Ferienkurs a Heidelberg. Agost de 2003. (Recull d'E-mails enviats a casa))

Pròleg:


Sant Pere i Sant Pau, Tarragona. Dilluns 2 de Febrer del 2004.


Sí, sí... ja sé que fa cinc mesos des que van passar els fets que explico als E-mails que vaig enviar a casa durant la meva estada a Alemanya, però algun dia havia de decidir recopilar-los.

Potser mogut per l'insomni típic de l'època d'exàmens, per les dues cerveses que he anat a fer amb en Pere abans de sopar o per l'exemple de l'Isabel, que escriu una novel·la en alemany sobre les seves experiències durant el Ferienkurs de Heidelberg; començaré a ajuntar, d'una vegada per totes, els correus que vaig remitir a la meva família durant l'agost del 2003. Aquests textos els reproduiré íntegrament i sense adulterar després d'haver-los manllevat del compte de correu de mon germà Rubén (el pobre hauria de parar més compte quan tecleja la seva contrasenya davant de la gent). Em reservo el dret de corregir les faltes d'ortografia que hi pugui haver, doncs als ordinadors alemanys no hi podia posar accents i cal tenir en compte que feia poca estona que m'havia llevat quan escrivia aquestes cartes.

Per últim voldria fer notar que això només ho faig per conservar un record escrit de la versió "oficial" de la meva estada a Heidelberg, ja que el fet de poder enviar un correu electrònic al dia hem va donar la possibilitat de convertir aquests missatges en un diari personal del que hi vaig fer. Per descomptat als E-mails no hi apareix cap detall "marronero" o valoració massa personal, això m'ho reservo en el record, així com altres E-mails que vaig enviar a mon germà, cosins i als meus amics del barri, que en aquells dies eren a Nicaragua. De totes maneres aquest recull pot ser una molt bona eina per rememorar uns dels millors mesos d'agost que he viscut a la meva vida, i dubto que el passi a gaire gent.

------------------------------------------------------------

Enviat el: dijous, 31 de juliol de 2003 9:40:31
Asumpte: Primer E-mail a casa.



Hola família! (aquest mail us sonarà estrany però en els ordinadors alemanys no es poden posar accents)

Per fi puc escriure, ahir la biblioteca era tancada quan ens vam decidir a venir.

El viatge va anar molt bé, a Barcelona ja vaig trobar-me a una noia que també anava a Heidelberg, però a Frankurt ens vam acomiadar perquè a ella la recollien uns amics seus en cotxe i no hi tenien lloc per a que m'hi pogués acoplar. Recollint les maletes vaig conèixer dues altres i vam fer el viatge cap a la universitat plegats.

Un cop a l'aeroport de Frankfurt vam haver de pillar una mena de metro que comunica les terminals (imagineu si es gran l'aeroport) per anar a l'estació de l'aeroport, agafar un tren cap a l'estació principal de Frankfurt i d'allí un altre cap a Heidelberg (una horeta i mitja tot plegat). A Heidelberg ens esperaven una colla de nois que ens van acompanyar fins al bus i ens van explicar com arribar a la universitat.

A la universitat vam rebre una identificació i els horaris dels exàmens, i vam haver d'esperar a que ens portessin fins al pis que ens tocava. Aquí em vaig haver de despedir de les noies de Barcelona i d'una altra de Madrid que s'ens va sumar un cop érem a l'autobús.

M'ha tocat compartir un àtic al barri vell (a 10 minuts de la uni) amb un italià molt simpàtic (Filippo) que acaba d'arribar d'Estats Units i parla més en anglès que en italià. El pis és molt raro, però no tant com el propietari, crec que és una mena de periodista-freelance-artista (o alguna mariconada d'aquestes). El pis està genial, crec que hi estarem molt bé. Si la Mensa (menjador universitari) es prou barata segurament dinarem allí, si no farem tots els àpats al pis.

Aquesta tarda tinc l'examen oral i un passi de vídeo, i aquest matí anirem de compres.

No sé que més dir. Escriuré sempre que pugui, us mantindré informats. Vosaltres feu el mateix. Que vagi molt bé.

A 10!

------------------------------------------------------------

Enviat el: divendres, 01 d'agost de 2003 12:23:44
Asumpte: Segon E-mail a casa.



Hola família i amics!

A veure si escriviu per saber com us va a vosaltres. Avui començo el meu tercer dia a Heidelberg una mica tard, ahir a la nit vam conèixer uns quants veïns i vam estar xerrant al seu pis fins les tantes (sort que avui no tinc cap obligació de caràcter acadèmic). Els veïns són una mica rarots però molt enrolats, no són estudiants com nosaltres, un d'ells és un noi alemany (una mena de Hippy-mega-fashion) que deixa viure per la cara a dues noies poloneses al seu pis (les probretes s'havien quedat tirades), jo pensava que es coneixien d'alguna cosa però no és així, i tampoc ho fa per aprofitar-se d'elles perquè aquest paio viu amb la seva xicota (és genial la solidaritat del viatger).

Ahir Filippo i jo ens vam dedicar a anar de compres. Alemanya és molt cara, no m'estranya que aquesta gent es torni boja per fer les vacances a Espanya, a l'estiu estalvien. També vam intentar fer una copia de la clau de l'escala perquè l'amo només ens en va donar una, però no vam poder (deu ser de seguretat). Total, que si no aconseguim coordinar els nostres horaris haurem de deixar la clau amagada al carrer per poder entrar a l'escala sense haver d'esperar a ningú.

Per la tarda vam anar a fer l'examen oral, res d'especial, quatre preguntetes i segurament acabaré anant al Grundstufe II que és el curs que em pertoca després haver fet un anyet d'alemany. Mentre esperava vam conèixer una noia de Jordània i una altra de Turquia, molt simpàtiques.

A l'hora de dinar ho vam fer a casa (un gran plat de pasta - "¡Faltaría más!") però per sopar vam decidir provar la cuina alemanya. No està tan malament (i força bé de preu), tenen la carn i l'embotit molt bo i tot ho acabem acompanyant amb patata bullida o fregida. Ah! l'amanida d'embotit era un munt de tiretes de mortadel·la i formatge amb una sola fulla d'enciam al fons (decepcionant).

A la nit a Filippo se li va veure el llautó quan ens vam trobar les poloneses (aquestos italians són tots uns burxadors) i vam acabar bevent vi alemany a casa del mega-fashion. El vi alemany es força bo i es veu que en aquesta zona en produeixen bastant.

Demà tinc l'examen escrit, suposo que anirà bé. Us continuaré escrivint demà, que ara haig de marxar. Que vagi molt bé tot.

A 10!

------------------------------------------------------------

Enviat el: dilluns, 04 d'agost de 2003 8:56:12
Asumpte: Tercer E-mail a casa.



Hola família!

Què tal heu passat el cap de setmana? Jo genial. divendres vam anar a visitar el castell, es força maco però està fet de la mateixa pedra vermella de la que estan fetes totes les esglésies del voltant, no és gaire elegant. Tant dissabte com ahir ens els vam passar anant a les conferències de les diferents activitats, em sembla que m'apuntaré a quasi totes (són gratis): Fonètica i entonació, classes de conversa, jocs de paraules, cant... i a part les quatre hores de classe de cada matí.

L'examen escrit va anar molt bé i m'ha tocat anar al curs que esperava, a més sóc a la mateixa classe que Filippo (el meu company de pis).

La marxa nocturna de la ciutat està genial, no ens avorrirem les nits del cap de setmana. Dissabte vam anar a un local de salsa amb uns quants madrilenys (no els conec gaire), turcs (una gent simpatiquíssima), un anglès, una irlandesa, una francesa i la noia de Jordània. La jordana hem preguntava si jo era capaç d'entendre la lletra de les cançons, li sembla estrany que jo pugui entendre a la gent de sudamèrica perquè a ella li costa una mica entendre a la gent del Marroc, Algèria o Afganistan.

Parlant amb la gent m'he adonat de la potra que hem tingut amb el pis, hi ha gent que està en residències amb habitacions molt petites a l'altra punta de la ciutat i han d'agafar dos bussos per arribar a la uni. Nosaltres encara no hem fet servir l'autobús i no crec que calgui que ens comprem l'abonament.

Us deixo que haig d'anar a classe.

A 10!

------------------------------------------------------------
Enviat el: dimarts, 05 d'agost de 2003 9:00:36
Asumpte: Quart E-mail a casa.



Hola família!

Ahir vaig començar les classes, m'ha tocat en un grup molt maco. Estic a la mateixa classe que Filippo, amb tres italians més, quatre japonesos, una gallega, una ucraïnesa, un eslovac, una australiana, una brasilera i una portuguesa. La primera classe, ja sabeu, sempre és el mateix... presentacions, estudio tal, visc a tal, tinc tants anys... i després vam repassar vocabulari.

Després de classe vam anar a comprar els tiquets per a les excursions, hi havia una cua impressionant però vaig poder agafar les que jo volia. Dissabte aniré a Nuremberg i diumenge a Estrasburg ("Strassburg" en alemany significa ciutat d'argent, Argentina).

Un cop vam dinar vaig anar a la meva primera classe d'entonació i fonètica. És una cosa bastant complicada però la veritat és que pot arribar a ser molt divertida. Primer vam donar tots els tipus de fonemes i desprès vam intentar pronunciar correctament unes quantes frases en alemany, va ser força curiós.

En acabar les classes tots havíem d'anar al riu per donar un tomb en vaixell. El riu Neckar (un afluent molt important del Rin) és molt maco i les cases que hi ha a la vora són genials.

Desprès de sopar volíem anar a la cafeteria de la universitat a prendre algo i fer-la petar amb la gent però estàvem tant cansats que a les 10 vam decidir anar a dormir.

Us deixo, que tinc classe. Tot va bé per Barcelona? Tothom està bé? Escriviu.

A 10!

------------------------------------------------------------

Enviat el: dimecres, 06 d'agost de 2003 8:56:38
Asumpte: Cinquè E-mail a casa.



Hola família!

Esteu tots bé?

No m'ha arribat cap missatge al mòbil, per a que en pugui rebre des de l'estranger crec que abans del número hi has de posar 0045 o 0046, no ho sé, te n'hauràs d'informar. De fet per a que els meus us arribin a vosaltres hi haig de posar 0039.

Resp
ecte a quina hora escric els E-mails, crec que ho podeu llegir al rebre'ls. De totes maneres Filippo i jo sempre entrem a la biblioteca a les 8:30 del matí que és quan obren i no hi ha ningú, tenim tres quarts d'hora per escriure ja que les classes comencen a les 9:15.

Ahir vaig començar les classes de cant. Són molt divertides, però som pocs nois i les cançons no queden gaire lluïdes. Com que fa anys que no canto de veritat em va costar una mica i em feia una mica de mal la gola (espero que no em passi com a la Rosa d'Espanya). No passa res, simplement estic desentrenat. Al taller de cant cantem de tot una mica: canons, cançons populars, peces de compositors alemanys (Haydn, Shumann...), cançons de pel·lícules (sobretot de la Marlene Dietrich), música de cantautors i també pop i rock.

Marxo, que tinc classe d'aquí a un quart d'hora.

A 10!

------------------------------------------------------------

Enviat el: dijous, 07 d'agost de 2003 9:01:28
Asumpte: Ja no m'enrecordo de quants E-mails us he escrit.



Hola família!

El dia d'ahir no va ser gaire especial. Només vaig tenir classe pel matí i la tarda tota lliure. Al vespre hi havia un concert de piano però em va fer mandra anar-hi perquè em vaig passar tota la tarda fent deures (cada dia ens en posen) i vaig preferir quedar-me llegint.

Em pres la decisió de dinar cada dia a la Mensa (menjador universitari) perquè hi dina tothom desprès de les classes, no anem amb presses al haver de cuinar i si t'ho muntes bé (agafes només el plat del dia, no et flipes a l'hora de posar l'amanida i t'emportes l'aigua de casa) et surt per només dos euros i escaig (i pico).

Avui aniré a la meva primera classe de conversa, aquí sí que tocarà deixar-se anar. També tenim una altra sessió del taller de cant, m'agradarà veure quanta gent s'haurà "rajat" (o si n'haurà vingut més).

Em despedeixo fins demà. Si podeu escriviu-me també cada dia. Espero no trobar la casa massa canviada quan torni.

A 10!

------------------------------------------------------------

Enviat el: divendres, 08 d'agost de 2003 8:58:09
Asumpte: Torno a ser jo! Com va tot?



Hola família!

Abans de res dir-vos que aquest cap de setmana jo tampoc podré escriure ja que demà seré tot el dia d'excursió (a Nuremberg) i demà passat també (a Estrasburg), a més el diumenge la biblioteca és tancada. Llavors ja us enviaré un missatge o ja em trucareu.

Sobre l'onada de calor, ja m'ho penso que ho deveu estar passant malament perquè aquí també fot molta calda (algun migdia arribem als 40°C), suposo que a Barcelona encara més.

Ahir les classes van anar molt bé i a la tarda vaig anar a una classe de comprensió oral que no em va agradar gaire, però diuen que la setmana que ve serà més interessant. A l'hora següent vam tenir el taller de cant, deuria corre la veu de que érem pocs nois ja que en van vindré un munt de nous, m'ho vaig passar molt bé.

Desprès els nostres professors van organitzar una caminada pel "Philosopherweg" (el camí dels filòsofs), que és el camí on Goethe, Hegel i altres (sobretot nobles, el camí era prohibit a la gent vulgar) es dedicaven a filosofar i fer el dropo tot passejant. Aquest camí està a l'altra banda del riu i hi ha una vista genial de tota la ciutat (ja portaré fotos). Desprès de la caminada tota la classe vam anar a fer unes cerveses. Filippo i Alejandra (la gallega de classe) enlloc de venir amb nosaltres van preferir anar amb tota la colla d'espanyols a una barbacoa que organitzaven un yanqui i un brasiler. Jo vaig preferir anar de passeig amb els de classe, i vaig fer bé perquè Filippo va tornar tardíssim i avui te molta son (això sí, es va posar com el quico d'hamburgueses i caipirinyes).

"Bueno", us tornaré a escriure el dilluns, que vagi molt bé!

A 10!

------------------------------------------------------------

Enviat el: dilluns, 11 d'agost de 2003 9:06:26
Asumpte: Història d'un cap de setmana completet.



Hola família! Com ha anat el cap de setmana per Cabra? Us van arribar els missatges al mòbil?

Aquest cap de setmana m'ho he passat molt bé. Divendres a la nit hi va haver discoteca al menjador universitari del campus nou. No vam anar a dormir gaire tard, a la una ja agafàvem el bus cap a casa (cal tenir en compte que la festa començava a les nou).

Al dia següent vam anar a Nuremberg, no va ser gaire espectacular. El castell de l'emperador, la casa d'Alberto Durero, museu de les joguines, la catedral... però no vam veure ni la zona destruïda per la guerra, ni l'avinguda on Hitler (l'Aznar que van tenir abans el alemanys) feia els discursets i les desfilades. Suposo que encara tenen vergonya històrica.

El diumenge vam anar a Estrasburg, molt millor. Parlament europeu, catedral, museu d'art modern... És la capital de l'Alsàcia i la gent parla tant alemany com francès. Un cop érem a Heidelberg vam anar per la nit a la vora del riu a veure la pluja d'estels. Ens vam ajuntar els madrilenys, els valencians, una sueca, un hongkonès, Filippo i jo. No vam veure gran cosa perquè a la una ja érem a dormir (avui hi ha classe) però ens ho vam passar molt bé xerrant, una estona en alemany, una altra en anglès, una altra en espanyol i una altra en català (els valencians que hi ha aquí són una gent molt maca, i no estan a favor del transvasament).

Ah! Vaig conèixer un noi de l'Azerbayan que sabia que a Catalunya es fan castells, però es pensava que Espanya esta dividida en País Basc i Catalunya i que ens portem a mort.

Hauria d'anar passant. Expliqueu-me coses. Com està la tieta Conce? I el Rubén? Ja estudia força?

Em despedeixo.

A 10!

------------------------------------------------------------

Enviat el: dimarts, 12 d'agost de 2003 8:59:18
Asumpte: Hola! Hola!



Hola família!

Com va tot?

A mi tot em va bé. Ahir va ser un dia relativament tranquil. Classe pel matí (les donen molt diferents que a Tarragona, molt centrades en la gramàtica i amb carretades de vocabulari nou). Vaig dinar al menjador universitari i a la tarda classe de fonètica (gggrrrr, mmmmm, fffffffhhhh... i altres sons guturals, guturals però correctes). Desprès vam anar de compres, vam posar dues rentadores i vam passar l'aspiradora (com es nota que avui vindrà de visita la germana de Filippo, que està fent el mateix que nosaltres a la ciutat de Tubingen). Desprès vaig fer una mica de deures i a les 8 vaig anar a un concert de piano (clàssic i Jazz) que van fer a l'aula magna de la universitat. El Rubén hauria disfrutat moltíssim perquè va ser genial, sobre tot una improvisació amb dos pianos. A la nit vaig estudiar una miqueta, que demà tenim un control.

Em despedeixo que haig d'anar a classe. Saludeu a tothom de part meva.

A 10!

------------------------------------------------------------

Enviat el: dimecres, 13 d'agost de 2003 8:58:07
Asumpte: Hallo meine Familien!



Hola família!

Què tal van les calors Barcelonines? Aquí ja han començat a baixar les temperatures, sobretot a la nit.

El dia d'ahir no va ser gaire emocionant. Classe, dinar al menjador (ja sóc un expert en menjar bé per menys de 3 Euros) i taller de cant (cada cop ho fem millor). A la tarda va arribar la germana de Filippo, Stella, i en comptes de dur-la a fer un vol per la ciutat la vam fer fer-nos repàs (avui tenim examen). Per la nit vam anar a prendre algo al menjador
universitari, que hi ha un jardinet amb terrassa que és genial. A les 12 ja érem a dormir.

Molt bé, demà us torno a escriure.

A 10!

------------------------------------------------------------

Enviat el: dijous, 14 d'agost de 2003 9:09:00
Asumpte: Hola! Hola! des de Deutschland.



Hola família! Ahir no em vau escriure!

Com va tot per Barcelona?

Aquí les temperatures sembla que baixaran definitivament, està plovent. Però potser millor no fer-se il·lusions.

Ahir el dia va ser força més entretingut que l'altre. Pel mati examen (va anar bastant bé, havia estudiat molt) i classe. Al migdia dinar al menjador universitari (una pizza margarita 1,70 + una mica d'amanideta 0,80 total 2,50) i a la tarda vam fer una excursió al poble del costat a veure els jardins d'un palauet d'estil neoclàssic per fora i rococó per dins (aquestos alemanys són uns horteres), desprès ens vam quedar a un concertillo de música clàssica (trio de piano, flauta i cello), va estar molt bé. A la nit, desprès de fer els deures (cada cop ens en posen més) vaig quedar per sopar amb la colla d'una noia de Barcelona que vaig conèixer a l'avió (Isabel de Barcelona, Lucía de Madrid, Alexía de Torino, Jose de València, Conchi de Madrid i Roman de Polònia). Vam sopar un Kebap (pita) en un fast food italo-mexicano-turc que no tenia res que envejar als que et pots menjar anant pel Barri Gòtic de Barcelona. La nit la vam acabar anant a fer unes birres i fer-la petar al menjador universitari.

Marxo, que tinc classe!

A 10!

------------------------------------------------------------

Enviat el: divendres, 15 d'agost de 2003 16:54:20
Asumpte: Hola Barcelona!



Hola família! Com va tot?

Avui us escric a la tarda perquè aquest matí no he pogut venir a la biblioteca, dona igual perquè aquest missatge no el llegireu fins diumenge o dilluns (o quan arribeu de Cabra). De fet jo no us tornaré a escriure fins al dilluns perquè demà vaig d'excursió a Colònia i diumenge la biblioteca està tancada. Aquesta setmana només faig excursió dissabte perquè les places de la del diumenge a la Selva Negra estaven totes ocupades, tinc una altra oportunitat d'anar-hi la setmana que ve i així podré estudiar una miqueta més a fons aquest diumenge (el vocabulari nou em surt per les orelles).

Pel tema de la roba no us preocupeu, per un Euro i mig rentem. No tinc problemes de salut (ni tant sols ressaques), menjo bé, variat i baratet i prenc molts líquids, sobre tot aigua (vaig tot el dia amb una ampolla de mig litre dintre de la bossa que vaig
omplint on puc, l'aigua de les aixetes alemanyes és molt bona), tampoc li faig cap lleig a una "Weissbier" de mig litre (cervesa de blat alemanya).

Respecte als nicaraguenses no en tinc cap noticia, ni tant sols em van contestar el primer E-mail que vaig enviar a tothom al arribar a Heidelberg (hauré d'insistir). Pel que fa al Víctor em va dir que desprès de la Terra Alta aniran amb uns amics a fer un tour per la costa basca (incloent el restaurant que te Karlos Arguiñano a Zarauz). Tomàs, el meu company de l'anglès a Barcelona (no se si recordeu que m'havia de trobar amb ell aquí) no vindrà a Heidelberg fins al dia 26, o sigui que només tindrem temps de quedar per fer una cerveseria i prou.

Ahir m'ho vaig passar molt rebé. A classe ens van donar les notes dels exàmens (tinc un 83 sobre 100), vaig dinar a la Mensa (menjador universitari) i em vaig fotre un cancarro d'amanida per 2 Euros (enciam, rúcula, formatgets, tomàquet, salsa de iogurt... T'hi pots posar el que vulguis, total pagues per pes). A la tarda vaig tenir "Schprachlabour" (Laboratori d'expressió oral) on hi fem tota mena de jocs que ens ajuden a aprendre a pronunciar i parlar bé. Desprès vaig tenir taller de cant, com sempre som només 6 tios, les cançons som xules però no queden gaire lluïdes.

Vaig sopar a casa (Filippo fa la pasta com qui bufa i fa ampolles) i a la nit vam sortir una mica. Era l'aniversari d'Anna Luisa (la brasilera de la nostra classe) i la nostra "Betreuerin" (Eva Maria, la monitora alemanya que la universitat assigna a cada classe per a que ens ajudi i ens faci de guia - bàsicament ens porta de marxa) ens va dur a un pub on els dijous els cocktails estan a meitat de preu (Happy Hour). Desprès de prendre'm un Ruso Blanco i felicitar a Anna Luisa tots vam anar a la Mensa a seguir la festa. Vam anar a dormir a la una i és per això que avui no ens hem aixecat aviat per venir a escriure els mails, hem preferit dormir i anar directament a classe.

Avui hem tornat a tenir classe, dinar a la Mensa (arosset a la cubana i escalopa), "Schprachlabour" i en acabar he vingut a la biblioteca a escriure-us aquestes ratlles.

Aquesta nit hi torna a haver festa amb discoteca a la universitat nova i no hi podem faltar, però com la setmana passada tornarem aviadet per agafar els autobusos de les excursions a les 7:30. Mai havia pensat que un curset d'estiu pogués ocupar-me tant de temps, entre activitats acadèmiques i socials, però ho estem sabent portar.

Em despedeixo que en aquestes hores ja es comencen a formar cues pels ordinadors i hem sap greu fer esperar aquests alemanots tant simpàtics.

Que vagi molt bé per Cabra. Ah! Expliqueu-me que ha fet la Colla Joves a la Bisbal!

A 10!

------------------------------------------------------------

Enviat el: dilluns, 18 d'agost de 2003 9:01:16
Asumpte: Què patxa família?



Hola família! Com van les coses per Barcelona i per Cabra?

Aquest cap de setmana ha sigut força tranquil. El divendres a la nit vam anar a la discoteca que ens monten els del curs, igual que la setmana passada va estar força bé, et trobes amb gent d'altres cursos que no has vist durant la setmana, fas una copeta... però a dormir d'hora.

El dissabte a les 7:30 agafàvem l'autobús cap a Colònia. Hem va semblar genial! Quasi tan xula com Barcelona. La catedral (enorme), un munt d'esglésies (la majoria reconstruïdes desprès de la guerra, es notava en el color de la pedra) i també vaig decidir
fer una petita immersió en el món de l'art de la mà de dues amigues madrilenyes (Lucía i Conchi) que em van portar gentilment a fer una visita al museu d'art de la ciutat (Van Gohg, Monet, Rodin... poca broma). A la ciutat hi havia molt ambient i és que s'hi celebrava el PopKomm, un festival de música super important, vam estar veient una actuació de Hip Hop al carrer i una pista d'Snow Board al mig del passeig principal. A la tornada, era força tard, i vam anar a sopar a la Mensa (que per sort era oberta) i ens vam quedar a xerrar fins a les tantes amb la gent que havien anat a les altres excursions (entre ells el meu company de pis).

El diumenge va ser tranquil, no vam anar enlloc, vam estar fent neteja tot el matí i sens va colar una tovalloleta vermella a la rentadora de la roba interior (com podeu suposar ara els meus calçotets son una mica gays). A la tarda arribava Irene, la xicota de Filippo, que es quedarà uns quants dies de visita (concretament fins que acabi el curs), i jo vaig decidir deixar-los sols i vaig anar al castell a estirar-me sobre la gespa del parc, llegir, estudiar una mica... A la nit vam sortir uns quants (la majoria espanyols, els únics capaços de sortir un diumenge a la nit) a fer una cervesa a un bar que ens havien dit que hi actuava un mag, però justament ahir estava malalt.

"Bueno" això és tot per avui. Fins demà.

A 10!

------------------------------------------------------------

Enviat el: dimarts, 19 d'agost de 2003 9:12:28
Asumpte: Hola Hola Hola.



Hola família! Què tal van les coses per Barna?

Aquí el temps ha canviat de la nit al dia, ara es dedica a ploure tot el dia, pluja molt fineta o alguna que altra tronada, el xirimiri germànic. Ara no em penedeixo haver portat roba d'abric (encara que els primers dies sí que ho feia).

Ahir el dia va ser com un dilluns qualsevol, ocupat, divertit i musical. Pel mati a classe (estem donant les preposicions i les trobo força complicades), a dinar a la Mensa (pit de pollastre amb patates, menjar internacional), desprès vaig anar a fer un "Eiskaffee" (cafè gelat, mmmmhhh... al McDonalds) amb els valencians i a la tarda a classe de fonètica, on vam parlar de l'entonació que s'utilitza al parlar en alemany (bàsicament no n'utilitzen, comparant amb idiomes tant musicals com l'italià o l'espanyol). Vaig sopar a casa amb Filippo i Irene unes espirals amb salsa pesto (molt bo però desprès fa pudor la boca) i seguidament vaig anar a un concert a l'aula magna de la universitat. Hi cantava la nostra professora del taller de cant, una altre noi, una noia tocava el piano i un professor de l'Oberstuffe (El nivell més alt, és on van els valencians que estudien traducció) llegia els textos i els comentava abans de cada cançó (no el vaig entendre gaire però jo anava bàsicament a veure la meva profe, que com només som sis tios a la coral ens te a tots fitxats). El concert va ser genial, cançons romàntiques des de Schumann fins a Marlene Dietrich (on la profe de cant va fer tota una exhibició). A la nit vam anar a xerrar amb la gent i a fer unes birres, però com que plovia no vam sortir de dins del menjador universitari.

Vaig a classe, que si no m'afanyo faré tard!

A 10!

------------------------------------------------------------

Enviat el: dimecres, 20 d'agost de 2003 9:09:43
Asumpte: Hallo meine familien!



Hola família! De trasllat, espero no trobar-me la casa buida quan torni.

Abans de res, envieu-me les direccions dels yayos, els avis, els tios i els tiets i així podré enviar les postals.

Ara seguiré amb el parte... Ahir vaig anar una mica atrafegat, classe pel matí (cada cop donem més matèria), dinar a la Mensa (els alemanys tenen un verb per definir l'acció d'anar a dinar a la Mensa, "Mensen"), taller de cant (hem passat de 6 a 4 tios i el nombre de noies també s'ha reduït dràsticament) i seguidament vam anar d'excursió amb la classe a la muntanya. Dario (un company italià) i jo vam fer tard, tot i anar-hi en bus, perquè veníem de classe de cant i ens vam trobar a tothom entaulat. Desprès ens vam tirar una hora i mitja per baixar la muntanya, els nostres monitors en van perdre... total que vam arribar a les deu a la ciutat i vam anar directament a la Mensa a sopar. Un cop érem allà només ens vam haver d'esperar una miqueta i la marxa va venir a nosaltres, vam fer petar la xerrada, vaig estar ensenyant català a Conchi i a Lucía (les madrilenyes), vaig conèixer una noia de la Selva del Camp que es diu Marina (crec que a aquest pas acabarà el mes i no hauré conegut ni al 50% dels espanyols) i vam tornar aviadet a dormir.

Saludeu a tothom de part meva. Haig d'anar a classe, fins demà!

A 10!

------------------------------------------------------------

Enviat el: dijous, 21 d'agostode 2003 9:20:47
Asumpte: Hallo Barcelona!



Hola família! Com marxen les coses per la ciutat comtal? Ja esteu de viatge amb els tiets?

Jo estic asclat, baldat, rebentat... Ahir desprès de classe i d'un dinar lleugeret a la Mensa (una pizza margarita) hi va haver la festa de l'esport. La meva intenció era quedar-me d'espectador mentre tothom feia el ridícul (voyeurisme passiu) però Alejandra (la gallega de classe) em va acabar liant per a que jugués a futbol (Jo?! a futbol?!), no hi ha res que no aconsegueixin les dones. Va ser desastrós un equip de 8 persones (un xilè, un eslovac, un yanqui, un jueu...) i tots érem dolentíssims excepte una xiqueta angleseta (Emma) que va ser la única que va crear ocasions de perill. Total que vam perdre els dos partits de l'eliminatòria (3-0 i 7-0!!!) i llavors ja vaig poder mirar-me els altres partits amb més calma. També ens vam posar fins al cul de menjar i beure, aquestos alemanots s'emporten la seva cerveseta, la seva aigua amb gas, el seu suc de poma i els seus "Bratswursts" a tot arreu (Ah! a alemanya al calimotxo li diuen "Korea"). Filippo i les noies de Madrid van jugar a voley platja (sí, heu sentit bé), alemanya està plagada de camps artificials, amb sorra i tot. Al final també em van liar (aquest cop Lucía, l'arquitecta madrilenya) per a que jugués als "jocs divertits" (bàsicament portar una pilota de tennis en una cullera, curses a tres potes...). Em va tocar de parella amb Dario (l'italià de la classe que també està a la coral) que a la recta final de la cursa a tres potes va caure sobre meu i encara estic adolorit.

No vam arribar a la universitat fins a dos quarts de nou i a sobre ens vam quedar a la Mensa a veure acabar per la te
le el partit amistós que jugaven Itàlia i Alemanya a Stuttgard. Finalment havíem d'anar a un sopar a casa de Cindy (una Valenciana que estudia industrials a Lyon) però estàvem tant cansats que vam decidir enviar-li un missatge per disculpar la nostra absència. Espero que no estigui enfadada amb nosaltres perquè haig de tornar amb ella amb l'avió cap a Barcelona.

Molt be! Fins aviat!

A 10!

------------------------------------------------------------

Enviat el: divendres, 22 d'agost de 2003 9:08:12
Asumpte: Hallo Hallo Hallo.



Hola família! Què tal va tot?

Avui no estic gaire despert, però la son no em privarà de gaudir del dia d'avui.

Ahir, de bones a primeres, a classe es va decidir de fer un sopar-festa en el que tothom portés menjars típics del seu país, i a Filippo no se li va ocórrer una altra cosa que voler organitzar-la a casa nostra!! Ens vam passar la tarda preparant la casa i anant de compres. A les vuit de la tarda vaig anar a recollir a la gent a la universitat i els vaig portar a casa. Els japonesos van portar Sushi (boníssim!), els italians vi, la nostra monitora una amanida alemanya (no va tenir gaire èxit), Alejandra va fer una truita de patates, la brasilera va fer caipirinyes, Filippo va cuinar pasta i jo pa amb tomàquet (els companys em van ajudar a trobar un pa adient per a fer-lo, que no fos moreno, ni tingués llavors rares per dins, el pa alemany és molt bo però per fer el pa amb tomàquet vam preferir una barra de xapata). La festa va ser un èxit, també van venir la colleta d'espanyols i algun convidat sorpresa que no esperàvem, però tothom era benvingut.

Vam acabar anant a dormir a les dues de la matinada perquè vam decidir de recollir la mateixa nit, vam fer bé, jo avui no n'hagués tingut ganes.

Marxo cap a classe, que comença ser tardet.

A 10!

------------------------------------------------------------

Enviat el: dilluns, 25 d'agost de 2003 9:06:42
Asumpte: Crònica de l'últim cap de setmana.



Hola família!

Ja queda poc perquè ens tornem a veure. Això se m'ha fet curt i ho trobaré a faltar, però ho he viscut intensament.

Pel que fa a la tornada, a les 7:30 de la tarda surt el meu avió. Llavors m'hauríeu de passar a buscar al Prat cap a les 9:00 - 9:30.

Aquest cap de setmana ha sigut molt cansat, potser per acumulació de tot el cansament del mes, fins hi tot no he sortit de marxa. Divendres després de les classes vaig estudiar una miqueta (que demà tenim l'examen final) i al vespre teníem una festa (més aviat botellón) a la muntanya, en un amfiteatre mig abandonat que van construir els nazis i que amb prou feines van poder fer servir (això és del que m'he pogut enterar jo, perquè a aquestos alemanots els fa molta vergonya treure aquest tema). Per anar-hi em vaig acoplar al grup del grundstufe I (els que van venir aquí sense saber gens d'alemany) perquè hi anaven una hora abans amb l'intenció de veure unes runes cèltiques que hi ha a la vora. Les runes consistien en un pou per sacrificis de 60 metres de fondària (decepcionant) i la festa va ser una miqueta avorrida, i a sobre per tornar vam haver de baixar la muntanya a les fosques (i amb més d'un company amb unes cerveses de més).

El dissabte vam anar a fer una ruta per la vora del riu Rhin. Tot allò era molt maco, vam fer un creuer on es veien tots els castells de la vora del riu, vam anar al museu Guttemberg... però vam acabar una miqueta cansats. Ahir tornem-hi, però aquest cop cap a la Selva Negra, tot era maquíssim, molt rústic (Eneko, un company de Bilbao, no va quedar gaire impressionat perquè deia que tot allò s'assemblava molt al País Basc), a mi em va encantar. També vam anar a Baden-Baden però em va semblar tot molt pijo i ple de gent gran.

Haig d'anar a classe, avui repassarem tot el temari que hem donat aquest mes (que no es poc).

A 10!

------------------------------------------------------------

Enviat el: dimarts, 26 d'agost de 2003 8:53:18
Asumpte: Hallo Leute!



Hola família! A veure si ens quedem tranquilets a casa d'una vegada.

Sobre les postals, dir-vos que quan vaig enviar la dels padrins també vaig enviar una pels tios, una pels yayos i una altra per a una companya de classe que col·lecciona postals i m'ho havia exigit (la pobreta no en te cap d'Alemanya), o sigui que no se com és que encara no els han arribat.

Ahir no va ser un dia gaire espectacular, classe pel matí, dinar a la Mensa, un "Eiskaffee" amb els companys espanyols (ells són uns addictes, "però yo me quito cuando quiera") i després tota la tarda estudiant. Avui a les 11 tinc l'examen final, no tinc gaires nervis, vaig preparat i aquí l'important és aprendre amb l'experiència de viure un més a l'estranger.

Em despedeixo que ara el profe ens farà repàs d'última hora i respondrà els nostres dubtes, a mi m'ha d'aclarir el tema de les preposicions que regeixen datiu o acusatiu...

Petons i fins demà.

A 10!

------------------------------------------------------------

Enviat el: dimecres, 27 d'agost de 2003 9:10:18
Asumpte: Això s'acaba nois!



Hola família! Què tal per Barcelona?

Jo estic una miqueta cansat, ahir va ser un dia molt atrafegat. Pel matí vaig tenir l'examen (el vaig trobar força difícil, però no vaig deixar res per contestar), al migdia a dinar a la Mensa i a la tarda a veure la presó dels estudiants (si arribo a esperar una mica més m'en vaig de Heidelberg sense veure-la). La presó dels estudiants és el puesto on fa cent anys tancaven (com a màxim un mes) als estudiants que feien merder o es passaven amb el catxondeo i la gresca. Hi van tancar a gent super famosa com Shumann o Goethe, però pel que sembla es passaven el dia jugant a cartes i pintant les parets (siluetes de les cares de la gent que hi havia estat i algun text poètic i reivindicatiu). També vam anar al museu de la universitat (la més antiga d'Alemanya).

També vaig tenir classe de cant, avui a la tarda actuem (nervis no, segur que tot sortirà de pena, només amb 4 tios) i desprès vam anar a veure actuar als del grup de teatre. Hi sortien el nostre profe, dues noies i un noi de classe (entre de molts d'altres) fent gags de la Monthy Python i del Woody Allen. Va ser tronxant (encara que no els entengués del tot), al Rubén li hagués encantat.

A la nit volíem celebrar (tota la colleta d'espanyols) a la vora del riu que el curs havia acabat però al final ens vam quedar a casa, vam improvisar una petita discoteca al menjador i ens vam acabar dues de les ampolles de vi que van sobrar de la festa de classe. Així doncs aquesta nit he dormit poc i tou, però avui només haig de passar a recollir les notes (quina eficiència aquestos alemanots) i podré dormir migdiada fins a les 7:30 que em toca cantar.

Fins demà! (que serà l'últim E-mail)

A 10!

------------------------------------------------------------

Enviat el: dijous, 28 d'agost de 2003 20:06:16
Asumpte: Això definitivament s'ha acabat.



Hola família! Encara que demà ens veiem us escric aquestes ratlles.

Ahir va ser festa de "despedida", tant a classe com a fora. A classe ens van donar les notes de l'examen (he tret un 78% !!!!), el vam repassar i desprès vam anar a acabar la "classe" (ens vam dedicar a explicar acudits en alemany) al jardí. A la tarda vaig anar a l'assaig general de la coral i al vespre vam cantar (tot un èxit) dintre del que va ser el festival de fi de curs. Van ballar els de taller de ball, una classe de l'Oberstufe (nivell màxim d'alemany) van fer malabars, vam veure els curtmetratges del taller de vídeo... i desprès de tot discoteca. Quasi ningú va ballar, tothom (jo inclòs) ens vam dedicar a anar
amunt i avall arreplegant les direccions, telèfons i E-mails de tots el amics que hem fet aquí, que no són pocs. Al final vam anar a dormir a les 5 de la matinada, però això no va ser problema per a que avui assistíssim tots a l'esmorzar de comiat de la classe.

Avui sortirem una mica per la nit i ens acomiadarem d'una ciutat i d'un país que ens ha robat el cor. ,,Ich habe mein Hertz in Heidelberg verloren".

Demà ens veure'm. Tinc moltes ganes de veure-us i alhora molta pena de marxar d'aquí. Fins demà!

A 10!

------------------------------------------------------------

Epíleg:



Sant Pere i Sant Pau, Tarragona. Dimarts 3 de Febrer del 2004.


Com a última concessió al lector reproduiré un poema, una mica "txorra" i experimental que vaig escriure estant a Heidelberg. Un cop a Barcelona, i desprès d'escoltar les crítiques sempre constructives d'en Rubén, el vaig rescriure per a que com a mínim rimés una miqueta. Ja que els correus no mostren del tot els sentiments que vaig experimentar durant el Ferienkurs aquest poema us pot donar una lleugera idea del que passava pel meu caparró, o acabar-vos de desorientar del tot.



El que més m'agrada de Heidelberg:


El que més m'agrada de Heidelberg
són les altes noietes,
rosses i d'ulls clars,
que van en bicicleta.

El que més m'agrada de Heidelberg
és quan en un sol pedal
es recolzen, amb elegància,
i llisquen carrer avall.

El que més m'agrada de Heidelberg
és com els hi trontollen els pits
al passar sobre les mateixes llambordes
que han fet sortir butllofes als meus peus.

Aquestes noies em fan patir,
com les butllofes,
perquè no les puc tenir.

Espero que les butllofes del cor meu
no es converteixin en durícia,
com ho estan fent les dels meus peus.


Fredegard Dogwood of Shadydowns