Desferra

Un relat de: gypsy

Jo col·lecciono dolors des de ben petita.
Clivelles de pensament clavades a la meva ànima malferida, clots foscos de misteris d'infantesa no resolts.
Guardo dolors aguts, incipients, llargs en el temps, efímers, amagats, sostinguts dins la memòria per fils invisibles que mai no s'acaben de trencar.
Dolors que m'esclavitzen, em construeixen feble i poruga i es conxorxen, estrafent la dona que sóc ara.
He arribat a pensar que enlloc d'un ésser normal, era vida i tortura, tot alhora, com el ritme circadiari de la nit i el dia, però en una altra esfera més sinistra.
I ploro sovint, quan els dolors acumulats em vessen de dins com si fossin orins o fluids inestroncables.
I em faig clam i revolta estèril, intento desempallegar-me d'aquest ofec contingut, tan i tan seguit, sense treva incontestable que m'alliberi.
No sé fins quan seguiré acollint més dolors diversos i estranys i si encara em podré commoure i vessar una darrera llàgrima, calenta com les brases d'un últim incendi, abans de ser fum i dolor invisible.


gypsy

Comentaris

  • Les entranyes[Ofensiu]
    desideri | 16-04-2008 | Valoració: 10

    ens deixen tantes paraules sinceres, i crues...

    Un petó bonic al teu melic, i un cafè al Paradís

    R. V.

  • Des de l'entranya[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-06-2007 | Valoració: 10

    Recordo perfectament aquesta peça!
    Una col·lecció íntima, interna i personal... un plantejament molt interessant, ben atractiu, amb aquell encís que desprenen les paraules sortides directament de l'entranya, amb aquell poder d'apropar-nos a pesar de les pantalles i la distància... Potser això és així perquè, sense dubtes, tots som col.leccionistes d'aquesta mena que descrius, conscients o no.

    Una abraçada virtual però sincera,
    Unaquimera

  • El meu comentari anterior[Ofensiu]
    Frida/Núria | 04-06-2007

    m'ha quedat molt mal escrit, ho he fet ràpid i amb la lletra petita sense veure'm-hi gaire. Espero però que s'entengui i amb el bon sentit de la paraula.
    En resum volia dir que el títol m'agrada molt. "Desferra" te caràcter.
    Una abraçada de nou

  • Un relat magnífic[Ofensiu]
    Frida/Núria | 04-06-2007 | Valoració: 10

    ben clar i concís, expresat com a tu t'ha semblat, tant si és teu com si no, quin mail hi ha esbombar-lo als quatre vents?
    Potser a altres els hi agrada veure que no estan sols.
    Reals o d'invenció els relats són tots copiats de qui s'ha vist patir o fer o del que s'ha patit o fet.
    Preciosa la teva manera de dir.
    Una abraçada

  • Em sembla que ...[Ofensiu]
    rnbonet | 28-05-2007

    ..t'ho he dit més d'una vegada: massa patiment, excessiva foscor, abundant suplici i absurda crucifixió... és que que planeja pel teu producte literari.
    Encara que molt humà, al meu humil paréixer, em sembla que el sofriment no cal mostrar-lo en primera persona ni expandir el propi als quatre vents.
    El teu resultat, no obstant, és bo literàriament. Què li anem a fer! Al pa, pa; i al vi, vi -traduïnt (sense traïr)el que diuen a l'idioma de ponent.
    Fins l'altra, xicona. Salut i rebolica!
    PS.- Quants anys, i quins, aquells del de 'soldat obligatori'!

  • per sort[Ofensiu]
    jaumesb | 28-05-2007 | Valoració: 10

    col·lecciones també altres coses

  • col·leccionar i tenir...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 27-05-2007 | Valoració: 10

    tanca les mans i obre tres llàgrimes molles, escape't i torna a besa mots com aquests...
    un plaer.
    un petonet fort

  • F. Arnau | 27-05-2007 | Valoració: 10

    Sempre tindràs la possibilitat de compartir-los mitjançant els teus escrits. És un recurs que va molt bé, doncs els que no tenen aqueixa opció, van acumulant-los a dintre seu, on creixen com l'escuma...
    Sempre ha estat una de les tasques de la Literatura. La vessant terapèutica...
    Una forta abraçada!
    FRANCESC

  • Desig d'alliberament[Ofensiu]
    angie | 26-05-2007

    He vingut a fer-te una visita perquè feia un parell de dies que ho volia fer i no trobava el moment. Aquest matí, davant un cafè i amb el cap clar i el cor a la mà, he vingut amb passes lentes.
    La predisposició a llegir i l'objectivitat han estat els meus acompanyants en un inici, però naturalment a mida que llegia, ha aparegut la subjectivitat.
    Em trobo amb un títol que ja anuncia el que trobaré, així que prenc l'actitut adequada. El ritme del text es nota accelerat i ens fa posar en la pell del que escriu.
    La primera frase és potser per a mi, la millor del text. No per això m'ha donat pistes del que continuaria trobant-me, encara que enllaçat amb el títol, té molt de sentit. (l'escriptor potser ens vol enganyar, així que continuo...). Després arribo a una frase dura : "Dolors que m'esclavitzen, em construeixen feble i poruga i es conxorxen, estrafent la dona que sóc ara.". Llavors em pregunto : acabem simpatitzant amb aquests dolors?, són tan nostres que no volem tallar-los les cadenes?. Hi trobo ràbia i alhora sumissió.
    Però després, tinc problemes de comprensió perquè dius :" em faig clam i revolta estèril, intento desempallegar-me d'aquest ofec contingut, tan i tan seguit, sense treva incontestable que m'alliberi", i hi trobo un contrasentit comparat amb el que deies anteriorment, i penso : és potser un desig d'alliberament erosionat per l'entorn dominant, que no permet fer batre ales?.
    La progressió dels sentiments queda tallada entre aquests dos paràgrafs, no sé arribar a l'un des de l'altre, però això suposo que és un problema compartit : l'actitut de l'escriptor escrivint a raig i la del lector posant la seva individual interpretació.
    En conjunt un relat que no és dels que m'agrada llegir, perquè no m'aporten gaire, no em deixen endevinar ni jugar amb el significat, però que no per això no es mereix un comentari.
    Els temes que tractes fan que no vingui més sovint a la teva plana, però avui he vingut amb tota la intenció : hi ha coses que no es poden canviar però hi ha altres que, si realment les desitgem i ens desempelleguem de sediments inútils, faran que volem en la direcció que preteníem.

    Que tinguis un bon cap de setmana!.

    angie

    PS : els miratges no fan més que enganyar, així que el millor és tancar els ulls i posar-se les ulleres de la realitat. (després de llegir algun missatge teu al fòrum i la teva biografia).
    Això està dit sense cap segona intenció, només amb el desig d'aportar quelcom de mi, com a lectora i espectadora.

  • Jo també[Ofensiu]
    Lady_shalott | 25-05-2007

    tinc el meu cau de dolors particular, petit i profund, amagat discretament fins quan l'aigua vessa, com bé dius, i surten tots esperitats, com d'una caixa de pandora...
    aquí els has descrit des de dins de l'ànima, doncs no trobo que els dolors siguin com les pors, que dia a dia pots anar superant-les. Els dolors... per més capes de pell que et creixin al damunt, sempre hi són allà, presents per a fer-se recordar un altre cop i un altre... perdona, no és que t'estigui animant gaire, és que tot el que dius també ho sento, dec estar massa sensible... a mi m'has commogut, com sempre.

    Una abraçada,
    Mar

  • el dolor: feixuc company [Ofensiu]
    Avet_blau | 25-05-2007 | Valoració: 10

    el dolor pot ser un company sisnistre,
    una sombra sàdica;
    a vegades es viscut amb suavitat
    i altres com tenebrant , i agobia , massega .

    No pot convertir-se en company de camí,
    doncs ens absorveix i aniquila,
    caldria sentir-lo, sense escoltar-lo.

    Jo tracto el dolor:
    a vegades amb la paraula amable,
    a vegades distraient-lo,
    a vegades amb medicació:
    alguns cops intensa , i necesaria .

    El dolor ens avisa que som humans,
    i al final hi convivim amb desgana :
    quin remei !
    sombra sàdica que arroseguem ,
    fins la darrera nit.

    Avet_blau


  • el dolor: feixuc company [Ofensiu]
    Avet_blau | 25-05-2007 | Valoració: 10

    el dolor pot ser un company sisnistre,
    una sombra sàdica;
    a vegades es viscut amb suavitat
    i altres com tenebrant , i agobia , massega .

    No pot convertir-se en company de camí,
    doncs ens absorveix i aniquila,
    caldria sentir-lo, sense escoltar-lo.

    Jo tracto el dolor:
    a vegades amb la paraula amable,
    a vegades distraient-lo,
    a vegades amb medicació:
    alguns cops intensa , i necesaria .

    El dolor ens avisa que som humans,
    i al final hi convivim amb desgana :
    quin remei !
    sombra sàdica que arroseguem ,
    fins la darrera nit.

    Avet_blau


  • Com tu bé dius...[Ofensiu]
    brideshead | 24-05-2007

    Una bona esbudellada, una bona descàrrega de sentiments. En aquest relat, la teva protagonista fa una introspecció, una anàlisi intima i personal de tot el que creu que l'ha estat malmenant al llarg de la vida, de tot el que et sembla que l'ha estat enverinant i que ha transformat una dona potser emocionalment fràgil, en una dona que sent la temença d'esdevinar desequilibrada, buida, freda i gairebé morta...

    És un relat impactant per la profunditat dels pensaments exposats i per la manera com els sabut descriure. Amb un vocabulari ampli, ric i intens, que has sabut conjugar molt bé.

    Potser li trobo una mínima pega i és que la redacció és una mica desbocada i irregular en el sentit que no fa les pauses (punts i seguits o punts i a part) que potser li caldrien. Però també és cert que, una vomitada de sentiments no acostuma a conèixer regles ni contencions.

    Llàstima que no arribessis al nombre mínim de paraules proposat pel Repte, i que el fessis en poc temps tal com vas dir, perquè crec que una mica més polit i repassat, és un gran relat, sortit ben bé de les entranyes.

    Però tot això no és tan important si el que s'escriu li serveix a un mateix per alliberar-se d'alguns "dimonis" que, de ben segur, tots portem dins nostre.

    Una abraçada gran, gypsy, i endavant sempre!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

449371 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu