Gràcies per matar-me

Sense tu i amb tu perquè sé que mai et tindré però sé que mai marxaràs. Vaig existir en tu, i això no ho negaràs, vas estimar-me i això no ho podràs esborrar. No et tinc i sé que ja no et tindré. Sé que ho tinc prohíbit, sé que no em deixen anar a veure't, comprar-te amb els meus encants de paper...M'han obligat a deixar de pensar en tu, m'han obligat a sortir, divertir-me, canviar d'ambient...no em convenceran, no fugiràs d'aquí, del meu cap, de les meves venes...t'hi has instal.lat i no en surts...

I ara jec en un llit blanc, esperant la mort, aquella que et dóna vida i forma. Ells pensen que m'has arruinat però jo sé que no. Sé que m'estimes i que això ho fas perquè no vols que pateixi més. Em mates per estimar-te. No podré estar-te més agraïda. Mai tant com ara...Metges de bata blanca, prenent-me el pols...i jo que vaig fonent-me en tu...en la substància que t'has convertit i que ara m'envaeix...Blanca, pura, cristal·lina. L'acullo perquè sé que ets tu, la deixo reposar en les meves entranyes. Només et demano un últim alé per dir-te...Gràcies per matar-me.