Sóc aquí

Un relat de: Fiona

Gran frase aquella que diu que la vida és bonica però complicada. Se que ara no puc ajudar-te gaire, que necessites temps per pensar i per refer-te de tot plegat, però tenia ganes de dir-te que m'agrada molt el que sempre dius, que si estem aquí és per algun motiu i tens raó.
Crec que a la vida res succeeix perquè si, tot té un sentit. Avui som aquí i demà no ho sabem; però ja que som aquí hem de gaudir del moment per dur que sigui, ja que de tot se'n pot treure quelcom positiu. La vida és un camí que cal recórrer i que t'ensenya a seguir construint un camí millor. El més important és no defallir, no rendir-se i quan un cau cal tenir forces per tornar-se a aixecar. El més important és que no estem sols, que sempre tenim gent que ens envolta, ens estima i ens encoratja a seguir endavant, a lluitar per aconseguir els nostres objectius.

Segueix caminant, però sempre endavant; endarrere mai, ni per agafar impuls. I encara que no t'ho sembli, al teu voltant sempre tens gent disposada a donar-te una mà quan la necessitis.

Ja se que aquestes paraules et poden sonar llunyanes o de simple compromís, però mira'm als ulls i sabràs que és el meu cor el que parla, la meva mirada la que t'envolta. Acosta't a mi quan ho necessitis, quan et sentis preparada; però vine, mira'm i alça el cap ben amunt, segur que amb una abraçada entendràs la calidesa i l'afecte que et tinc.

No et rendeixis, que abandonar és d'egoistes i demanar ajuda, de valents, creu-me.

Comentaris

  • Sóc aquí, jo també.[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 24-12-2007 | Valoració: 10

    Fiona, feia tempsque no escrivies i ja cal que t´animis a fer-ho més sovint perquè el teu escrit m´ha reconfortat molt. És tan cert, profund i sincer el que dius sobre el significat de la vida que et felicito per saber-ho dir tan bé.
    Moltes gràcies per llegir-me i pel teu comentari. El meu regal per a tu és aquest: una forta abraçada i que passis unes Bones Festes!
    Mercè Bellfort.

  • Hola Fiona[Ofensiu]
    Carles Malet | 24-12-2007

    Mercès pel teu comentari a "No t'estimo més".

    El teu darrer relat és una mà estesa. I no se'n troben amb tanta facilitat en el nostre món, sobrepoblat de veïns i escàs d'amics, de mans esteses com la teva.

    Per tant, si tingués al davant a qui li estens, no dubtaria en recomanar-li que agafés la teva mà amb força i no la deixés anar mai.

    Ens veiem (llegim) per RC!

    Una abraçada,

    Carles