La meua companya Revolució

Quan somnie amb tú
somnie abraçar la teua grandesa
tenir la teua experiència
i sentir la teua calidesa

Alhora em faig preguntes:

Entre tots els braços que t'estimem
Podriem envoltar-te sencera?

Entre totes les que et dessitgem
Podriem aconseguir-te?

Entre tots els cors que ansiem apropar-se't
Podriem sentir-te?

Ets tan immensa...
tan lliure...
tan abstracta...
i mire al meu voltant
dessolat

Pense i t'imagine gran
Capaç d'omplir els nostres cors

Acollidora
Capaç de transformar-te en el nostre dessig

Lluitadora
Capaç d'aconseguir-nos

Ets tan capaç
Que ens convertim en incapaços

Et fallem
Ens quedem sense forces
Tú seras capaç de viure per sempre
Nosaltres caurem, ens alçarem, però morirem

El món se'ns queda gran
Però, torne a repetir:
Ets capaç d'apropar-nos al teu cor.

I morirem, però amb dignitat.
Pensant amb tú.
Lluitant amb tú i per a tú.

Som debils.
Però també capaces d'alçar-nos.

I mig mortes, somniarem amb tú.
Perquè nosaltres no som res sense tú.
Ni tu ets res sense nosaltres.

Companya, és cert tot açò?
Ja sé que no vas a contestar-me
i que tot depén de la confiànça que tinga amb tú
però el monstre és tan gran.

És tan gran l'abisme que tenim davant
que em quede xicoteta.
I no sé que fer.

I el pitjor és que quan sent morir
I desvanir les meues forces,
et sent morir a tú també.