No em fallis a l'alba, vida meva!

Un relat de: Toni Arencón Arias

No em fallis a l'alba, vida meva!



"Dorms"
Acrílic sobre paper - 19,5x18,5cm.
© Toni Arencón - 2010


NO EM FALLIS A L'ALBA, VIDA MEVA!

Dorms, estimada.
Quin goig de somniar
els teus somnis!

Avui,
quan tots els detalls em recorden a tu
i, en mirar-me al mirall, m'adono
que no puc estar-hi sol,
penso...

Únicament
ens han donat una vida
i una ocasió per gaudir
l'un al costat de l'altre.

Tinc febre, sento fred,
mil arrugues a la cara
i els ulls tan profunds
que no els reconec com meus.

Tot el meu jo et necessita.

El front em crema,
encès,
i sento fred.
No em fallis a l'alba, vida meva!

Març, 2010
No em fallis a l'alba, vida meva!
Toni Arencón i Arias / CC BY-NC-ND 3.0

Creative Commons License


Comentaris

  • L'Alba que ens embolcalla[Ofensiu]
    DANA | 13-01-2011 | Valoració: 10

    Una única ocasió, fred, calor, arrugues, desig, amor...i al fi m'he trobat immersa dins aquesta Alba que ens embolcalla. Preciós poema!

    DANA

  • amor!!! dolça i eterna paraula[Ofensiu]
    ales de foc | 09-01-2011 | Valoració: 9

    què bonic és estimar i sobretot que t'estimin!!! afortunats tots aquells que tenim el plaer de gaudir d'una de les poques coses que no es pot comprar amb diners!!!!!!
    una abraçada literària

  • Senzillament preciós![Ofensiu]
    Núria Niubó | 26-03-2010 | Valoració: 10

    Un bell poema d'amor i estimació.
    Un per l'altre, amb l'altre, fins al punt de voler entrar en el seu somni, de ser el seu somni, de sentir-se fred i perdut sense el seu amor.
    I aquest desig, aquest crit d'amor, que surt de dins el cor , "No em fallis a l'alba, vida meva!"
    Què bonic és que algú et digui aquestes paraules!
    Què afortunada ha de ser la persona a qui estimes !
    He estat mirant el teu bloc Toni, és magnífic, estic segura que lo que estàs preparant ha de ser ple de sensibilitat, gràcies per endavant, em fa molta il·lusió, ja m'ho faràs a saber.
    Una càlida abraçada,
    Núria

  • Un poema realment bonic. [Ofensiu]
    Fada del bosc | 20-03-2010 | Valoració: 10

    Com sempre ens sorprens amb magnífics quadres de pintura acompanyats per unes paraules que sonen com la música.
    El poemes s'escriuen amb una intenció, però moltes vegades tenen diferents interpretacions depenen de la persona que els llegeix. En aquest cas jo he interpretat que la vida pot tenir un doble sentit. la nostra vida o bé la persona amb qui compartim cada instant... quan els dos conceptes es barregen sorgeix el que es diu amor la unió més forta que hi pugui haver. Si la nostra vida ens abandona lògicament ens morim, però si la persona a qui estimem ens abandona també és com si ens moríssim. Per això a l'alba quan ens despertem desitgem de tot cor que tot segueixi al seu lloc, la certesa d'estar vius i d'estimar.

    He visitat el teu blog i m'ha agradat m'agrada la teva pintura, jo també pinto(com a aficionada) per tant l'art és un altre de les meves passions, ara fa temps que tinc els pinzells una mica abandonats.

    Moltes gràcies per el teu comentari, jo no en ser d'escriure i molt menys de composar poemes, La tècnica se m'escapa de les mans... tan sols escric amb el cor a vegades em pregunto què faig posat-los a R.C. sincerament no ho sé, la vida dona moltes voltes i ... fas coses que no t'expliques.
    Total que em vaig emocionar amb el teu comentari.

    Un cop més gràcies.

  • Melodiques paraules[Ofensiu]
    ilargiakat | 18-03-2010 | Valoració: 9

    realment maco!

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Toni Arencón Arias

34 Relats

215 Comentaris

196226 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Toni Arencón i Arias
Nôcnera
El Prat de Llobregat - MCMLXIII

El meu bloc: "La ploma rovellada, el llapis i el pinzell..."

Col·laboro a:

Lo Càntich
Lo Càntich
www.locantich.cat

Revista digital de literatura, art i cultura

On esteu convidats a participar-hi

* * * * *


De la infantesa estant,
recordo les taques de tinta sobre el paper,
provocades per una ploma rovellada.
I el mestre que guiava els impulsos maldestres:
"Deixa-la surar: és una ploma, és el teu cor!".

Una ploma que, encara avui, pinta paraules, omplint els buits,
acompanyada d'un llapis que inventa caligrames rondinaires
i d'un pinzell que dibuixa poemes de colors mediterranis.
Aquest sóc jo. Encara avui.

* * * * *


"Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa"

Inici de càntic en el temple
Salvador Espriu


* * * * *


LLISTA DELS POEMES FAVORITS DELS SEUS AUTORS

* * * * *