Cercador
La meva realitat.
Un relat de: enut- Compartir:
A vegades, només a vegades, em paro a pensar en totes les coses que m'agradaria fer i no faig. En tot allò que no goso a dir a les persones, aquelles que realment estimo, les més importants. Penso en el que podria arribar a ser i no sóc...
A vegades penso en els cops que m'han fet mal i que l'he fet jo i em pregunto per què sempre hi ha algú que acaba perdent.
És llei de vida o simplement el que nosaltres elegim?
A vegades penso en els cops que m'han fet mal i que l'he fet jo i em pregunto per què sempre hi ha algú que acaba perdent.
És llei de vida o simplement el que nosaltres elegim?
Comentaris
-
El mirall[Ofensiu]ediami | 03-03-2011 | Valoració: 10
Llegeixo el teu escrit i m'identifico totalment. Malauradament les teves preguntes tenen respostes que només pot respondre un/a mateix, i tot i així ens podem equivocar... Però sempre hem de mirar cap endavant!! Encara que costi.
-
morena | 10-02-2011
tota una nimfa.
-
No tinc paraules.[Ofensiu]morena | 03-02-2011 | Valoració: 10
Ets una deesa de l'escriputura.
-
enut | 03-02-2011
Moltes gràcies als dos.
-
Flordolça | 01-02-2011 | Valoració: 10
un deu!
-
és bo pensar[Ofensiu]joandemataro | 31-01-2011 | Valoració: 10
i escriure-ho per fer fora tantes coses que ens angoixen i ens amoínen, és cert que ens fem mal però cal aprendre a conviure, a donar i rebre , a perdeonar i demanar perdó, seguir endavant és llei de vida...
una salutació cordial des de mataró
joan
Valoració mitja: 10
