Glops de tu

saber pintar
ni fer poemes
ni ser bell
ni vèncer el temps

no cal...
si tens saviesa
per escollir mots
per emocionar ànimes
per compartir vida
i gaudir-la
a cada instant

un magnífic poema, gypsy!
i suposo que lo de que no saps fer poemes ho dius metafòricament, no?

vagi b!

ix.

Nomes viu amb intensitat,
aquell que xucla la vida per tots els sentits
aprofitant cada moment com si fos l' últim
aprenent dels colors i les paraules,
fins que s' apaguin.

Avet

les idees es neguen a convertir-se en mots, llegeixo aquest poema i "xuclo la saba que no em pertany".M'encanta.
Un petonet, estimada Mariona.
Nonna_Carme

Realment m'agrada aquest poema . La forma i, sobretot, el contingut.

Explica en bells mots una veritat com un temple: tots som aprenents. I això no és dolent, el què és dolent és la pretensió, malauradament tant freqüent, de què ja no ens queda res per aprendre.

Un poema per gaudir i per pensar .

Molt bo .

Felicitats .

Ets com una esponja...
Xucles tot allò que t'envolta (Literatura, Pintura, Música...)
Un abraç!
FRANCESC

PS I fes-me el favor de venir a Premià...

hi ha principi

no hi ha vida

tant sols hi ha

el que mou el sol
i la resta de les estrelles

Felicitats !

Hi ha una dita que: El bo si breu dues vegades bo.

Encara que em permeto afegir que hi han molts glops de "jo".

No pasis ànsia, poeta, d'arribar a la mudesa que ens pugui imposar la fi. Els qui escrivim, els qui escriviu bé especialment, intuïm (i segurament per això ho fem) que les paraules, com una part molt substancial de nosaltres mateixos, ens sobreviurà. Com recordes a la finestreta de la dreta, amb tota la modèstia del món, però amb obstinació, també nosaltres volem salvar els mots. I segur que ho ho estem aconseguint.
I no t'equivoquis: sí que ets poeta. Ja ho crec!

He vist la dedicatòria abans d'obrir el poema i m'ha fet somriure la coincidència.
Després he llegit els versos i m'he amarat de la bellesa breu, però densa, amb cos, veu i aroma, que m'han fet arribar: és el miracle de la poesia!

( No pateixis gens ni mica per les puntuacions, no té importància; respecto totes les opcions i rebo i faig comentaris amb valoració o sense, indistintament: el que valoro són les paraules, el missatge que transmeten, i la relació que permeten mantenir amb la persona que hi ha darrera. )

Una abraçada de les meves, avui una mica humida, potser, per la pluja que no deixa de caure, però afectuosa,
Unaquimera