Escolta mar,

Un relat de: Jimbielard

*





He vingut a veure't com cada nit
per a sentir-me prop per darrera vegada
dels teus batecs de sal, des de la terra.
Per a sentir-me per fi destinatari
de la teva immensa abraçada.

He portat a ròssec totes les vides
que m'has ofert en cada bateig, cada nit.
I aquí les tens, perquè les desis
barrejades entre les altres i les ofereixis
al més desgraciat dels teus nàufrags.

Ara sóc deixeble de les secretes confessions
que totes les nits engrandeixen la teva saviesa.
Nits on en la lluita entre aigües sabedores
s'amaguen les paraules dels individus.
Com jo les desprenia del meu cos la nit passada.

Comentaris

  • MOLT BONICA LA MÚSICA[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 06-11-2008 | Valoració: 10

    Fa que el poema sigui més entenedor, dóna vida al que dius.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 04-11-2008 | Valoració: 10

    Preciós. Estimo molt la mar. L'anomeno en femení, la Mar.

  • Simplement...[Ofensiu]
    Queca | 04-11-2008 | Valoració: 10

    ... perfecte. No puc evitar emocionar-me quan descobreixo tresors així. Realment és increïble el que pots arribar a construir amb tant poques lletres.... Ets tot un artista, t'ho dic de tot cor.

    Una forta abraçada, i cuida't sempre molt.

  • Hola Joan,[Ofensiu]
    bocidecel | 27-09-2008 | Valoració: 10

    Aquest poema potent em va agradar ja quan el vaig llegir al repte.
    Un far que s'apaga, una vida en ofrena al més savi, un enyor que vindrà...sentiments punyents que cadascú interpreta perque ens dones llibertat per a fer-ho.

    Moltes felicitats i moltes gràcies per la teva visita, per les teves paraules, per la vida al cap i a la fi, que és juganera i meravellosa.

    Una abraçada.

    Mercè

  • Per a celebrar el meu relat núm. 350[Ofensiu]
    deòmises | 24-09-2008

    ARQUITECTURA VISUAL













    C
    E U
    R

    assenyalant l'inici de la balaustrada

    A


    (Descens per la mirada de l'ànima policromada






    N

    Edifici dels somnis


    La veu del temps ressona


    En l'Arc de Sant Martí


    De les seves parets

    Construeix els murs


    De la il·lusió


    Amb noves resquícies


    Plenes d'utopia

    T


    a la recerca dels ulls profètics del geni, els





    O

    N

    I

    G


    ulls que imaginen els somnis i els tornen reals





    A

    U

    D

    Í


    les utopies carregades de dificultat capten l'atenció








    La trencadissa


    Serveix per a la forma


    De les idees








    C
    A


    S
    A







    B
    A
    T



    L
    L
    Ó





    Neix en el vidre


    La inspiració lúcida


    Pedres del geni





    de l'argila i s'endinsen pels túnels laberíntics





    Riu del silenci


    L'aigua profunda


    Esdevé pedra


    Torrent del geni

    Existir per a que l'obra dins teu vagi creixent,


    Escoltar-la, estimar-la, deixant-se endur per ella.


    Potser regeix la vida amb dolor i sofriment


    -El turment necessari per a que sigui bella- ?

    Dóna'm els mots


    Buits del silenci


    Seran els murs


    De la celístia


    de la febril creació refusant tots els límits)


    43















    O


    N

    Engendra la llum


    En les teves mans


    Després de la mort,


    La glòria segueix

    C


    O

    M

    E

    N

    Ç

    A

    La gota


    De la rosada


    En clara


    Harmonia

    E

    L

    mot


    llum


    cos


    veu

    S

    O

    M

    N

    I

    La bellesa


    És teva:


    Parets


    D'ombra clara

    D

    E

    La vida de fum


    En el descans


    Del teu record


    El geni pateix

    L

    '

    H

    O

    M

    E

    ?


    Arran de terra, l'admiració en les boques obertes de qui el descobreix



    d.

    (t'estimo, txulo!!)

  • Et vinc a veure[Ofensiu]
    desideri | 14-09-2008

    I a agrair-te el teu poema, la teva aportació, la teva victòria. Perquè el Melorepte27 va ser teu. Per vots reals, per qualitat, davant de la resta. Fins i tot de l'impostor.

    Una abraçada.

    R. V.

  • perdó[Ofensiu]
    ANEROL | 07-09-2008 | Valoració: 10

    alhora, em trasmets molta sensibilitat

  • m'agrada[Ofensiu]
    ANEROL | 07-09-2008

    el to i aquesta personalització. em costa una mica entendre, fins i tot, he sentit la mort que parla, però, l´'última estrofa no ho confirma

  • Està molt bé[Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 07-09-2008 | Valoració: 10


    És un relat molt igeniós, costa de saber a que et refereixes, però gràcies als videos que ens poses ens facilita el descobriment.
    Tens imaginació.

    Moltes gràcie i salutacions

    ullsblaus1

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Jimbielard

Jimbielard

70 Relats

252 Comentaris

90188 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona durant l'any del baby-boom i haig de fer cua per qualsevol cosa. He viscut sempre a Sant Andreu de Palomar, un poble mil·lenari annexat a Barcelona cap al 1897.
Fa poc que escric però he descobert que en gaudeixo i m'apassiona.
M'he anat fent gran, descobrint coses noves, aprenent el que m'agrada i el que no...

Per això us animo a fer qualsevol comentari que agraeixo per endavant.



https://joansamfainablog.wordpress.com/