La nostra amistad

Un petonàs" em va dir. Normalment, abans de anar-t'en mai ho fas. No em podies haver fet sentir millor. Era com aquelles abraçades mentideres que la gent es dòna en la foscor, per fingir, encara que seguexi allà, que no hi és. Abraçades mentideres que diuen que mai et deixaran. Em vas deixar un petó a la galta dreta, amb els teus llavis suaus i càlids. El meu dolor, la pena, encara era aquí, al meu cor, peró durant un moment, no semblava tan dolent. No em podies haver fet sentir millor. Peró al contrari d'aquestes abraçades, tu em deies la veritat. Era un petó a la galta sincer i pur com el d'una nena.

És un secret, peró t'estimo tant com un ós de primavera. Un petonàs, Petita.