Històries del tren

Un relat de: hipocrates

Va pujar al tren. Enrere quedaven anys d'estudi, amistats, i fins i tot amors. S'aturà al primer esglaó per mirar cap a l'andana, ensumant fort aquella olor de maquinària, greixum i humanitat que desprenia l'estació. Allà s'havia acomiadat per sempre del seu primer amor, i allà s'havia besat amb ella (ella, qui sap on és, ella, qui sap on para?) també per primera vegada.
Avui, però, aquell tren li portava sensacions noves, insospitades. Més enllà dels records, més enllà de les històries viscudes en aquella o altres estacions, més enllà dels amors que en cada una d'elles podien haver anat quedant, hi havia aquella nova, única i exclusiva sensació.
Tornà a mirar enrere. Va notar un cop a l'esquena i una dona que sortia corrent. Es va posar la mà a la butxaca del darrere.
-Merda! Per una vegada que el tren arriba a l'hora, em foten la cartera!

Comentaris

  • enganyós.[Ofensiu]

    Genial la veritat, i el final ho és més.!
    Gràcies per els teus comentaris que em fas als meus escrits.
    Continua escribint!
    un petó.

  • tens molt sentit de l'humor[Ofensiu]
    ANEROL | 29-11-2007

    unrelat curt, que enganya

  • Molt bo...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 07-08-2007 | Valoració: 10

    ... la butxaca era per la dona? molt bo.

  • Mirar a prop[Ofensiu]
    Anagnost | 02-08-2007 | Valoració: 10

    Extasiats per un record, amb la ment volant per contrades llunyanes, correm el risc que la immediatesa ens doni sorpreses com aquesta. M'agraden els relats amb finals no previstos.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de hipocrates

hipocrates

10 Relats

69 Comentaris

13583 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Fa poc vaig entrar a la segona cinquantena, per tant sóc dels que encara van haver de patir Franco. Visc a una distància raonable del mar i la muntanya. M'agrada Barcelona amb bogeria.
Sóc un ignorant. Apareixo i desapareixo de mi mateix. M'emprenya la petulància de les patums i, ara que porto unes setmanes passejant per aquests indrets me n'he adonat que hi ha coses molt bones per aquí.
Li estic trobant gust a fer rodolins i la meva aspiració és arribar un dia a fer un auca de 8350 versos, però de moment no me'n surto perquè tinc tendència a perdre el fil dels temes.
El de la pintura no sóc jo. Si ho fos jo mateix seria el meu amor secret.