Realment m'agrada aquest poema . La forma i, sobretot, el contingut.

Explica en bells mots una veritat com un temple: tots som aprenents. I això no és dolent, el què és dolent és la pretensió, malauradament tant freqüent, de què ja no ens queda res per aprendre.

Un poema per gaudir i per pensar .

Molt bo .

Felicitats .

Ja ho anuncia el títol; serà un poema trist .
Encara què, més que tristesa, el que deixa en la ment del lector, bé almenys en la meva, és una sensació de melangia.
Els versos m'ha fet pensar en una dona madura, a la que el seu marit va deixant de banda. La història d'una pèrdua vaja.
Boniques metàfores, sobretot m'ha agradat això de l'ordre alfabètic de l'angoixa que, ben pensat, no sé si és una metàfora, però en tot cas és molt descriptiu i original .

Salut amiga.