Midazolam

Un relat de: Antoni Casals i Pascual
Midazolam

1
Has fabricat novament un silenci
embolcallant tot just
un somni buit, la vida
que, esllanguint-se,
deixava anar un sospir
final, com un fil d'aire
planant damunt d'un plor.

2.
Com quan arriba l'ombra
i, lentament, s'abat
damunt les esperances
que encara reposaven
al rebost dels projectes.
Les ànsies d'un futur,
ara només memòria.

Comentaris

  • Agraeiment[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 23-11-2016 | Valoració: 10

    Agraeix i estime els teus versos. Són autèntics, m'arriben a l'ànima, els trobe grans
    en la seua construcció desvestida d' additaments inútils, profunds en el seu significat. M'agradaria que n'editares més. No sé on estàs, no se'm dona massa bé comentar. Però, per si de cas llegeixes açò: moltes gràcies i una salutació cordial d'algú que estima els teus versos, encara que, pel que t'he llegit, crec que per ací deu haver molta gent que també els estima. Són realment molt bons.

  • Ansiolítics[Ofensiu]
    franz appa | 16-11-2014

    Aquests dos versos finals, tan irrevocables com el seu missatge, són el quid de la supervivència. La memòria. Evidentment, en els altres, els que han compartit la vida, qui sap si les ànsies i projectes del futur definitivament estroncat.
    La farmacopea ens subministra eines contra les defenses humanes davant la mort, com aquest midazolam. Les resistències del cos, que ens ha traït o ha estat vençut perla mort,però que encara no es resigna al trànsit. La paradoxa és que pot resultar més humà vèncer la resistència, escurçar l'estèril lluita. I pot serir també per executar una sentència de mort.
    La vida tota té aquest doble caient, els dos vessants. I també, com podia ser si no, la poesia.

  • betixeli | 19-10-2014

    imaginant com hauria estat aquesta vida si no s'hagués fet de nit tan aviat...l'únic que ens queda: recordar tots els matins viscuts.

  • A vegades...[Ofensiu]
    AVERROIS | 17-10-2014 | Valoració: 10

    ...el món ens cau al damunt i no veiem com sortir del pou. El recolzament dels que t'estimen poden alleugerir la pressió, però no hi ha ningú que realment pugui lluitar per tu. S'ha de buscar el perquè i tan sols llavors perdre la por i enfrontar-se a la causa. No s'ha de tenir por, ja que aquesta por es torna tan real com la mateixa vida.
    Una abraçada.

  • Sense paraules[Ofensiu]
    hipocrates | 17-10-2014 | Valoració: 10

    Res a dir. M'has transmés una sensació d'angoixa amb la que no és fàcil conviure. Hi ha d'alguna manera la mort planant damunt d'aquests breus poemes teus. No se si felicitar-te o insultar-te.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Antoni Casals i Pascual

Antoni Casals i Pascual

123 Relats

783 Comentaris

144545 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Vaig desaparèixer una temporada, no sé ben bé per quin motiu i de tant en tant retorno com qui de nou reprèn una vella addicció.

El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).