AL·LUCINANT!

realment necessitava que algú expresses amb paraules allò que he estat sentint...

gràcies!

Escrius tan be!
M'agrada tan com plasmes amb les paraules els sentiments de fustració, d'amor, de tristesa...ets genial siusplau..no deixis mai d'escriure!;)

Marques clarament aquell sentiment de..i xq no ho vaig fer? xq? Si ara men moru de ganes...pero bueno, tingues sempre les coses clares i tira sempre endavant val!;) un peto!

Bufff....com se m'ha quedat el cos després de llegir aixó! Preciòs! Genial! Magnífic...
Són dos quarts d'una d'un diumenge de maig i no fa gaire sol aqui a Barcelona, aquest escrit em fa caure una llàgrima després de la nit passada que vaig pensar masses coses i vaig arribar a casa i me'n vaig anar cap al llit..i si..una llàgrima va entelar els meus ulls i va relliscar suaument cara avall..morint al coixi i en neixia una altre i feia el mateix recorregut fins que m'adormo i aquest mati m'he llevat i l'he vist..el poema que havia de veure..realment el que es el desti..

PRECIOS, 1peto!;)

M'he sentit identificada. realmen tothom fugi d'allò a lo que té por, allò que no pot dominar. Però no perdis el temps esperant que torni amb l'última barca, neix, creix, viu i mor perquè es el cicle, perquè no ens podem passar tota la vida buscant aquella utopia que un dia va poder ser nostra per uns instants i que se'n va anar fugint dels teus braços, marxant mar endins...
Se que aquest comentari no sera cap cosa extranya, que serà un més per tu però com a jove principiant que "intenta escriure" m'ha fet moltissima il·lusió que em comentesis un dels meus relats! Merci capdelin! x cer ke vol di¿?

UN PETUNAS MOL MOL FORT!;)