Pels que llegeixen, pels que escriuen, pels que comenten...PER TOTS!

gracies a tu, per escriure.
Tens força raó en quant els valors materials,es llastima que visqui per diners i no es conti amb els sentiments.

em sento molt feliç, i el relat en si és molt bo!!!

Unnicament donar-te les gràcies per ser capaç de concebre un agraiment com aquest. Nosaltres t'hem d'estar agraits per aquesta sensibilitat i ser capaç d'escriure unes paraules com aquestes.
Gràcies de tot cor.
Josep

he llegit el teu missatge al fòrum i... és clar, has despertat la meva curiositat. I després de llegir el relat, em vull afegir a l'agraïment. Tant a l'agraïment que fas tu, dirigit a tots i totes les relataires per fer possible aquesta web, com a l'agraïment que t'enviem a tu en particular, per manifestar i exposar aquesta mena d'ambient humà que es viu en aquesta pàgina.

Gràcies per tornar a treure el tema (que d'altres ja han plantejat). És bo que, de tant en tant, ens aturem i ens adonem del que tenim a la pantalla de l'ordinador. La web de RC no és una web qualsevol.

Salut! I endavant!

LLIBRE

Gràcies Fiona,
gràcies per fer-me adonar del munt d'humanitat que hi ha escampada pel llarg i ample del web.

Gràcies a tu, sobretot!!! i dic sobretot perquè me'n alegro de llegir relats tan sincers com aquest,
ja que és amb tots els relataires a qui els hi estas dedicant aquest grapat de paraules, frases,... i saps què? doncs que això no té preu!!!

I el mínim que jo puc fer, és guardar ben endins del meu cor aquest sentit i sincer relat, i mai dels mais oblidar-me que si sóc aquí és en part gràcies a tots vosaltres, a gent com tu, que també feu el llarg camí d'escriure ben planer, ben humil.GRÀCIES FIONA!!!!

T'he vist pel forum, i ha sigut així com t'he pogut descobrir a tu.

MIL GRÀCIES PER AQUEST PRECIÓS RELAT.

UNA ABRAÇADA!!!!!!!!!!

Tot això que dius, et fa tan humana! tan propera... tan intensa, tan dolça... m'agrada la gent que es persona abans de llevar-se!
És el teu cas Fioneta... saps que a mi també m'agrada molt la fiona? jajajaja

Gràcies pel teu comentari, de vegades un comentari t'alegra el dia. Entenc el teu escrit i la teva manera de sentir tot això, de fer-te teu aquest petit gran racó!

No t'oblidis mai de tot això que prediques, hi haurà un dia en que et caldrà per afrontar-te a la vida real, aquella que fa una mica de por, però que si tens clar cap on vols anar... i que ets tu com a persona, es de vegades més fàcil!

Endavant!