Abraços llunyans, somnis sincers

Un relat de: Dolça Rebel·lia

El meu amor és lluny
Hui no podrà abraçar-me
Tampoc podrà acariciar-me
Ni escoltar les meues paraules

Ja fa dies que ha marxat
I jo, sóc ací.

No sé ben bé qui és
Ni cap a on va
Ni què vol
Ni què espera de mi

Farta estic d'esperar tant
De somniar tants dies al llit
Que vindria, desesperadament
I m'abraçaria fort contra el pit

Farta estic d'esperar de la seua boca
Coses que no sé si el seu cor sentirà
De caminar insegura
De viure a cops

Segur sé que alguna cosa s'amaga
Que fa que espere ansiosament
La seua arribada
I tinc por

Por de tornar-me a equivocar
I estar perdent el temps
Espere la seua arribada
Perquè una persona sóc

Faltada d'abraços, carícies i besos sincers.

Comentaris

  • gràcies[Ofensiu]
    Dolça Rebel·lia | 21-08-2005

    Gràcies Merihann per haver llegit el meu primer poemeta... Ets el meu o la meua primera comentarista! Moltes gràcies per fer-ho ja que sense la crítica constructiva no evolucionariem ningú.