensiu]
    T. Cargol | 05-07-2006

    el que passa és que no ho diuen (em): o sigui, ets normal!!!

  • Sé que hi han...[Ofensiu]
    AVERROIS | 05-07-2006 | Valoració: 10

    ...dies en que el món està en contra. Et sents sol, sense ganes de fer res. Però el vent bufa i s'emporta aquests mals moments. El Sol torna a sortir i t'adones de que la vida tan sols es viu una vegada. Aprofita-la i vola.
    Gràcies pels teus comentaris i una forta abraçada.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: