Cercador
Abraços llunyans, somnis sincers
Un relat de: Dolça Rebel·liaEl meu amor és lluny
Hui no podrà abraçar-me
Tampoc podrà acariciar-me
Ni escoltar les meues paraules
Ja fa dies que ha marxat
I jo, sóc ací.
No sé ben bé qui és
Ni cap a on va
Ni què vol
Ni què espera de mi
Farta estic d'esperar tant
De somniar tants dies al llit
Que vindria, desesperadament
I m'abraçaria fort contra el pit
Farta estic d'esperar de la seua boca
Coses que no sé si el seu cor sentirà
De caminar insegura
De viure a cops
Segur sé que alguna cosa s'amaga
Que fa que espere ansiosament
La seua arribada
I tinc por
Por de tornar-me a equivocar
I estar perdent el temps
Espere la seua arribada
Perquè una persona sóc
Faltada d'abraços, carícies i besos sincers.
Comentaris
-
gràcies[Ofensiu]Dolça Rebel·lia | 21-08-2005
Gràcies Merihann per haver llegit el meu primer poemeta... Ets el meu o la meua primera comentarista! Moltes gràcies per fer-ho ja que sense la crítica constructiva no evolucionariem ningú.