dies de cendra

Un relat de: Elegy

I. dies de cendra
endureixen el cor

dies de cendra
alimenten la por

dies de cendra
no acaben mai

dies de cendra
s'han esvaït

II. llarga és la espera
en aquests dies de cendra
que volen al vent
sense deixar cap record

mai no tornaran
i malgrat ser grisos
efímers, infinits i pesants
el teu cor lleuger els enyorarà

vell dia de cendra
digues adéu
saluda el matí
l'astre de foc

III. trista princesa
plora contenta
les teves llàgrimes
apaguen les flames
eviten la cendra

Comentaris

  • "eviten la cendra"[Ofensiu]
    kispar fidu | 22-12-2005

    uooOOOooooo! m'he equivocat!!! aquest si que és recent!!!! just fa uns dies...!!! (veig que vas tenir un espai de temps "en blanc"... almenys pel que fa a l'escriure paraules en aquest espai...!) jejeje.

    Dies de cendra que sembla que ho cremin tot sense deixar rastre de cap alegria...
    Evitar la cendra és un gran pas!!!

    Apa! que vagi bé!
    ens veiem!

    Gemm@

  • m'has fet content...[Ofensiu]
    Capdelin | 19-12-2005 | Valoració: 10

    al veure que has tornat després de tant de temps... t'esperava!
    poemes els teus plens de melangia, de cendra, de penombra... de bon escriure...
    et veig en la penombra de la foto i fora, la llum!, la llum que desprenen els teus versos.
    gràcies pel teu comentari, no sabia que t'encantava el contrast entre el blanc del gel i la vermellor de les fruites roges sota la neu...
    una abraçada, bon nadal i... espero que segueixis escrivint... ho necessito!
    ptons!

l´Autor

Foto de perfil de Elegy

Elegy

3 Relats

16 Comentaris

4441 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
No se sap d'on vinc. Potser no sóc més que una brisa radioactiva que va sortir de la central de Vandellòs i va anar a parar a Barcelona en perseguir un estrany núvol de pluja dolça.


En qualsevol cas, això es provisional... tracto de recordar com es dela la gavina que volia pescar el meu cantó i allunyar-me del mar, però com que no recordo cares ni noms sinó sensacions, i aquesta va ser negativa, l'he esborrat de la meva memòria de ratolí...