Cercador
Fràgils palmells
Un relat de: ione- Compartir:
Fràgils palmells, tant petits,
enfrontats a la ciclòpia tasca
de retenir-te, aire meu, carn estimada.
Com he cridat al no-res
és callada capsa de secrets
amb folre de llàgrimes,
amb fermall de silenci.
He violentat geni i voluntat,
a cada minut d'absència.
Comentaris
-
Tendresa[Ofensiu]Joan G. Pons | 10-12-2008 | Valoració: 10
Ho sento i ho noto. Bell poema.
-
El verger - desideri 04-12-2008 01:27 [Ofensiu]desideri | 10-12-2008 | Valoració: 10
He sembra a les teves palmes
el sol i la vida, i també la fosca
i la mort, l'oblit i el plaer.
I ara m'adono que cada llavor
duia el teu nom i el meu,
barrejats com si l'aigua
hagués desfet les nostres fibres
i la demanda d'ajuda
travessés els paratges del jardí.
Cap a la llum, més enllà
d'on les semences no reben
primícies quan esclaten
per encarar la vida.
R. V.
(Fruit del meu poema, senyoreta ione, va sorgir el seu poema. Li sembla bé que l'hi inclogui en aquest comentari?)
