La llàgrima

Bufff....com se m'ha quedat el cos després de llegir aixó! Preciòs! Genial! Magnífic...
Són dos quarts d'una d'un diumenge de maig i no fa gaire sol aqui a Barcelona, aquest escrit em fa caure una llàgrima després de la nit passada que vaig pensar masses coses i vaig arribar a casa i me'n vaig anar cap al llit..i si..una llàgrima va entelar els meus ulls i va relliscar suaument cara avall..morint al coixi i en neixia una altre i feia el mateix recorregut fins que m'adormo i aquest mati m'he llevat i l'he vist..el poema que havia de veure..realment el que es el desti..

PRECIOS, 1peto!;)

quin poema més trist!

I jo quiet,
sense moure ni un pèl,
veient com cauen els somnis
i desapareixen les esperances

Preciós. Però no deixis que les esperances i les somnis tant desitjats desepareixin amb les llàgrimes. Un cop els somnis han tocat fons és l'hora de desitjar-los amb més força, encara que costi i faci mal.


Un petonàs!

Anna

...però preciós! Descriu quelcom habitual, x mala sort, però de manera genial!! Estic totalment d'acord amb una opinió que acabo de llegir, les esperances mai han de desapareixer (crec que diu algu així) simplement de vegades s'amaguen per fer-nos ballar el cap.
Bé noi, que fa molt temps que no parlem, esperu que t'hagin anat mub els examens i la vida.

Ens "veiem" aviat. Muaks
NaTaShA o...

què trist, però com m'ha agradat!!!
sobretot el final i aquest
"Es condensen les esperances
en un últim intent,
de sobreviure..."
genial....
salutacions!

M'encanta aquest poema, de veritat.
M'agrada el poema, però no m'agrada el que explica... la tristesa, l'impotència davant els somnis que s'esvaeixen..i les llàgrimes.
A vegades és bo sentir com se't condensen les llàgrimes als ulls (has trobat la paraula perfecta: condensar), pq dp de tot, les llàgrimes surten kuan experimentem els sentiments més forts... i contrastant amb el poema anterior (ara m'ha vingut al cap), això seria viure? sense sentiments? sense llàgrimes?
Bé, no sé quin és el motiu de les teves llàgrimes, però espero que ben aviat deixin d'emboirar-te els ulls i puguis seguir lluitant pels teus somnis.
Un petó molt i fort i una abraçada, que amb poemes com aquest és el que fa més falta... jeje
Anima't!

iep! t'he descobert x aki, el titol m'ha cridat l'atenció i he mirat a veure què.. i que maco! un poema molt trist, això si.. veure com s'esmicolen els teus somnis es horroros, i perdre l'esperança és el pitjor ya.. però està tela de ben escrit, ho explikes tot no hose.. amb una precisió genial.. detallant cada imatge, imatges que fan perdre l'esperança, uns ulls humits de cap al precipici..
A preferits! xDD.. wenu, q moltes felicitats, k avui no es el meu dia i akest es poema trist però m'ha ajudat tu ^^', així q moltiximes gràcies! vaig a llegir més kosetes teves! p t u n i k u *

De devó que han marxat les esperances?
No poden marxar... han de ser sempre presents... és el poema més trist que he lleguit teu...
continua somniant com feies al principi.. levors... com un nen petitó... les esperances et retornaran ...
ptooo