Melorepte222: Jo mai mai (Joan Dausà i els tipus d'interès)[votació oberta a tothom, participants o no]

M'atreveixo a penjar el post de les melovotacions, encapçalada per aquesta poètica introductòria de ratolí, que (al meu parer) ja la considero un poema en si. Per ordre de preferència, DOS dels tres textos presentats (si hi ha alguna objecció, feu-la saber), fins demà, dimecres a les 15h; hi poden votar tots els relataires de la pàgina que tinguin obra. Gràcies.


00-Introducció, de ratolí

La tremor de ventre em crema a la mà
saps? Trenava les hores i la solitud
llegint els teus mots
aquesta mà, ara estrangera
que em verina llavis i pensament.

Tot somniant que lluny
brindis amb mi, ulls tremolosos.



01-Dèficits (o Memòria)


[A Lluís Barbó López, en el seu 33è aniversari]


Recordes els nostres aniversaris, entaulats,
Quan la felicitat era tan senzilla com abraçar-se
I trobar la galta amb un bes, abans que la garsa
Del futur ho enfosquís tot amb somnis trencats?

Recordes les rialles i les converses banals,
I els brindis, David nounat, abans que Paula
I Rubén esdevinguessin projectes i la paraula
Més adient era família sense lligams carnals?

Recordes les fotografies, ganyotes incloses,
On el temps s'hi ha esgrogueït, entre bufetades
Del destí i retrobades potser breus però sinceres?

Recordes, Lluís, amic, germà, aquestes roses
Entre cards, que enyoro, somriures amplis, mirades,
Quan la senzillesa era com viure sense esperes?



02-Per l'escletxa del temps

Ara que tot pren una perspectiva nova
abandono les teves mans al misteri
d'aquesta gran nit que ens pertorba,
i davallant els estels et dic a reveure,
tot passant de l'hivern a la primavera
en aquest cercle que ens emmanilla,
com si fóssim dos amants esmerçats
en compartir la mateixa i única pintura,
captius d'un artista capriciós i bohemi,
que no comptava que series absència
un diumenge de matinada de plena quietud,
i fugiries en silenci per l'escletxa del temps.


03-Recança

Aquella era la claror del dia,
colrada primavera d'alegria,
però el cor sense lluïssor, pobre de vida,
a l'obaga, i oberta la ferida.

Corrien veus i persones pels carrers,
l'energia sencera s'embastava,
però abaltida la meva ànima plorava
sense trobar ni joia ni recer.

El temps, tot davant meu, se m'esfondrava
com una mort de dolorosa ensenya,
esllanguida vida tocada per la pena,
sense esperança ni il·lusió, tan sols recança.



ratolí dixit


I dos poemes més fora de concurs:



00- Mecànica de la nostàlgia, de d.