Somni, pel·lícula, realitat

Somnie
Sóc feliç

Camines absent
Amb aquell cabell desfet
Mirant al terra
Sentint l'aire
Que t'arrosega la pell

Jo sóc darrere teu
Respire el vent
Lliure
Que deixen els teus passos
També absent al món
Imaginant

Disfrute uns instants
D'harmonia
Al seguir els teus moviments
Descuidats
Sensuals

Et gires
Em sents
Però no em veus

Erem productes de la imaginació
Jo era l'actriu
D'aquella pel·lícula que
Imaginaves
Mentre caminaves cap al pati de la universitat

Ens buscavem
Però
No trobàvem la manera

Tu i jo
Producte dels nostres somnis
Buscant pel·lícules
Absents a la realitat

Erem dos actors
Extrapolats
En el temps