Enrere

Només hi havia ràbia a la seva mirada. Una ràbia que no sabia d'on sortia, que no entenia. Dia rere dia la seva mirada s'anava enfosquint i no arribava a entendre el perquè.
El temps ho cura tot. Sempre havia sentit aquella dita i ara se n'adonava que era mentida. El temps el que fa és canviar-ho tot: l'espai, el temps i, sobretot, les persones. I continuava preguntant-se el perquè, però no hi trobava la resposta.
Però havia decidit no continuar. No volia patir, ja no volia. Hi havia moltes maneres de solucionar-ho, però cap d'elles li agradava i no tenia més ganes de continuar lluitant. Potser era el moment d'escollir, el moment de decidir quin camí agafar. Potser havia arribat el moment de deixar-ho tot enrere i no tornar...