Un sol plor

Un relat de: gypsy

Després del dolor de la teva absència i d'aquest buit que m'envolta, descobreixo atònita que la primavera s'exalta en cada somriure dels amants ancestrals que et pertanyen des que el món és món.
I la batalla dels mots que feien camí envers tu ja és perduda, agonitza dins meu a cops de realitat, de retalls abstrets que em roben el pols i el batec de viure.
Les nits fosques em porten records de la flama incandescent que vas ésser dins el meu respirar en la nit eterna.
Desig ingràvid de la paraula d'aquell poeta que no volia ser poeta malgrat la voluntat d'automutilar l'emoció expandida enfora.
Ens empara el mateix cel glauc que va ser testimoni de tots els amors destinats a finir, aquell cel que va veure totes les llàgrimes en un sol plor, des de la impotència de la seva mudesa, testimoni trist de la història dels millors amants, aquells que mai no s'han trobat. Aquells que són aire suspès, música farcida de somnis no acomplerts.
I defalleixo per no ser paraula, so, imatge de tu arrelada a un instant adormit en el temps.

Ploro l'amor de tu dins els teus versos, sagetes que maten a poc a poc, com quan t'adorms, amb aquella calma estranya que apareix com de sobte i els ulls se'm tanquen volent ser somni inexistent, faula incorpòria d'un ens intangible, foc dels teus versos encesos que ja no sé si tant sols he imaginat o algun cop han estat reals.

No sé què és l'amor, ningú no m'ho ha explicat.



gypsy

Comentaris

  • Batalla guanyada[Ofensiu]
    Anagnost | 25-04-2008 | Valoració: 10

    Tot i la forma que li has volgut donar, aquest és un bellíssim poema, en tota l'extensió de la paraula. Un poema d'aquells que vas llegint amb la sensació que et regalima per tot el cos i per tota l'ànima, que et xopa els ulls i les mans i que, al mateix temps, se't fica fins a l'últim racó del cor.
    I llegint tan belles paraules, nascudes d'una mà i un esperit exquisits, sé que no és cert que "la batalla dels mots que feien camí envers tu ja és perduda, agonitza dins meu a cops de realitat, de retalls abstrets que em roben el pols i el batec de viure".
    Les bones escriptores, com tu, mai perden la batalla dels mots.

  • El teu sentiment[Ofensiu]
    desideri | 16-04-2008 | Valoració: 10

    és poema, relat o acció.

    Una abraçada, R. V.

  • Hi ha una enyorança...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 16-04-2008 | Valoració: 10

    tendre a la teva prosa poètica, vestida de comprensió i d'una acceptació que ja és lluny de rebel.lar-se. Potser és llavors, quan la serenor ens acull que apareix aquella calma que ens ensenya la veritable cara de l'amor.
    Arriben amb força els sentiments que transmets a través de les paraules.
    Una abraçada

  • Repte 318...[Ofensiu]
    deòmises | 15-04-2008 | Valoració: 10

    Úrsula i tu, entre d'altres.

    Però la teva prosa poètica va ser a l'alçada de la situació, del repte d'en Robert Conway.

    Gràcies per fer sentir, d.

  • ningú pot explicar què és l'amor[Ofensiu]
    jaumesb | 15-04-2008 | Valoració: 10

    però en la nostra cultura és els braços de la mare que t'agafen

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

449333 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu