Inici d'amistat o amistat d'inici?

Dissabte 6 d'abril al voltant de dos quarts de 5 de la tarda. Pça.Catalunya de Barcelona. Ho recordo com si fos ara. El meu cos estava envaït pels nervis que sovint em traeixen però alhora, m'envaïa una gran esperança perquè havia arribat el moment de conèixer allò que feia tants dies que esperava, allò que feia uns dies que somniava.Passava molta gent pel meu davant, però entremig de tanta gent els meus ulls no aconseguien entreveure't. Mirava el rellotge i els minuts transcorrien massa poc a poc.Minut rere minut, el ritme del meu cor s'anava accelerant.Estava completament convençut de que el que m'esperava valdria la pena, però tampoc sabia exactament que era allò que m'esperava. Només sabia del cert que el que m'havia portat fins allà, en aquell dia i en aquella hora, eren sobretot unes paraules que m'havien travessat el cor profundament i una veu que, en sentir-la, va ser capaç de captivar-me com em captiva la posta de sol de mitja tarda des d'alta muntanya estant.
Finalment, et vaig veure arribar. Tenies un caminar tranquil i pausat, i una mirada penetrant i amigable. Et situares al meu davant i ens férem dos petons de cortesia. Des d'aquell precís instant vaig entendre que aquella tarda seria especial i potser inoblidable. Havies vingut expressament des de Girona per veure'm i només això ja faria que aquest petit regal no se'm oblidés mai.Durant aquella tarda compartírem cinema, paraules, menjar i bons moments però sobretot, compartírem amistat i també pors.Ens acabàvem de conèixer i sabíem que hi ha coses entre nosaltres que encara marquen una gran distància però potser també, aquella tarda va servir-nos per comprendre que podem donar-nos allò que necessitem i que per una amistat no hi ha mai distàncies.Ara, passats un dies, m'atreveixo a dir-te que aquella tarda, gràcies a tu, gràcies a haver volgut estar al meu costat en el moment adequat, s'ha convertit en un record inesborrable i en l'ombra d'una bona amistat que continua caminant al teu costat.