somriures i llàgrimes

Sovint, quan tenim un dia d'aquells on ens falla l'inspiració però tenim moltes ganes d'escriure, intentem recòrrer a la fantasia, a l'imaginari...a qualsevol cosa, però al cap i a la fi, el que fem és guarnir alguna experiència pròpia per tal de que pugui semblar una història fantàstica.
crec que avui, després de molt de temps esperant-ho,he vist sortir el sol, he vist que em tornava la inspiració, i potser m'atreviria a dir, que comença una nova vida. la veritat és que, encara no veig el sol clar, potser hi ha algún núvol, però avui torno a somriure,
només desitjo poder convertir, en forma de relats, la meva nova vida.
desitjava explicar, sense tenir forma de relat, que a partir d'avui torno a somriure.
gràcies i fins aviat!