Què serà de tu i de mi?

Un relat de: butterfly19

Ara deus estar assentat a davant de la televisió esperant a que comenci la teva sèrie preferida, impacient, nerviós i expectant per veure el que passarà avui. Llàstima que aquestes sensacions te les provoqui una trista caixa tonta que emet allò que li farà captar més anuncis publicitaris.

M'has vist aquest matí? Bé, sé que m'has vist, perquè hem intercanviat una o dues frases, però has sentit la meva essència? Ho dubto. Estaves tan estressat per l'examen i alhora pendent d'altres noies de la classe que potser t'he passat un xic inadvertida.

Vull arribar fins a tu, però encara no tinc un plànol o un mapa del camí. I a sobre, tu tan educat i inexpressiu com sempre, m'emboliques, i no sé si em tractes així perquè per tu sóc diferent o bé, perquè actues així amb tothom.

Què veus en mi? Aquesta és la pregunta que et faràs quan sàpigues el que sento. Bufff, moltes coses: em modifiques l'estat d'ànim, converteixes una tonteria en una muntanya i vicerversa, m'acceleres les pulsacions, em geles, em calentes, m'excites, m'entristexes, m'alegres... Crec que no ets tant tu, sinó com em sento jo quan estic amb tu. Però què veus en mi? Encara et deus preguntar. La seguretat de la teva mirada, la teva lleialtat amistosa, la fermesa que amaga les teves inseguretats, la teva veu greu, interessant, masculina, les teves mans llargues, fines, les teves ungles devorades pels nervis, el teu cabell ple de remolinets. Tot tu.

Digue'm podràs arribar a veure alguna cosa en mi? Creus que haig de lluitar per tu? Em donaràs alguna oportunitat? Seràs el meu príncep valent i venceràs les teves, meves pors? Per tu, per mi.

I digue'm: que veus tu en mi? Veus les mirades que no ets capaç d'interpretar, sents els silencis que no et pares a escoltar, notes el batec accelerat d'un cor sens fre?

Problament tu no veus, ni sents, ni notes cap de les coses que te nombrat abans, i no perquè no vulguis, sinó perquè no et deixo que ho vegis, que ho sentis ni que ho notis. Tinc por a que em facis mal, a que em diguis que no estàs preparat, a que tinguis por d'estimar-me i fugis, por a que no em donis una oportunitat, por a que l'entorn s'interposi entre nosaltres. Por a que deixis de ser tu mateix. Por a que la nostra relació esdevingui un silenci prolongat. Por a no saber estimar-te com et mereixes, por a estimar-te massa, por a sentir-me teva. Por.

Què serà de tu i de mi? Jo sento,tu t'amagues, jo et busco, tu ja no hi ets. Fins on arribarem? Algun dia t'enxamparé, fins aleshores, no te'n vagis gaire lluny.


Comentaris

  • El coneixes.[Ofensiu]
    clouds | 17-11-2006 | Valoració: 10

    Ei, torno a ser jo.
    És impressionant com arribes a conéixer aquest noi, que pensarà quan sàpiga el que sents, les preguntes que es farà... i alhora et descubreixes a tu mateixa mostrant pors que al principi no hi eren.
    En resum, m'ha agradat moltíssim, segueix així butterfly19.
    Clouds.

  • nina6 | 03-09-2006

    conec el sentiment...
    por a reacció però a l'hora ganes de fer saber el que es sent....

    espero que finalment et decantis per una bonica declaració :)

  • Haruka | 03-09-2006 | Valoració: 10

    Quants de dubtes.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: