Fràgils palmells

Un relat de: ione

Fràgils palmells, tant petits,
enfrontats a la ciclòpia tasca
de retenir-te, aire meu, carn estimada.
Com he cridat al no-res
és callada capsa de secrets
amb folre de llàgrimes,
amb fermall de silenci.
He violentat geni i voluntat,
a cada minut d'absència.

Comentaris

  • Tendresa[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 10-12-2008 | Valoració: 10

    Ho sento i ho noto. Bell poema.

  • El verger - desideri 04-12-2008 01:27 [Ofensiu]
    desideri | 10-12-2008 | Valoració: 10

    He sembra a les teves palmes
    el sol i la vida, i també la fosca
    i la mort, l'oblit i el plaer.

    I ara m'adono que cada llavor
    duia el teu nom i el meu,
    barrejats com si l'aigua
    hagués desfet les nostres fibres
    i la demanda d'ajuda
    travessés els paratges del jardí.

    Cap a la llum, més enllà
    d'on les semences no reben
    primícies quan esclaten
    per encarar la vida.

    R. V.

    (Fruit del meu poema, senyoreta ione, va sorgir el seu poema. Li sembla bé que l'hi inclogui en aquest comentari?)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ione

ione

6 Relats

12 Comentaris

4787 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
io_ne@live.com