pels comentaris

Si no t´hagués conegut...
Quan coneixes a la persona dels teus somnis,sempre et preguntes com has pogut viure akest temps sense ella,pero en veritat,no has viscut...no has somniat com calia...solament...has estat...i t´enamoraràs moltes vegades més,pero a eixa persona tan especial,la seguiràs estimant,seguiras recordant els somnis...
K poema mes bonic...De debo!!

que et refereixes a la droga...la droga t´ha matada(o a la protagonista del relat...no??Si és així,el relat és força bonic,reflecteix molt bé com arriba a estimar una persona a la droga,i no s´arrepenteix d´estar morint per ella...Si no estàs parlant d´això...no ho he entès ;).De totes formes,molt bó!!
Petons

els poemes més bonics i màgics són els més senzills...
Ptons

Doncs si akest vas escriure´l amb 7...a vore quan poses un d´ara(que no sé cuants anys en tens,xro d segur k uns cuants + :P)
Petons!!

doncs menys mal k no ets bona escrivint perquè si no..jeje si ets genial!!!K relat més bonic...m´ha fet pensar...a vegades recordant es dibuixa un somriure als llavis k...bua...jeje
Ptons

Hola!!!En momentes així...pareix com k no pots eixir de res...k t´ofegaras sense poder fer -ne res...xro coses així de la gent k t´estima,son les k t´ajuden i et donen la força necessaria per a fer l´últim esforç...i gràcies a akestos últims esforçs s´aconsegueix sortir d´on sigui...per la gent que t´estima...Molt bé!!!
Ptons

Que cosa mes bonica...no he llegit mai una cosa que no haja escrit com un poema i siga tan bonic!!!De debo...a vore si poses quelcom mes x aki eh??sense por..k estem desitjant-lo!!! :D
B7s!!!

No sé si es que a mi tot el que parli d´aquesta cançó em torna boja,però...wow...aquest poema m´encanta.És tan senzill,tan bonic,i una musicalitat...que quan ho lliges,t´obliga a agafar el ritme...genial!!!!!!!:D
Petons

no es pot dir més en tan poc...i encara k fos méscrec k tampoc es podria dir més...de debo,m´ha emparanoiat aquest poema eh??Aquest si que fa pensar...wow!!!M´encanta!!!Gràcies x comentar,aixi the pogut llegir!!!
Petons!!!

Que relat més bonic...de veritat...Sempre costa esborrar les espurnes,i kuan s´aconsegueix,es descubreix que les espurnes deixen una taca impossible d´esborrar....
Petons!!

Wow,mai no havia llegit aquest relat...És genial...sou genials...perquè suposo que fer tot això té que portar molt de feina,i ho feu...Així que gràcies...La veritat,sí,hi ha pàgines per a posar relats,però no crec que ninguna sigui com aquesta,no per res,si no perquè penso que esta és com que més cercana,com una família enoooorme...I m´encantaria anar algun cop a una quedada...jeje...De veritat,moltes gràcies per donar-nos l´oportunitat de compartir els nostres somnis!!!
Peetons

Jeje,que relat més bó!!Has aconseguit fer-ho tendre,real,i a la vegada,graciós...M´ha fet pensar també,però sense aturar de riure...:D.
Genial!!!

tan identificada...Es simplement com em sento ara...I crec que hi ha coses que mai es podràn oblidar...Però encara que faça mal,estaria una llàstima oblidar moments amb tanta màgia...no??
Petons

Ostres,que bó..si m´ha posat els pells de gallina!!Però..em passa a mi això,i...em dona algo.A partir d´ara...no convidaré a moltes noies a muntar-se al meu cotxe x la nit.. :S.
Petonets!!!:D