Equilibristes

I qui no ha sigut mai equilibrista?

Vas tan tranquil·la caminant per una corda grossa.
És feta de colors: groc, lila, blanc, verd, taronja... L'has pintada tú, perquè t'agraden aquestos colors.
Vas caminant i mai no es belluga
Ella està subjecta, tú has posat els fonaments per a que ho estiga. Amb ella et sents segura de caminar.

De sobte
Decideixes pegar un salt que mai no havies pegat
Provant
Temptant a la sort

Durant el salt agafes i proves coses que mai no havies tingut el suficient valor
Les agafes, però no estas segura
Així i tot, durant el salt, i al costat de la teua corda grossa veus una corda més menuda
És una mica grisenca, però al final del tot hi ha un color que t'agrada i que has pensat que quedaria bé a la teua corda anterior.
I se't fa atractiva

Així que decideixes provar sort amb ella
La trepitjes, quasi l'estas tocant i al rossar-la t'ompli de sensacions agradables, però de sobte, es torna de color roig, d'un roig passió. I t'agrada. És aquest el color que jo buscava, penses.

En aquell moment, quan estas degustant la dolçor d'aquella corda...
Pam! Rellisques
I caus a un forat negre i te'n adones que aquella corda que t'ha fet sentir tant, és grisa, i que el color roig l'havies imaginat tú.

Així que decideixes allargar les cames, per molta feina que et coste, i tornar a la corda grossa. Ella no té el color roig encara, però en té d'altres que t'agraden. I decideixes continuar fent d'equilibrista allí, segura.

I així, esperaras que la corda roja que vas imaginar torne a aparéixer. Però aquest cop, t'asseguraras que la corda fluixa siga realment roja i no sols per la teua imaginació.

Tot acaba resumint-se en que allò important és que sempre permanesquem a la corda grossa, provant d'altres cordes, però sempre saber que tenim la grossa, i tenir cura d'ella.

I qui no ha provat mai de ser equilibrista?
A mi, m'agrada...