Hola Mercè!
La veritat és que em sento amb el deure d'escriure aquest comentari per donar-te les gràcies. Primer per la teva humanitat, les teves paraules...i segon pel teu comentari, perquè després d'un temps sense escriure m'has doant altre cop l'empenta que el faltava! Així doncs, intentaré publicar aviat, i que sàpigues, que bona part gràcies a tu!
Un petó!!

m'ha agradat el relat, però que dur. Ja se que si la protagonista hagués sortit de l'església hagués sigut massa típic....però segurament, o serà infeliç o en un temps deixarà de viure en una mentida. S'ha de creure en l'amor tot i que sovint, els diners governen la nostra vida.
Un petó i gràcies!

Hola Oriol!
Acabo de llegir el teu text i amb ell t'he descobert, perquè cada dia som més i costa més llegir a tants autors. Però m'ha encantat arribar fins al teu text perquè m'has fet reviure un munt de coses...tot i que no soc de Bcn, la plaça catalunya crec que és un punt de trobada per tanta gent al llarg del dia....Merci pel teu relat i per deixar-te descobrir!
Un petonet i bon any!!

Hola Oriol!
Acabo de llegir el teu text i amb ell t'he descobert, perquè cada dia som més i costa més llegir a tants autors. Però m'ha encantat arribar fins al teu text perquè m'has fet reviure un munt de coses...tot i que no soc de Bcn, la plaça catalunya crec que és un punt de trobada per tanta gent al llarg del dia....Merci pel teu relat i per deixar-te descobrir!
Un petonet i bon any!!

Després d'haver llegit aquest "relat", vull manifestar (i no com a penedesenca, sinó com a lectora) el meu desacord, i no parlo del contingut, sinó del lloc. Crec que aquesta web està al servei de tots aquells que volem penjar relats, compartir-los i enriquir-nos amb els que altres pengen, però no és un lloc per fer política, ni entrar en conflictes. Potser tens raó, però aquest no és el lloc!

que te moltes altres qualitats per fer feliç a una dona i a la gent del seu voltant, no? ànim, que a la vida ens mereixem ser feliços de debó!
Un petonet i ens anem llegint per aquí!
BON NADAL!!

Hola!
aquest relat si més no m'ha fet pensar. Creus de debó que unes banyes es poden justificar? ja se que és unt ext, però personalment crec que mai has de deixar que estiguin per tu per pena i encara que aquest noi no tingui cama,´segur

quin relat tan tendre! Quan amor en aquesta parella i quina manera tan tendre de dir a la parella que seran pares. Al principi m'he quedat parada com el Ricard, però quan hi he caigut....pot haver millor regal? Bones festes!

tant breu però intens i acertat a l'hora. Sovint no calen gaires paraules per expressar el que se sent, però sovint també, trobar les encertades és difícil. Gràcies, perque les paraules ben escrites son un regal!

perque el món és més humà per algunes persones que hi habiten. Crec, sense coneixer-te, que tu ets una d'elles. Gràcies per les teves reflexions en veu alta, pels teus escrits, epr la teva manera de pensar. He visitat el teu blog i...se'm cauen les llàgrimes...com parles de la gent gran, de la vida, delr acisme...gràcies i continua així. Feia temps que unes paraules no m'arribaven tan endins.

m'agraden els relats que sorprenen, que et desvien del que t'esperes. Com tothom diu, és un relat amb un final sorprenent; sabia que no acabia el noi amb la noia, pel que deies al principi, petò tp me le'sperava així, original si més no. Per cert, sensacional el principi, una descripció tan acurada del menjador que semblava que l'estigués veient.

Hola:
acabo de descobrir-te ara mateix en aquesta web, perque malgrat que fa temps que hi soc, cada cop aquesta familia és més gran i costa que ens coneguem tots.
El teu tect m'ha sorprès molt, fins ben bé al final pensava que parlava d'un desamor i ja he vist que no. de totes maneres, m'has fet reviure moments de la meva vida que tenia oblidats. Per cert, tinc tatuat un sol i una lluna que plora....i no se pq, d'una manera o altre, forma part de la meva personalitat.

Un eptonet i gràcies per aquest relat!

enhorabona pel relat! m'ha agradat molt el fet que estigui escrit en forma de diari, i que es mantingui aquesta intriga tota l'estona. però siusplau no ens tinguis gaires dies així...perque sinó anirem caient tots en aquest forat :P
Un petó molt fort!

Tan de bo moltes dones tinguessin aquesta valentia per dir prou, i el suport suficient d'aquells que encara no fan gaire per ajudar-les!

gràcies pel relat, per seguir concienciant a la societat i a que entre tots, seguiem dient PROU AGRESSIONS I MALTRACTAMENTS!

Enhorabona!
un relat interessant i apassionant que m'ha anat intrigant a mida que passava i realment no m'ha decebut. L'unica cosa que...és que no m'agraden els finals oberts..i potser haguessis pogut allargar-lo una mica més..o explicar-ne alguna cosa més!
res, que a vegades som una mica tafaners...:P
Però crec que has aconseguit el que buscaves!

Aps..ja que estem..molt bona la "biografia"!
Sort i endavant!