Haikús del nyanyo al cap

gràcies pel teu comentari. M'agrada que se'm comenti i encara més que se'm facin crítiques constructives. La veritat és que porto molt poc temps a Relats, i fins fa encara menys no m'havia atrevit amb la poesia. Per tant, és ben comprensible que els meus poemes estiguin plens d'errors de principiant, que, gràcies als consells de persones com tu, poden anar millorant. Tindré en compte el que m'has dit, i només et respondré a dues coses (les altres les accepto totes sense queixar-me gens ni mica)
La primera de totes és sobre la Llei de Murphy... sé que no diu allò que expressa el meu poema, però és més aviat una manera de parlar. És com quan portes paraigua i mai plou, i el dia que te'l deixes cau la tempesta del segle. Jo a això li dic Llei de Murphy, encara que no ho sigui... haha si em permets aquest ús poc ortodox...
I la segona és que, per mi, un llum, quan l'estrenes, emet una claror més forta que un altre que fa mesos o anys que utilitzes, a punt d'apagar-se...


Pel demés, ja et dic, que estic agraïda dels consells d'algú amb experiència com tu, perquè em poden ajudar molt. Intentaré millorar amb la mètrica, la rima, i sense acabar els versos en conjunció o preposició.

Una abraçada!

ja de per sí són ben originals i difícils de fer (costa bastant concentrar tota una càrrega poètica en tan sols tres versos...) però aquests encara els he trobat més originals! realment, un treball magnífic i molt divertit. Felicitats! una abraçada

quin mal hi ha en fer servir el diccionari?

molt ben fets i, sobretot, divertits.

el comentari, perquè no me'n puc estar. No no i més no. No són forçats, van sortir espontàniament com l'aigua que raja de les fonts ara que plou. I són fruit de la profunda reflexió secundària a un bon trau que vaig fer caient d'allà on no havia d'haver pujat: a una escala per fer bricolatge, un esport de risc que les dones solen imposar als seus marits/companys/homes evitant que respectin el diumenge. O sigui que, de forçats, res de res. O es que us creieu que faig servir el diccionari, jo?

Sonen bastant forçats però treuen un somriure al lector. Per tant, a partir d'ara t'aniré seguint per passar una bona estona llegint!