Foto de perfil de Ernest

Ernest

Girona,

6 Relats, 21 Comentaris
10375 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81

Últims relats de Ernest

  • Perdut en la teva mirada

    Ernest - 14-11-2004 - 2006 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Aquest poema el vaig escriure ja fa uns anys.. però el seu significat mai canvia. Els ulls són els miralls de l'ànima i les mirades, les portes per conèixer el que hi ha més endins, els somnis i tot un món misteriós, del qual ningú podrà mai descobrir, el seu màgic encanteri. (El poema, en un principi, esta escrit imitant un estil una mica avantguardista com el de Salvat-Papasseit, però en la web no es poden apreciar els diferents colors, tamanys i tipus de lletra, de manera que m'he vist obligat a posar-li comes i punts i una estructura habitual) més

  • Ànima Catatònica

    Ernest - 16-10-2004 - 1990 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    més

  • L'agonia del món

    Ernest - 12-10-2004 - 1401 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    ... més

  • El trist cant de la Natura

    Ernest - 12-10-2004 - 1871 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    //Trist cant de la natura// més

  • 11-M

    Ernest - 12-10-2004 - 1517 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    - Als qui han patit la tristesa de l'atemptat, en el plujós dia 11 de març. més

  • Guerra en el món

    Ernest - 12-10-2004 - 1590 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    ... més

Últims comentaris de l'autor

  • Ernest | 14-11-2004

    I quan pensis amb ell procura fer-ho sempre amb un somriure a la cara, recordant els bells momets que vas passar al seu costat. És com segurament ell voldria que el recordessis.

    "El meu avi no era un republicà revolucionari
    Ni tampoc un franquista conservador
    Era un llaurador a jornal
    Que es guanyava amb suor el pa."

    ("Només els anònims, els que han sabut romandre en silenci, a la foscor, sense sortir a la llum pública ni rebre honors, són els únics que poden acabar els seus dies amb la satisfacció del deure complert. Una satisfacció personal i íntima lluny de la gratitut popular, però alhora molt més valuosa, el tresor de ser recordats pels qui més estimen." )

  • Ernest | 13-11-2004 | Valoració: 10

    Es preciós i alhora molt trist, amb un ritme molt ben aconseguit.
    T'acompanyo amb el sentiment per la mort del teu avi.

    PD: Graciès per haver-me comentat el poema. Vinga, a10 i animat!

  • Ernest | 16-10-2004

    *catatonia
    1. Síndrome esquizofrénic, amb rigidesa muscular i estupor mental, algunes vegades acompanyat d'una gran excitació.

    *Estupor
    1. Sorpresa, esbalaïment.
    2. Disminució de l'activitat de les funcions intel·lectuals, acompanyada de cert aire o aspecte de sorpresa o d'indiferència.

  • Ernest | 12-10-2004

    Aquest poema el vaig escriure poc avanç de que comencés la guerra de Iraq (quan encara no se'n parlava), d'alguna manera relatava un somni, o més aviat "malson" que vaig tenir, o almenys en el seu principi.. unes flames en l'horitzó i crits d'agonia..l'horror de la guerra. Però el poema alhora també és una crida a la reflexió sobre el "perquè" de la guerra: la competitivitat, una resta primitiva del instint de supervivència, que fa que l'home vulgui el mal als altres per assegurar-se el seu propi benestar (creant rics i pobres) oblidant-se de a qui esta matant i perjudicant, són persones deixant de banda el sentiment de fraternitat que hauria d'unir i enfortir per arribar a un món millor per tots, on la riquesa i la tecnologia arribes a tothom. Be.. potser és una utopia.. o potser amb tots aquesta milers d'anys d'història ens hem equivocat amb el camí de la tecnologia i el destí de l'home esta en tornar a la naturalesa...
    A vegades penso mirant la terra roja:
    - Quan s'acabaran la guerra i l'angoixa?

    -// Ernest //-