Déu n'hi do el que pot fer un raig de sol!!! De vegades la cosa més insignificant pren tota la seva importància i força i acaba agafant tant protagonisme que vol eliminar-nos fins i tot.
És original!! Tot i que suposo que l'estat d'embriaguesa ajuda una mica, però a qui li fa mal una petita escapada??

Moltes gràcies a tots dos pels vostres comentaris i consells!! Malauradament, en aquest cas, no puc fer res per canviar la situació (ni jo ni ningú), però tal i com dieu "s'ha de viure" i "hem de ser més optimistes", i en això estem!! El que he perdut no ho podré recuperar, però són molts qui diuen "temps al temps" i suposo que tenen raó. Suposo no, ho sé.
Així que mentrestant esperarem i continuarem escrivint poquet a poquet!! Prometo que el següent escrit no serà tan negatiu ;-)
Una forta abraçada!!

No puc valorar el teu escrit... No crec que sigui coherent donar-li una puntuació quan ha sortit del dolor d'una pèrdua.
L'única cosa que et diré és que m'ha agradat moltíssim i que expressa tot el que sentim aquells que hem perdut algú estimat, algú proper, gran o petit. Però sempre costa més d'acceptar quan és a una edat que no toca, oi que sí?
Una abraçada ben forta!

M'ha agradat això que dius de les llàgrimes. N'expressen tant!!! Però la seva expressió primera és la de dolor. La primera, però no l'única.
El teu poema pot tenir moltíssimes interpretacions i amb la fotografia que li has posat ja en tenim un exemple.
Gràcies!

Com molt bé has dit, és un punt final. És una agonia que pateix i que s'acaba amb aquest punt final, però potser fa falta saber què hi ha després d'aquesta agonia. Qui saps, potser quan alguna cosa s'acaba hem de deixar que comenci una de nova. Hi ha casos en el que això no és possible, però qui sap.
Gràcies pel teu compartir-lo!!

Llegeixo el teu escrit i m'identifico totalment. Malauradament les teves preguntes tenen respostes que només pot respondre un/a mateix, i tot i així ens podem equivocar... Però sempre hem de mirar cap endavant!! Encara que costi.

Moltes gràcies a tots!! Suposo que teniu raó, que s'ha de donar una altra oportunitat però és el que dieu, encara crema...
Un petó!

I tant de bo que aquesta màgia es mantingui sempre!!