Cercador
Que això duri per sempre.
Un relat de: Herge- Compartir:
*
—Fes-ne un bon glop.
—Uf! És fort.
—Sí, Calimocho Gran reserva.
Ella em va tornar la petaca tot rient. Nerviosa. Ulls brillants. Com els meus.
De reüll, vaig comprovar que la tanca de la porta estava posada. Semblava l'única cosa sòlida aquell aquest petit espai, tronat i sòrdid.
—Treu-te només les calcetes.
—Així? T'agrada així?
—Sí, sí.
La vaig arraconar contra la pared plena de pintades porques, li vaig aixecar la faldilla i, agafant-la fort pel cul, la vaig penetrar, a pes de braços, gairebé sense adonar-me'n.
—Déu meu!
—Per fi ...
Em vaig endinsar en ella fins al fons. Per dalt i per baix. Llengua exigent dins la boca. Humitat ardent allà sota. Fam, desig. “Osti, que fort, estem follant!” vaig pensar.
Li vaig llepar els llavis, l'orella , el coll.
—No vull que això s'acabi mai.
—Aguanta.
—Sí.
—Vull que duri per sempre.
—Sí.
—Més.
—Sí.
Una eternitat o uns minuts més tard, em vaig escórrer. Gairebé caiem. Vaig recuperar l'equilibri. Vaig asseure'm a la tassa del vàter amb ella al damunt. Ja petit, però encara allà dins. Li vaig buscar els pits furgant per sota la samarreta de tirants. Els hi vaig treure i els vaig mirar, els vaig tocar. El seu cor bategava amb batecs ràpids i vibrants, com els d'una bestiola espantada.
Li vaig llepar els mugrons amb la punta de la llengua.
I entretant, el xumba-xumba de la disco retrunyia, amb prou feines esmorteït per les parets de joguina d'aquest lavabo que no havíem d'oblidar mai.
—Que això duri per sempre.
Era conscient que em repetia com un imbècil. Segurament era patètic. M'importava una merda.
—Sí.
La vaig abraçar amb força.
*
Que nassos hi fas mig nua al balcó de bon mati? Un balco molt maco, això sí, bucòlic, també, amb aquesta olor d'herba, tan de poble, bé d'això es tractava, no ? Una casa rural per salvar el Titànic. Però mira, tu aquí tot sola, i ell dormint la mona d'aquella merda de vi tant car que es va entossudir en acabar-se. Potser necessitava una excusa de dos-cents euros per no tocar-te aquesta nit?
Sí, segurament.
Quina fredor, hi ha corrent d'aire, no m'estranya amb balcons a banda i banda. I tu mig nua com una bleda, amb la pell de gallina i sense poder aclucar l'ull. T'hauries d'haver posat el pijama.
I, doncs, què t'esperaves, noia? Un cap de setmana de passió que ho arreglés tot? Ja veus que no, oi? Tenia raó la Mercè, amb tres separacions ja pot tenir-ne, només faltaria! Oblidar la passió és com oblidar rentar-se les dents: és un procés lent, que sembla reversible fins que el dentista et diu que tens caries i t'adones que et put l'alè.
Merda, merda, com ha pogut girar-se, el gran cabró, tirar-se un pet i seguir dormit quan li has dit LA frase a cau d'orella? Ja rés funciona, ni frases, ni matins, ni caps de setmana romàtics.
“Que això duri per sempre”.
Doncs no, ara ja ho saps, t'ha costat però ja ho saps : no ha durat.
Noia, espavila, ja va sent hora de marxar.
—Fes-ne un bon glop.
—Uf! És fort.
—Sí, Calimocho Gran reserva.
Ella em va tornar la petaca tot rient. Nerviosa. Ulls brillants. Com els meus.
De reüll, vaig comprovar que la tanca de la porta estava posada. Semblava l'única cosa sòlida aquell aquest petit espai, tronat i sòrdid.
—Treu-te només les calcetes.
—Així? T'agrada així?
—Sí, sí.
La vaig arraconar contra la pared plena de pintades porques, li vaig aixecar la faldilla i, agafant-la fort pel cul, la vaig penetrar, a pes de braços, gairebé sense adonar-me'n.
—Déu meu!
—Per fi ...
Em vaig endinsar en ella fins al fons. Per dalt i per baix. Llengua exigent dins la boca. Humitat ardent allà sota. Fam, desig. “Osti, que fort, estem follant!” vaig pensar.
Li vaig llepar els llavis, l'orella , el coll.
—No vull que això s'acabi mai.
—Aguanta.
—Sí.
—Vull que duri per sempre.
—Sí.
—Més.
—Sí.
Una eternitat o uns minuts més tard, em vaig escórrer. Gairebé caiem. Vaig recuperar l'equilibri. Vaig asseure'm a la tassa del vàter amb ella al damunt. Ja petit, però encara allà dins. Li vaig buscar els pits furgant per sota la samarreta de tirants. Els hi vaig treure i els vaig mirar, els vaig tocar. El seu cor bategava amb batecs ràpids i vibrants, com els d'una bestiola espantada.
Li vaig llepar els mugrons amb la punta de la llengua.
I entretant, el xumba-xumba de la disco retrunyia, amb prou feines esmorteït per les parets de joguina d'aquest lavabo que no havíem d'oblidar mai.
—Que això duri per sempre.
Era conscient que em repetia com un imbècil. Segurament era patètic. M'importava una merda.
—Sí.
La vaig abraçar amb força.
*
Que nassos hi fas mig nua al balcó de bon mati? Un balco molt maco, això sí, bucòlic, també, amb aquesta olor d'herba, tan de poble, bé d'això es tractava, no ? Una casa rural per salvar el Titànic. Però mira, tu aquí tot sola, i ell dormint la mona d'aquella merda de vi tant car que es va entossudir en acabar-se. Potser necessitava una excusa de dos-cents euros per no tocar-te aquesta nit?
Sí, segurament.
Quina fredor, hi ha corrent d'aire, no m'estranya amb balcons a banda i banda. I tu mig nua com una bleda, amb la pell de gallina i sense poder aclucar l'ull. T'hauries d'haver posat el pijama.
I, doncs, què t'esperaves, noia? Un cap de setmana de passió que ho arreglés tot? Ja veus que no, oi? Tenia raó la Mercè, amb tres separacions ja pot tenir-ne, només faltaria! Oblidar la passió és com oblidar rentar-se les dents: és un procés lent, que sembla reversible fins que el dentista et diu que tens caries i t'adones que et put l'alè.
Merda, merda, com ha pogut girar-se, el gran cabró, tirar-se un pet i seguir dormit quan li has dit LA frase a cau d'orella? Ja rés funciona, ni frases, ni matins, ni caps de setmana romàtics.
“Que això duri per sempre”.
Doncs no, ara ja ho saps, t'ha costat però ja ho saps : no ha durat.
Noia, espavila, ja va sent hora de marxar.