Històries del tren

Va pujar al tren. Enrere quedaven anys d'estudi, amistats, i fins i tot amors. S'aturà al primer esglaó per mirar cap a l'andana, ensumant fort aquella olor de maquinària, greixum i humanitat que desprenia l'estació. Allà s'havia acomiadat per sempre del seu primer amor, i allà s'havia besat amb ella (ella, qui sap on és, ella, qui sap on para?) també per primera vegada.
Avui, però, aquell tren li portava sensacions noves, insospitades. Més enllà dels records, més enllà de les històries viscudes en aquella o altres estacions, més enllà dels amors que en cada una d'elles podien haver anat quedant, hi havia aquella nova, única i exclusiva sensació.
Tornà a mirar enrere. Va notar un cop a l'esquena i una dona que sortia corrent. Es va posar la mà a la butxaca del darrere.
-Merda! Per una vegada que el tren arriba a l'hora, em foten la cartera!