és molt bonic, saps?
Però desegur que trobes a algú que et faça sentir coses tan especials com la que t'ha fet sentir eixa persona, inclús més, perquè en trobaràs d'una que et farà sentir com ell, i a més, t'estimarà...
perquè plorar per algú que no t'estima?


ànims!

Em sent molt identificada, és preciós. De segur que a totes ens ha passat algun cop.

No pense que la solució siga esperar tampoc. Jo dic Revolució, però tinc un projecte darrere, i ben pensat. Sé quina és la meua.

"Si no puc ballar aquesta música, no és la meua revolució".

Jo balle i balle la meua revolució. I sempre la tindré dins del meu cor.

Gràcies pels ànims cesk!
A mi també m'agraden molt els teus escrits. Senzills però alhora explosius.

A continuar endavant!
Descans però no abandó.

Gràcies Merihann per haver llegit el meu primer poemeta... Ets el meu o la meua primera comentarista! Moltes gràcies per fer-ho ja que sense la crítica constructiva no evolucionariem ningú.