a les teves mans

Un relat de: Estrella fugaç

I esperes aquell moment tota la setmana, el moment en que per fi estareu els dos sols, a casa seva, o potser a casa teva, qui sap! I arriba el dia. Heu quedat a les 9 per sopar i mirar una peli, t'ha dit que vagis a casa seva perquè no hi ha ningú. Els seus pares han pujat al poble i la seva germana està amb el novio. Tens tantes ganes que arribin les nou que el temps et passa lent...; tu també estàs sola a casa, t'acabes de llevar i decideixes fer el mandra al sofà. Obres la televisió i no fan res d'interessant. La tanques. Obres l'ordinador. Entres a la teva sessió posant-hi la contrasenya (no fa falta ni que miris el teclat, te la saps de memòria) i s'engega el messenger. No està connectat. Mai es connecta. Obres l'Itunes, poses los niños del coro al màxim, tota la casa sona. Tornes al sofà, ara la finestra és oberta i entra tota la llum del sol. Estàs perfecte; només falta ell.
La musica sona, i el fum t'envaeix.
Obres els ulls i mires l'hora que és. Són les 8! Com pot ser? T'has adormit. No has dinat, tampoc has esmorzat i t'has passat el dia al sofà. Saps que havies de fer alguna cosa important però no te'n recordes, de sobte mires el dia. És tretze de gener. Saps que era una data important. Tanques els ulls i se t'apareix la seva cara, ja te'n recordes però has perdut temps i ara ja són les 8:20! Tens poc temps i t'has de dutxar, vestir, pentinar... i el temps ara passa el triple de ràpid que aquest matí!`
Ja t'has dutxat, ara el dilema és: pantalons de gimnàs, faldilla, malles, vestit... conjunt negre, blanc, vermell... tanga, calces, culot... samarreta de tirans, llarga... i de cop penses que és igual, aniràs a casa seva, que més dóna el que et posis o el que no? Ja has aconseguit el que volies! Et repeteixes una vegada darrere l'altre que ets un crack! La música sona molt fort! Estàs eufòrica, enèrgica i tens ganes de cridar a tothom que estàs enamorada, però et reprimeixes les ganes i t'asseques el cabell. Et pintes la ratlla dels ulls, com tu saps, una mica de rímel per les pestanyes i un toc de color pels llavis. Et mires al mirall i saps que avui serà una bona nit!
Mires el rellotge i són les 8:45. Perfecte, ho has fet tot amb menys temps del normal, el teu nivell de crack puja un esglaó més; igual que la teva histèria.
Agafes una bossa i a dins i poses roba de recanvi, un pijama d'estiu, el raspall de dents, la colònia i altres accessoris.
Són menys cinc. Ho agafes tot i sospires mentre li dones dues voltes al pany. La casa ha quedat tancada. Marxes. Com sempre amb la música. Ben alta! Arribes a la seva porteria i piques al primer. Les cames et tremolen, tens la gola seca i quan sens el seu:
-si?
Les mans et tremolen també. Apagues l'Ipod i demanes l'ascensor. Mentre esperes sens com obra la porta i et crida per les escales, li dius que ara puges que l'ascensor no va. Per fi arribes a dalt. Obres la porta de l'ascensor i el veus allà, a la porta, està tan maco. Estàs vermella, i calenta. La cara et bull. I et mira; de dalt a baix i a cau d'orella et diu que estàs preciosa. Les tremolors s'han esfumat i un somriure t'omple el cos d'alegria. L'únic que et passa pel cap és: aprofita-ho!
Entres a casa seva, ell ha anat un moment a l'habitació, t'asseus al sofà i l'esperes. No triga en sortir de l'habitació i s'asseu al teu costat. Us quedeu mirant, sense saber que dir-vos; tampoc cal perquè amb la mirada us ho dieu tot. Sabeu com comunicar-vos i ell fa el primer pas, com sempre. T'agafa la mà i amb l'altra t'acaricia la galta. Encara et bull però ell té les mans fredes i et això et calma. Ell comença a parlar i tu amb un dit de la mà dreta li poses sobre els llavis amb un gest dient-li que calli i vas baixant amb la mà fins arribar al coll. Mentre us acaricieu els vostres cossos s'han anat movent. I ara te'l trobes a sobre. Us quedeu una altre vegada mirant-vos als ulls i somrius, ell també ho fa; esteu anestesiats. Sospires i ell s'acosta cap a tu. Els vostres cossos estan ansiosos i els nassos estan xocant. Riiing! Merda! El teu mòbil. T'aixeques ràpid i vas a buscar-lo l'agafes; és ta mare. Oportuna, com sempre. No ho ha fet amb mala intenció però t'ha molestat i l'agafes de mala hòstia. Contestes amb un:
-si? -enfadada-
La teva mare et pregunta que tal va tot, que si et fa falta alguna cosa, que ells estan molt bé i que demà baixaran cap al tard. Tu li expliques que dormiràs a casa una amiga, perquè no es preocupi i li dius que demà quan et llevis ja la trucaràs. Penges.
No te n'has adonat perquè estaves parlant pel mòbil, però ell s'ha aixecat del sofà i està davant teu, mirant-te, com abans. T'agafa de la cintura i et fa caminar fins al sofà, de nou. Agafa el teu mòbil, l'apaga. Amb el seu fa igual. Torneu al mateix punt que abans. Mirant-vos. És tan genial que tens por de desfer-te. A la vegada se us dibuixa un somriure gegantí i us abraceu, us estimeu. Ara ja res us separarà. Esteu junts, més que mai. Els seus llavis et fan un petó al coll i se't posen els pèls de punta, et comença a fer petits petons per tot el coll i va pujant per la galta i arriba al destí final: els llavis. Primer amb un petó nerviós, un petó càlid i fugaç, apartes la cara per mirar-te'l. Ara tu li fas un petó i amb els teus llavis li agafes els seus i la llengua comença a formar part del joc, poc a poc... jugueu amb les llengües i ara els petons ja són mes passionals, més ràpids, més... la roba sembla que marxi per si sola i ni te n'adones tu ja estàs sense pantalons i ell sense samarreta.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Estrella fugaç

Estrella fugaç

5 Relats

5 Comentaris

4571 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
vaig nèixer a Vic un dia plujós de març del 1991. M'agrada molt la msuica, el teatre, i escriure m'apassiona pero fins ara no m'atrevia a ensenyar-ho a al gent...

Mentir no es saber
Callar no es poder
Oblidar es el que et fa veure-hi més enllà.

Si algu vol fer amiks que em deixi el seu msn al comentari!;)xDD