I quan pensis amb ell procura fer-ho sempre amb un somriure a la cara, recordant els bells momets que vas passar al seu costat. És com segurament ell voldria que el recordessis.

"El meu avi no era un republicà revolucionari
Ni tampoc un franquista conservador
Era un llaurador a jornal
Que es guanyava amb suor el pa."

("Només els anònims, els que han sabut romandre en silenci, a la foscor, sense sortir a la llum pública ni rebre honors, són els únics que poden acabar els seus dies amb la satisfacció del deure complert. Una satisfacció personal i íntima lluny de la gratitut popular, però alhora molt més valuosa, el tresor de ser recordats pels qui més estimen." )

Es preciós i alhora molt trist, amb un ritme molt ben aconseguit.
T'acompanyo amb el sentiment per la mort del teu avi.

PD: Graciès per haver-me comentat el poema. Vinga, a10 i animat!

*catatonia
1. Síndrome esquizofrénic, amb rigidesa muscular i estupor mental, algunes vegades acompanyat d'una gran excitació.

*Estupor
1. Sorpresa, esbalaïment.
2. Disminució de l'activitat de les funcions intel·lectuals, acompanyada de cert aire o aspecte de sorpresa o d'indiferència.

Aquest poema el vaig escriure poc avanç de que comencés la guerra de Iraq (quan encara no se'n parlava), d'alguna manera relatava un somni, o més aviat "malson" que vaig tenir, o almenys en el seu principi.. unes flames en l'horitzó i crits d'agonia..l'horror de la guerra. Però el poema alhora també és una crida a la reflexió sobre el "perquè" de la guerra: la competitivitat, una resta primitiva del instint de supervivència, que fa que l'home vulgui el mal als altres per assegurar-se el seu propi benestar (creant rics i pobres) oblidant-se de a qui esta matant i perjudicant, són persones deixant de banda el sentiment de fraternitat que hauria d'unir i enfortir per arribar a un món millor per tots, on la riquesa i la tecnologia arribes a tothom. Be.. potser és una utopia.. o potser amb tots aquesta milers d'anys d'història ens hem equivocat amb el camí de la tecnologia i el destí de l'home esta en tornar a la naturalesa...
A vegades penso mirant la terra roja:
- Quan s'acabaran la guerra i l'angoixa?

-// Ernest //-