rebel·lar-se és esgotador. fer el xixarel·lo és més fàcil. i confondre rebel·lar-se amb fer el xixarel·lo tampoc no és gaire difícil.. a més, per rebel·lar-te has de saber per què i contra què, i això és massa pensar avui dia. per això inventar-se una causa i fer-la pròpia i fer el xixarel·lo és una moda molt rendible.

a més, les dues paraules val amb L geminada, és una senyal, està clar.

que maco.. a mi també m'hauria agradat trobar-me el paperet. no se si l'hauria guardat per posar-lo en un álbum o per usar-lo com a punt de llibre (d'aquelles coses que m'agrada que tinguin un cert valor sentimental)..

i evidentment aquest paperet tindria valor sentimental, perquè que un desconegut et desitgi un bon dia és una cosa que tant de bò no fos tan impossible de trobar.

m'agrada també l'aire d'Amélie que té.. espero que la persona que l'hagi trobat hagi somnrigut, i en aquest cas, hauries aconseguit una cosa breu però valuosa.

ei, que maco! m'ha agradat molt, de debò.

com dic sempre... no soc bona crítica, així que no escriuré més. XD
què desastrosa.. però m'agrada molt i me'l rellegiré uns quants cops més :D

de debò, semblarà una estupidesa, però el contrast de la neu amb les fruites roges m'ha arribat al cor, no se que tenen aquestes dues coses, que els tinc apreci especial.
M'agraden especialment el principi i el final d'aquest poema :-)

hola!
doncs he llegit el teu comentari a aquella mena de cosa que vaig escriure (ja l'havia llegit i ja havia vingut aquí, però no n'havia deixat constància) i res.. m'he trobat aquest relat que m'ha fet somriure i una mica riure també.. m'ha agradat, vaja.
No soc gaire bona crítica, així que plego aquí.
Només volia deixar-te un petit comentari i una salutació alegre, perquè no sóc pas una persona trista jo, eh? :-P el que passa és que només m'inspiro quan em passen coses dolentes o quan em donen un cop i obro els ulls..
per cert, gran recomamació la dels llibres que has posat (i Primus també m'agraden).
Apa, ja n'hi haprou per avui!
Una abraçada
Elegy <-- amb un somriure a la cara :D

he passat un temps sense escriure res de res i ara he tornat a entrar i m'ha sorprès gratament trobar els teus comentaris.

Tornaré a estar més pendent i més centrada, que de vegades no toco de peus a terra i no se per on paro.

Moltes gràcies un altre cop.
M'he de posar al dia amb els vostres relats, que he perdut el fil.

Sóc molt dolenta fent crítiques, ho sento. Només et puc dir que el que he llegit m'ha agradat..

Gràcies per deixar-me un missatge que m'ha portat fins aquest poema. M'agrada la força i el dolor que desprèn.
Sóc dolenta fent elogis, què hi farem... :-(

hallo hallo!

m'ha agradat molt la conclusió del teu mega-relat. He llegit una mica en diagonal perquè encara no he anat a dormir (de fet, és hora de llevar-se) i la meva intenció era marxar. A on? A Heidelberg? Ja wohl!

Si mai marxo d'Erasmus fare un recull com tu. Hehe! Apa, una abraçada d'una noia morta de son que un altre dia es llegirà tots els mails :-D

Acabo de llegir un parell de relats més que m'han evocat records tristos, però m'agrada. M'agrada com has descrit un sentiment tan fort i que se'ns ha creuat a molts pel nostre camí.

Bé... fa temps que no faig una anàlisi literària, així que, abans de ficar la pota, tanco el meu comentari...

Una abraçada!

Doncs sí, efectivament.

El que no entenc jo tampoc és l'enrenou.

Què passa, que m'he registrat a un web ple de poetes incompresos i pedants desfermats? He llegit 30 textos farcits de faltes i ningú no s'ha dignat a corregir-les, i ara resulta que algú escriu el que li rota, i apareixen els voltors buscant carronya. (No, no vull ofendre ningú).

Però a alguns que us diria que si us pot la frustració, que us compreu un sac de boxa, reietons.

I predoneu que trobi absolutament hilarant que algú es registri en aquest web anant de súper culturetas i es posi el desbordantment literari nom de benaflec. Però amb molt d'afecte, eh? :-P

quants records amargs que m'has fet venir al cap... però és millor llepar-se les ferides i fer-se forta, que no pas oblidar i tornar-hi a caure. fins fa un temps cada records em tombava..(amb el temps se't fan genolleres naturals, per si tornes a caure.. hehe)

hola, laura. només volia saber si les laures havien contactat amb tu, perquè jo he intentat parlar amb les meves anges i no he pogut. ho he intentat seient, de peu, corrents, de cap per avall, nedant, fumant, beguda... i no puc. noia, van marxar fa uns anys i nomes tornen per portar la roba bruta, però no avisen, m'agafen desprevinguda... però tot i així les trobo a faltar...

p.d. ah, un comentari... suposo que se sobreentèn que m'ha agradat, no? :-D