Ja saps que penso des de el començament que ell es un covard i un imbècil. T'hauria de estar agraït per veure només tot allò que pugui tenir de bo, perque jo, no li veig res. Es un covard. I segurament, serà un desgraciat. Amb tu té la oportunitat de ser feliç, de fugir del seu pasat. Pero es un covard, i no ho farà. I podria ser feliç, pero tampoc ho serà. No tindrà prebrots per atrapar-te i fer-te seva. No serà mai capaç de arribar a atrapar la seva felicitat. La seva covardia, els seus dubtes el condemnaràn. I tu no et mereixes -ni ell tampoc- que el vagis a veure a la seva "presó".

Tornan a les arrels. Aquesta es la noia que vag coneixer fa molt de temps..

Em va saber greu. El teu pare es un bon home.

De vegades no cal tener tanta por.

"M' encanta l'olor a resentiment de bon mati"

Quants de dubtes.