Cercador
Escolta mar,
Un relat de: Jimbielard*
He vingut a veure't com cada nit
per a sentir-me prop per darrera vegada
dels teus batecs de sal, des de la terra.
Per a sentir-me per fi destinatari
de la teva immensa abraçada.
He portat a ròssec totes les vides
que m'has ofert en cada bateig, cada nit.
I aquí les tens, perquè les desis
barrejades entre les altres i les ofereixis
al més desgraciat dels teus nàufrags.
Ara sóc deixeble de les secretes confessions
que totes les nits engrandeixen la teva saviesa.
Nits on en la lluita entre aigües sabedores
s'amaguen les paraules dels individus.
Com jo les desprenia del meu cos la nit passada.
Comentaris
-
MOLT BONICA LA MÚSICA[Ofensiu]EULALIA MOLINS ARAGALL | 06-11-2008 | Valoració: 10
Fa que el poema sigui més entenedor, dóna vida al que dius.
-
Gràcies[Ofensiu]Joan G. Pons | 04-11-2008 | Valoració: 10
Preciós. Estimo molt la mar. L'anomeno en femení, la Mar.
-
Simplement...[Ofensiu]Queca | 04-11-2008 | Valoració: 10
... perfecte. No puc evitar emocionar-me quan descobreixo tresors així. Realment és increïble el que pots arribar a construir amb tant poques lletres.... Ets tot un artista, t'ho dic de tot cor.
Una forta abraçada, i cuida't sempre molt. -
Hola Joan,[Ofensiu]bocidecel | 27-09-2008 | Valoració: 10
Aquest poema potent em va agradar ja quan el vaig llegir al repte.
Un far que s'apaga, una vida en ofrena al més savi, un enyor que vindrà...sentiments punyents que cadascú interpreta perque ens dones llibertat per a fer-ho.
Moltes felicitats i moltes gràcies per la teva visita, per les teves paraules, per la vida al cap i a la fi, que és juganera i meravellosa.
Una abraçada.
Mercè -
Per a celebrar el meu relat núm. 350[Ofensiu]deòmises | 24-09-2008
ARQUITECTURA VISUAL
C
E U
R
assenyalant l'inici de la balaustrada
A
(Descens per la mirada de l'ànima policromada
N
Edifici dels somnis
La veu del temps ressona
En l'Arc de Sant Martí
De les seves parets
Construeix els murs
De la il·lusió
Amb noves resquícies
Plenes d'utopia
T
a la recerca dels ulls profètics del geni, els
O
N
I
G
ulls que imaginen els somnis i els tornen reals
A
U
D
Í
les utopies carregades de dificultat capten l'atenció
La trencadissa
Serveix per a la forma
De les idees
C
A
S
A
B
A
T
L
L
Ó
Neix en el vidre
La inspiració lúcida
Pedres del geni
de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics
Riu del silenci
L'aigua profunda
Esdevé pedra
Torrent del geni
Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,
Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.
Potser regeix la vida amb dolor i sofriment
-El turment necessari per a que sigui bella- ?
Dóna'm els mots
Buits del silenci
Seran els murs
De la celístia
de la febril creació refusant tots els límits)
43
O
N
Engendra la llum
En les teves mans
Després de la mort,
La glòria segueix
C
O
M
E
N
Ç
A
La gota
De la rosada
En clara
Harmonia
E
L
mot
llum
cos
veu
S
O
M
N
I
La bellesa
És teva:
Parets
D'ombra clara
D
E
La vida de fum
En el descans
Del teu record
El geni pateix
L
'
H
O
M
E
?
Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix
d.
(t'estimo, txulo!!) -
Et vinc a veure[Ofensiu]desideri | 14-09-2008
I a agrair-te el teu poema, la teva aportació, la teva victòria. Perquè el Melorepte27 va ser teu. Per vots reals, per qualitat, davant de la resta. Fins i tot de l'impostor.
Una abraçada.
R. V. -
perdó[Ofensiu]ANEROL | 07-09-2008 | Valoració: 10
alhora, em trasmets molta sensibilitat
-
m'agrada[Ofensiu]ANEROL | 07-09-2008
el to i aquesta personalització. em costa una mica entendre, fins i tot, he sentit la mort que parla, però, l´'última estrofa no ho confirma
-
Està molt bé[Ofensiu]Ullsblaus1 | 07-09-2008 | Valoració: 10
És un relat molt igeniós, costa de saber a que et refereixes, però gràcies als videos que ens poses ens facilita el descobriment.
Tens imaginació.
Moltes gràcie i salutacions
ullsblaus1
Valoració mitja: 10
l´Autor
70 Relats
252 Comentaris
90188 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Vaig néixer a Barcelona durant l'any del baby-boom i haig de fer cua per qualsevol cosa. He viscut sempre a Sant Andreu de Palomar, un poble mil·lenari annexat a Barcelona cap al 1897.Fa poc que escric però he descobert que en gaudeixo i m'apassiona.
M'he anat fent gran, descobrint coses noves, aprenent el que m'agrada i el que no...
Per això us animo a fer qualsevol comentari que agraeixo per endavant.
https://joansamfainablog.wordpress.com/
Últims relats de l'autor
- Avui
- En obrir els ulls
- Jo em quedo a casa
- Puc
- El teu cul
- L'últim somriure (Cicle Supremus I)
- Necessito Morir
- Haiku per tu
- Farem que sigui cosa de l'atzar
- Sóc Català. (Així, a raig)
- A prop teu (cançó dedicada al meu pare pel seu aniversari)
- Per tu mama ( cançó dedicada a ma mare pel seu aniversari) dels teus fills.
- Record d'aniversari
- Per tot, gràcies
- Anys