RE: Llibre de poemes de relats en catala.

El 20 d'octubre de 1937 , en Màrius Torres va decidir presentar-se al Premi Folguera de poesia de la Generalitat amb una cinquantena de poemes. Va dubtar molt abans de fer-ho. En Joan Sales, que era amic seu, li va desaconsellar; els amics que va fer al sanatori de tuberculosos on s'estava, també li deien que no s'hi presentés. Ell, però, va provar sort, convençut que no seria premiat. Es considerva un metge, un ciutadà vulgar que "de tant en tant fa versos", per això no li feia mandra presentar-se al premi, ho va fer amb el desig de ser útil, de fer alguna cosa bona per la societat. Dos mesos més tard es va assabentar que ni un sol membre del jurat li havia atorgat un vot al seu poemari, i no es va endur cap decepció, perquè era el que realment esperava.
Avui hi ha un institut a Lleida que du el nom de Màrius Torres, Lluís Llach fa servir els seus poemes per a fer cançons, i Montserrat Roig el citava sovint a les seves novel·les. Ell va morir als 32 anys, anònim i tuberculós en una Catalunya espanyola i sotmesa al feixisme, convençut que era un metge una mica friki que feia poesia a estones lliures.
Què és l'exit? Què busquem quan escrivim? Estem enamorats de la poesia o de la pròpia glòria?
Pensa-hi.

A la Trobada de Premià de Dalt és lliuraran les il·lustracions (no llibres) dels autors que han presentat llurs poemes a les dues edicions, i han estat triats pels artistes de l'Associació del poble...

Salut!

FRANCESC

Home, jo també diria que si el que escrius ho fas amb aquesta ortografia també serà difícil que et donin gaire premis, però vaja, això només és una opinió hipocràtica d'algú que no aspira a semblar-se a Màrius Torres però que també té l'honor de no haver guanyat cap premi literari.
Ah, amic Korreia, sisplau, deixa l'arrogància a banda, i carregat d'humilitat i arribaràs lluny, ben lluny...