La mort (a propòsit d'un poema de Megane)

Un relat de: hipocrates

De vegades em demano
si la mort (quin malhermano!
que és com en diu el meu sogre
dels qui no són tal com toca),
si la mort, la malparida,
te sentit si no hi ha vida.
Doncs és un fet assumit
que ningú no es pot morir
si abans no passa per viu,
i pel món fa la viu-viu
(ai, quina rima forçada,
m'ha quedat descalabrada!).
Morir-se no és malaltia,
que malaltia és la vida
que ho vulguem o no ho vulguem
s'acaba quan morirem.
I si us sembla això un desvari,
"matxaqueu-me" als comentaris:
prometo no contestar
mal que em feu ben emprenyar.






Comentaris

  • Anagnost | 07-12-2007 | Valoració: 10

    Doncs a mi, aquest acarament amb allò de més transcendent -la vida, la mort...- des d'un punt de vista irònic, amb sentit de l'humor, em sembla molt saludable. Els filòsofs s'escarrassen a treure'n el suc, però es moren igualment. I a més, m'agrada el teu estil proper al dels glossadors de la meva terra, que a mi m'agrada tant. Tot plegat, molt bo.

  • Ei, no està malament!![Ofensiu]
    Unicorn Gris | 29-11-2007 | Valoració: 8

    Home, m'ha agradat!! Senzill, amè, simpàtic, formalet...

    Potser li faltaria més tensió dramàtica (no en té molta, a fe meva) o més adjectius literaris (anar-se'n per les rames de vegades és bo), però no obstant, li poso una nota de notable alt, i que aprofiti.

    Salut!!

  • Visca la rebolica![Ofensiu]
    rnbonet | 29-11-2007

    Visca la 'figa sa tia'! I més, si està sucosa i la tia de bon veure! Amunt -amb castell de sis i folre (he dit un disbarat?- l'humor, la ironia... i el segon "visca!" ... que, a més a més rima! ("Repetision de la jugada". Replai, replai, replai... Ai! (i rima altra vegada, amb l'element aquell ...)
    Bo! Ja ho saps! SALUT I REBOLICA!
    PS.- Les de Renoir, xicon, em semblem més 'cruspents' i 'amanívoles'. No sé que volen dir aquestes paraules, però tu ja m'entens, no?

  • Gracies[Ofensiu]
    megane | 29-11-2007

    Gràcies per comentar-me i per escriure un poema a partir del meu, que segur que és un pèl melodramàtic. Parlo massa de mi. Soc sincer però no més me miro el melic.
    Enhorabona per aquest poema que desdramatitza la mort, la malparida, i  pel teu sentit de l'humor.
    Vull aprendre d'autors com tu.
    m

  • no et matxaco[Ofensiu]
    ANEROL | 29-11-2007 | Valoració: 10

    perquè he perdut el matxet. És difícil enfadar-se amb tu dient el què dius i de la maneera que ho dius

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de hipocrates

hipocrates

10 Relats

69 Comentaris

13580 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Fa poc vaig entrar a la segona cinquantena, per tant sóc dels que encara van haver de patir Franco. Visc a una distància raonable del mar i la muntanya. M'agrada Barcelona amb bogeria.
Sóc un ignorant. Apareixo i desapareixo de mi mateix. M'emprenya la petulància de les patums i, ara que porto unes setmanes passejant per aquests indrets me n'he adonat que hi ha coses molt bones per aquí.
Li estic trobant gust a fer rodolins i la meva aspiració és arribar un dia a fer un auca de 8350 versos, però de moment no me'n surto perquè tinc tendència a perdre el fil dels temes.
El de la pintura no sóc jo. Si ho fos jo mateix seria el meu amor secret.