Dolor contingut

Un relat de: joandemataro
[ Cada dia, arreu del món, moren milers de persones. Avui ens ha tocat a nosaltres enterrar un noi de 29 anys,l’Albert, que deixa una filleta de dos anyets i una dona embarassada i…]

Inhumar una persona
no és tasca fàcil
quan vivim a una cultura
que es tapa els ulls davant la mort.
Indefensos, quan arriba,
sovint no la sabem acarar.

Acompanyar en el dolor
als familiars i amics,
no és tasca fàcil,
doncs enterrar algú
és un comiat per sempre.
Després, segon a segon,
és acostumar-se a una absència,
que et forada les entranyes.

Si acomiadem algú
amb llarga vida viscuda,
ho fem amb pau i tendresa
doncs no és tan gran el dolor.

Si acomiadem
una vida mig viscuda,
una vida estropellada,
una mort que no tocava…
El dolor és tan punyent
que no hi ha mot que l'esbossi.
I es fa tan gran el turment
que els ulls ens queden ressecs
i ja no gosen plorar.

És un dolor contingut.
Ni paraules, ni abraçades,
ningú no el pot desllastar.

Només el temps i a la força,
lentament i a contracor,
t’acostuma a l’absència.
Però mai,
mai no se’n porta el dolor.

Comentaris

  • Colpidor[Ofensiu]
    ediami | 03-03-2011

    No puc valorar el teu escrit... No crec que sigui coherent donar-li una puntuació quan ha sortit del dolor d'una pèrdua.
    L'única cosa que et diré és que m'ha agradat moltíssim i que expressa tot el que sentim aquells que hem perdut algú estimat, algú proper, gran o petit. Però sempre costa més d'acceptar quan és a una edat que no toca, oi que sí?
    Una abraçada ben forta!

  • Absències[Ofensiu]
    elenam | 03-03-2011 | Valoració: 10


    A vegades les absències ens deixen un buit al cor i una sensació de solitud ens envaeix. Necessitem temps per guarir les ferides. Ànims!!!
    una abraçada

  • Acomiadar[Ofensiu]
    josep fornells | 02-03-2011

    Acomiadar algú jove és replantejar-se moltes coses que ens costa d'entendre.
    Et convido a llegir el meu poema "JORDI", dedicat al meu cosí que ens va deixar molt jove, i a més, durant l'embaràs de la seva dona.
    Vaig intentar escriure un cant a la vida des de la mort.

    Si el vols llegir crec que és el segon o tercer poema que vaig publicar a RC.

    Ànims!

  • directe[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 01-03-2011

    a la nafra. demolidor el fet d'acomiadar una vida que encara tenia molt a dir, reconec l'angoixa del moment i el neguit de la injustícia que creus colpeix absurdament una vida plena, però la vida és això, un parèntesi d'eternitat. Mai acabes de anorrear el dolor, sempre hi és, sols aprens a domesticar-loi sols de tant en tant, et punxa a traició, però el seu mal sols dura uns instants.

    Salut i bones vacances.

    Ferran

  • Sincer[Ofensiu]
    Fada del bosc | 27-02-2011 | Valoració: 10

    Un poema sincer, ple de veritats com dius que:
    vivim a una cultura
    que es tapa els ulls davant la mort.

    O bé:
    Acompanyar en el dolor
    als familiars i amics,
    no és tasca fàcil,
    doncs enterrar algú
    és un comiat per sempre.
    Després, segon a segon,
    és acostumar-se a una absència,
    que et forada les entranyes.

    i podria continuar copiant tot el poema perquè el dolor per la pèrdua d'una persona jove no es cura mai

    Un poema punyent escrit amb el cor.

  • Penso en allò de[Ofensiu]
    Josoc | 27-02-2011

    "quan amb la mort a casa ens hem trobat"... realment només si ho has passat ets capaç de comprendre qualsevol cosa. Ànims per tu i per ells o per ells i per tu.

  • PIT I AMUNT![Ofensiu]
    panxample | 26-02-2011 | Valoració: 10

    La mort en agafa per sorpresa. Comencem a morir el primer dia de vida, ho sabem. Ens posa a prova, cal ser forts mentre veiem com s'esmuny.
    Pit i amunt !

  • Una abraçada.[Ofensiu]
    free sound | 26-02-2011 | Valoració: 10

    Gràcies per tot, sigues molt fort.
    Sempre endavant, si cal cantant,
    una abraçada, no hi ha parada.
    Ànims i força, som com l'escorça...

  • La mort...[Ofensiu]
    onatge | 25-02-2011 | Valoració: 10

    Benvolgut Joan sento que hagis tinguts motius... per escriure aqeust profund poema. La mort sempre va a preu fet... Ha deixat una filla sense sol, una esposa amb el poema d'una nova vida... Tot plegat és trist i profund.

    Des del far una abraçada.
    onatge

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

407943 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan